"Estan deixats a la seva sort": les altes capacitats, infradiagnosticades i amb biaix de gènere
Durant el curs 2023-24 es van detectar 4.200 estudiants amb altes capacitats a Catalunya entre primària, secundària i batxillerat, xifra que suposa el 0,3% dels alumnes.
Se sap que els que tenen aquestes aptituds haurien de ser el 10%, per tant, en queden sense detectar més de 130.000.
Això suposa que "la gran majoria de nois i noies amb altes capacitats no estan identificats i, per tant, no estan sent atesos", explica el director de la càtedra d'Altes Capacitats de la Universitat de Girona, Teo Jové.
Estan deixats a la seva sort.
La càtedra treballa per millorar les xifres i també per corregir el biaix de gènere que hi ha.
Dels 4.200 casos detectats el curs 23-24, la majoria, 2.699, eren nois i 1.501 eren noies. Jové considera que les xifres haurien de ser més iguals i explica que certs prejudicis com que les noies són més espavilades, no més intel·ligents, poden influir en la menor detecció de les altes capacitats en les nenes.
Millorar la formació
La nova càtedra d'Altes Capacitats de Catalunya comença a treballar amb un objectiu clar, el de millorar la formació dels professionals de l'àmbit de l'educació i la salut per aconseguir detectar tots els casos d'alumnes amb altes capacitats.
El director de la càtedra alerta que si no se'ls atén són estudiant amb risc de frustració i fracàs escolar.
La càtedra la impulsen la Universitat de Girona, la Fundació d'Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats i el Departament d'Educació, i és la primera d'aquestes característiques a Catalunya.
Algunes de les característiques dels infants amb altes capacitats són que s'avorreixen a classe perquè es repeteixen continguts que ells ja han assimilat a la primera i aleshores desconnecten.
Això comporta el risc que estiguin distrets quan s'està explicant alguna cosa nova.
A més a més, com que tenen facilitat per retenir el que s'explica no apliquen tècniques d'estudi. Però a mesura que es fan grans i els aprenentatges són més complexos podrien necessitar tècniques de les quals no tenen l'hàbit.
Els motius de la falta de detecció
Entre els motius, hi ha la falta de recursos als centres educatius, el desconeixement entre els professionals de l'educació o la salut i el pes que tenen certs tòpics, com que sols ja se'n surten.
Un dels tòpics és que el noi o noia amb altes capacitats ha de ser un alumne brillant, de matrícula, i no és cert. Pot suspendre com qualsevol altre.
La manca de detecció fa que dos terços dels que tenen altes capacitats no les desenvolupin o generin fracàs escolar. Només un terç, explica Jové, se'n surt i pot aprofitar les seves aptituds.
Com detectar més casos?
La càtedra té l'objectiu d'incidir en els plans d'estudis de graus com el de Psicologia, Magisteri o Medicina per tal que s'hi faci més formació sobre les altes capacitats.
Aquest és un objectiu a llarg termini i mentrestant treballen per fer cicles de conferències que completin la formació dels futurs professionals.
La càtedra també se centra en la difusió i informació de les altes capacitats i fomenta la investigació.
