"El diario de la señorita Litgi": una història d'amor prohibit trobada als Encants i convertida en còmic

Va ser l'octubre del 2007 quan el dibuixant Kim Aubert, Premi Nacional de Còmic del Ministeri de Cultura, es va perdre per les paradetes dels Encants, a Barcelona. 

De seguida li va cridar l'atenció un quadern de cuir que era a terra, enmig d'una muntanya de llibres, i que va acabar comprant per quatre euros.

Quan va començar a fullejar el quadern, es va adonar que era un diari escrit per una dona i en català. I això el va sobtar, perquè al principi es va pensar que era dels anys 50. 

Quan va ser a casa, es va preparar una beguda calenta i es va posar còmode per llegir-lo. Va ser aleshores quan es va adonar que tenia un tresor entre les mans.

Una història de la Guerra Civil

Juliol del 1938. El diari explica la història real de l'amor prohibit entre la Mercè, una noia de 19 anys de Barcelona, i el Manolo, de 36 anys, casat i amb dos fills. 

L'escriu perquè el seu enamorat sàpiga els seus sentiments, que no pot explicar a ningú. "Serà com si em llegissis el cor", escriu al diari.

Kim Aubert explica que a l'hora de fer el còmic no ha volgut prendre partit per ningú:

No dic: "Aquest tio és un cabró." Explico la història i deixo que cadascú decideixi.

Una història d'amor amb bons moments, com els que passen junts al club de tenis on s'han conegut, nedant a la piscina i al mar, ballant en festes o anant al cinema.

Però també n'hi ha de dolents, com quan ella ha de dissimular davant de tothom --inclosa la dona del Manolo--, quan no en sap res durant dies o quan ell se'n va a la guerra amb el bàndol dels nacionals. 

Després de la guerra, el Manolo va marxar a les Canàries. Ella no li podia trucar perquè la dona li hauria reconegut la veu, i tampoc li podia escriure. Per tant, només vivia pendent de rebre les seves cartes.

En aquell temps, la Mercè estudiava medicina i s'especialitzava en odontologia. I malgrat que de vegades sortia amb algun noi, no va anar mai més enllà perquè mai van superar el Manolo.

El diari s'acaba el 20 de novembre del 1954 i, en l'última frase, la Mercè segueix demostrant el seu amor incondicional pel Manolo.

I després què?

Quan el dibuixant Kim Aubert va acabar de llegir el diari, va ser conscient que era una història increïble, "tan preciosa com trista", diu. Li van venir al cap un munt de preguntes. La primera: "És viva la Mercè?" 

Un dia en va parlar en un sopar d'amics i, sorprenentment, un d'ells li va dir que coneixia un dels personatges que sortia al diari. A partir d'aquí, va anar descobrint què va passar amb la Mercè:

No crec en esperits, però sembla que la Mercè m'hagi fet arribar dades perquè expliqués la història.

I els amics d'Aubert, que estan encisats amb la història, li demanen que la publiqui. 

Una de les que més insisteixen és la il·lustradora Marika Vila, que li explica que ella va fer una cosa semblant amb uns escrits de la seva mare. Així que va optar per dibuixar cada contrapàgina seguint la narració de la Mercè i va veure que se'n sortia.

L'autor acaba descobrint com va ser la vida de la Mercè i està convençut que li agradaria que, després de tants anys de silenci i clandestinitat, sortís a la llum. També considera que el final de la història és rodó, amb la Mercè enamorada i feliç.

El cognom Litgi 

A tall d'anècdota, cal explicar que Kim Aubert ha decidit canviar dues lletres del cognom de la protagonista, que originalment era Lidji. Ho ha fet per evitar problemes legals amb els parents que la Mercè pot tenir a França. 

El pare de la Mercè, amb qui la noia no s'entenia gens, escrivia el seu cognom amb "G" i ella amb "J". L'altra lletra que ha canviat és la "T", de manera que l'ha acabat reconvertint en "Litgi".

El còmic, que porta per títol "El diario de la señorita Litgi", l'acaba de publicar Norma Editorial.