El Congrés reforma la llei de memòria democràtica i amplia les indemnitzacions a víctimes del franquisme
El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous el reial decret llei que modifica la llei de memòria democràtica per indemnitzar víctimes de la repressió en la transició.
La iniciativa ha tirat endavant amb els vots dels socis del govern espanyol i també d'ERC, després que l'executiu s'hagi compromès a impulsar en les esmenes els canvis perquè la família de Salvador Puig Antich pugui ser indemnitzada. Els republicans han pactat una revisió dels criteris per optar a aquestes indemnitzacions i que no hi hagi interpretacions restrictives. La reforma ampliarà en les esmenes la cobertura als casos que es van produir fins al 1983 i que ara acaba el 1978.
El PP, Vox i UPN hi han votat en contra i Junts s'ha abstingut en la votació d'aquest dijous perquè considera que la proposta és insuficient i manté exclusions en alguns casos de persones que van usar violència contra el franquisme.
El text, impulsat pel govern espanyol, introdueix explícitament el dret a indemnització per a les persones mortes o amb lesions incapacitants en defensa de la democràcia. També amplia les quantitats previstes: 250.000 euros en cas de mort, 180.000 euros per incapacitat permanent absoluta i 500.000 euros en situacions de gran invalidesa.
Terminis i definició de víctima
La reforma permet donar sortida a casos com el del sindicalista andalús Manuel José García Caparrós, mort per un tret de la policia durant una manifestació per l'autonomia d'Andalusia el 4 de desembre del 1977. Fins ara, el Ministeri de l'Interior havia rebutjat considerar-lo víctima del terrorisme d'estat.
Segons el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, la comissió creada per estudiar indemnitzacions ha rebut 18 sol·licituds en una primera fase i n'ha acceptat 15, entre elles la de la família Caparrós.
El Congrés també ha acordat tramitar el decret com a projecte de llei, cosa que permetrà introduir-hi esmenes. Diversos socis d'investidura, com ERC, Bildu, Podem o el BNG, han criticat que el període previst inicialment --entre el 1968 i el 1978-- és insuficient. ERC ha anunciat un acord amb el govern per ampliar-lo fins al 31 de desembre del 1983, així com per allargar d'un a tres anys el termini per presentar sol·licituds i flexibilitzar els criteris de reconeixement.
El debat també ha inclòs referències a casos com el de Puig Antich. ERC i Junts han advertit que una definició restrictiva de víctima podria deixar fora determinades persones vinculades a la lluita antifranquista, mentre que l'oposició ha acusat el govern d'utilitzar la llei amb finalitats polítiques.
