El dia que va canviar la vida de l'Ahmed: d'una dura travessa fins a Europa a estudiar Enginyeria
Amb 16 anys i sense avisar els seus pares, l'Ahmed Mansur va emprendre un viatge cap a Europa amb l'objectiu de continuar estudiant. El que pensava que duraria pocs dies es va allargar més de mig any i el va dur a situacions extremes.
"Vaig dormir al carrer i sota camions, menjant de les escombraries, i vaig estar a punt de morir dos cops", recorda ara, vuit anys després.
La vida li va fer un tomb quan, d'un dia per l'altre, no el van deixar entrar a l'escola on anava, a Kumasi, la seva ciutat natal, a Ghana. Els seus pares no tenien diners i no havien pagat la quota.
Va decidir anar-se'n sol a la capital, Accra, a treballar netejant cotxes. Allà, un grup de persones el van convèncer que, si volia continuar estudiant, havia d'anar a Europa. Només calia que pagués un conductor i l'hi duria.
L'Ahmed, que no sabia situar el continent en un mapa, va acceptar.
Cinc fronteres fins a Europa
L'autobús el va deixar a Burkina Faso, sense diners ni documentació. Així que va haver de quedar-s'hi tres mesos treballant fins que va poder pagar el següent trajecte.
Amagat en un camió entre sacs de cebes, va travessar Mali fins a Alger i va topar, de nou, amb la decepció de no haver arribat a Europa.
Hi havia gent blanca i vaig pensar: 'Per fi, ja soc a Europa.' Però després vaig veure cartells en àrab i vaig entendre que no.
Malvivint per la capital algeriana, un dia va caure rodó pel carrer. Una dona el va trobar i el va dur a l'hospital, on el van operar d'urgència d'un atac d'apendicitis.
Ella i el seu marit van intentar que desfés el camí cap a Ghana, però l'Ahmed estava convençut: volia seguir endavant per poder estudiar.
Va travessar la frontera cap a Fes, al Marroc, on va treballar en un forn de pa. Quan va tenir prou diners, va pagar una nova màfia que el va dur amb pastera fins a Las Palmas.
El trajecte amb pastera va ser molt dolorós. La gent vomitava i plorava. Ho he pogut superar una mica, però psicològicament és dur.
Era el més jove de les 16 persones dalt de l'embarcació. "No sabia ni on anava", explica.
"El moment més dur de la meva vida"
A les Canàries, finalment va trepitjar territori europeu. Però de seguida va veure que les coses no serien gaire més fàcils.
Va embarcar en un ferri cap a Almeria, on es va quedar uns mesos collint fruita, i després cap a Barcelona en autobús.
Després de tres dies sense menjar i dormint al carrer, a prop de l'Arc de Triomf, es va rendir: "Va ser el moment més dur de la meva vida."
Va decidir entregar-se als Mossos, que el van posar en mans de la DGAIA i en un centre de menors a Montcada i Reixac.
Represa dels estudis
Durant els vuit mesos fins a Barcelona, l'Ahmed diu que no va oblidar-se del seu objectiu: reprendre els estudis.
Volia estudiar perquè era el somni dels meus pares. Volia que estiguessin orgullosos de mi.
I això és el que va fer, amb l'ajuda d'Irene Tovar, educadora social. Tovar li va fer un pla d'estudis i el va orientar legalment i laboralment.
Va aprendre català i castellà en un Centre de Normalització Lingüística i va fer els graus mitjà i superior d'Informàtica. Ara estudia Enginyeria Informàtica a la UOC i treballa en una multinacional americana amb seu a Vic.
Retrobament a Ghana, com a estudiant
Gràcies a una beca vinculada al programa Erasmus, va tornar a Ghana a fer pràctiques del grau superior.
Era el primer cop que tornava a casa, sis anys després d'haver marxat sense dir res. L'únic contacte que havien tingut havia estat a través de Facebook.
Quan el va veure, la seva mare no s'ho creia: "Durant la primera nit, va entrar tres cops a l'habitació per comprovar que era jo de veritat", recorda.
Diu que està molt orgullós d'haver pogut tornar a Ghana "com un estudiant més i no com un deportat". "Va ser molt emocionant, necessitava l'abraçada de la mare i les meves germanes", recorda.
"Ningú marxa del seu país perquè sí"
L'Ahmed és conscient de la sort que ha tingut d'arribar a Europa --l'any passat 1.745 immigrants van morir al Mediterrani, segons l'ONU.
Però, ho tornaria a fer? Respon que no: "No recomanaria a ningú que fes el mateix viatge perquè va ser molt dolorós."
Ningú marxa del seu país perquè sí. Jo volia estudiar i he arribat a un estat on he pogut fer la meva vida.
I ja té plans de futur: té en mans un projecte d'intercanvi entre alumnes catalans i ghanesos enfocat a l'educació informàtica.
La tardor passada, la Generalitat va atorgar a l'Ahmed Mansur el premi FPCAT per ser "un exemple de resiliència i esforç" i una mostra que "l'educació pot transformar vides", i aquesta setmana l'ha rebut el president Illa.
