El cinema català va continuar a l'alça el 2025 amb 124 pel·lícules i 4,5 milions d'espectadors
El cinema català va recuperar públic el 2025 gràcies al rècord de 124 títols que van veure 4,5 milions d'espectadors, un 22% més que les produccions qualificades l'any anterior i unes xifres similars al 2022.
Així ho estableix l'estudi fet públic per l'Acadèmia de Cinema Català amb la col·laboració de l'Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la Universitat Pompeu Fabra i Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC).
L'informe s'ha presentat oficialment aquest dijous a la "Festa d'estiu del cinema català" al Castell de Montjuïc.
La dada de 124 títols qualificats de producció catalana implica un rècord i un augment respecte al 2024 d'un 8,8%. La majoria de cintes eren coproduccions (93 de les 124 pel·lícules).
D'entre totes les coproduccions, va destacar una pujada del 15% respecte al 2024 de les internacionals, principalment amb França, Bèlgica, Estats Units i Argentina.
La taquilla
Tot i que les produccions catalanes van superar els 4,5 milions d'espectadors a les sales, la dada encara queda per sota de les recaptacions prepandèmia. I queda encara més lluny la recaptació de fa una dècada, el 2016, quan es van apropar a les sales 9,5 milions d'espectadors.
La ficció concentra pràcticament la totalitat del públic, mentre que els documentals i les pel·lícules d'animació representen l'1,5 % de les entrades venudes.
Entre els títols més vistos destaquen "Los domingos" (776.000 espectadors), "La cena" (624.000), "Wolfgang" (596.000) i "Sirat" (475.00), tot i que només els dos últims films compten amb una participació catalana significativa.
Suport públic
Pel que fa al finançament, l'informe revela un augment dels pressupostos mitjans i mitjans-alts en les produccions, especialment a la franja d'1 a 4 milions d'euros (el 58% dels títols es movien en aquesta franja).
El 2025, a més, va augmentar un 13,5% el suport públic al cinema català respecte a l'any anterior. L'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) van incrementar significativament les seves aportacions.
En concret, l'ICEC va elevar un 23% els recursos destinats a la producció cinematogràfica, fins als 13,8 milions d'euros, i l'ICAA va incrementar un 10,7% l'aportació, mantenint el mateix nombre de pel·lícules beneficiàries (45).
Per la seva banda, 3Cat va destinar 3,9 milions d'euros a produccions catalanes, cosa que va suposar el suport a 30 pel·lícules.
Atomització del teixit empresarial
La radiografia de l'estructura de producció del cinema català dibuixa un diagnòstic complex. D'una banda, la cinematografia catalana continua caracteritzant-se per una forta atomització del teixit empresarial.
El 2025 arriba al seu màxim històric de participació: 142 productores catalanes van intervenir en la collita de llargmetratges, 18 més que l'any anterior, mentre que només cinc empreses van participar en tres o més títols d'aquesta mateixa collita.
Al mateix temps, el 70% de les pel·lícules qualificades van comptar amb una única productora catalana, cinc punts percentuals més que el 2024, mentre que es redueix el pes de les obres impulsades per dues productores catalanes.
Desigualtats de gènere
L'informe destaca que la presència de dones en els principals rols professionals vinculats a la producció cinematogràfica catalana del 2025 confirma una tendència clara: la caiguda de directores i productores, malgrat els exitosos referents de "Los Domingos" o "Sorda".
Així, la participació femenina en la direcció va caure fins al 28% (set punts menys que l'any anterior, retornant als nivells del 2022) i també va disminuir la presència de dones en la producció, que va passar del 38% al 34%.
En el camp de guió, en canvi, es va mantenir el percentatge del 40% ja registrat els últims anys.
