El difícil hivern que li espera a Ucraïna

Un equip de la policia local en furgoneta circula pels carrers de Huliaipole, a un extrem de la província de Zaporíjia. Per por dels drons russos, van molt de pressa entre uns carrers deserts i amb rastres de vehicles i cases atacades. Han vingut a evacuar alguns dels pocs veïns que queden en aquesta ciutat, que al seu dia va tenir 15.000 habitants. Són sobretot gent gran com Polina Plyshuchii, de 84 anys, amb dificultats per moure's i molt arrelada a casa seva.

"Ens bombardegen i fa molta por. Aquest matí he sortit un moment al pati i he sentit com volava un dron i al cap de poc he sentit explosions. Ja no podem sortir ni al pati", explica dins de la furgoneta de la policia que se l'emporta de la població.

En aquests moments, la Polina està passant de ser veïna de Huliaipole a ser oficialment una desplaçada més pel conflicte.

En qüestió de dies, en aquesta ciutat, que abans de la guerra era un petit centre manufacturer, ja no hi quedarà cap veí. Com tantes altres poblacions ucraïneses, els seus habitants marxen sabent que probablement no hi tornaran mai més, ja que Rússia la conquistarà i abans de fer-ho, la destruirà durant mesos, primer a base de bombardejos i després de combats.

Des del 2023, el front en aquest punt de la província de Zaporíjia havia estat relativament estable. Molts veïns van marxar llavors perquè les posicions russes més properes s'havien quedat a només 10 quilòmetres a l'est, però els atacs aquí eren esporàdics i alguns residents havien preferit continuar a les seves cases.

Fa dos mesos, la situació va començar a canviar i des de llavors l'exèrcit invasor avança cada dia una mica, amenaça la població per l'est, pel sud i sobretot pel nord i va camí d'encerclar-la.

Les tropes ucraïneses han hagut de retirar-se de diversos poblets veïns "cap a posicions més favorables". "L'artilleria Rússia ha destruït de facto tots els refugis i fortificacions" i "la situació aquí ha empitjorat significativament", ha reconegut el cap de l'exèrcit, Oleksandr Sirski.

Huliaipole és coneguda perquè aquí va néixer un famós anarquista ucraïnès, Nestor Makno, que enmig del caos de la guerra civil russa, el 1919, va arribar a declarar la regió com "un territori alliberat" i la seva ciutat com a capital. Des de llavors, ha estat un símbol de desafiament i resistència. Una resistència que ara trontolla.

La boira, aliada de Rússia

A més, aquest novembre, la meteorologia està jugant una mala passada a les tropes locals. La tàctica kamikaze del Kremlin des de fa temps consisteix a llençar onada rere onada de dos, tres o quatre soldats cap a territori enemic amb l'esperança que una petita proporció hi arribi, conquisti una posició, s'hi faci fort i esperi reforços.

Mentre els drons ucraïnesos tenen condicions per volar, poden neutralitzar la majoria d'infiltracions enemigues, però aquest novembre hi ha hagut molts dies d'intensa boira que impedeix volar els aparells aeris no tripulats.

Sense ells, les defenses deixen de veure i detectar els grups de soldats d'infanteria russos, que ho tenen més fàcil per avançar i conquistar territori.

La boira, pels experts de l'Institut for the Study of War, explica les dificultats a Huliaipole i el que passa allà és un reflex de les dificultats al front central de la guerra.

Rússia pressiona per tants punts a la vegada que el seu enemic no dona l'abast per defensar-los tots amb èxit i amb uns dies de boira n'hi ha prou perquè decanti més la balança a favor seu.

A més, Ucraïna ha hagut de treure tropes d'aquesta regió de Zaporíjia i enviar-les cap a l'est per alentir l'ofensiva de l'invasor a Pokrovsk, una important ciutat a la veïna província de Donetsk que Rússia fa un any i mig que ataca i que ara, finalment, sembla que està a punt de conquesta.

Objectiu, Pokrovsk

De nou, aquí, la boira ha ajudat l'invasor a infiltrar-se més dins la ciutat i a consolidar el control de gran part d'una població que tenia 60.000 habitants abans de la guerra.

És cert que Ucraïna ha aguantat molt i el desgast immens en baixes i en recursos que ha provocat en Rússia durant aquest any i mig es considera un èxit tàctic, però, al final, la superioritat numèrica i la insistència de l'enemic s'està imposant i hi ha molts dubtes que Ucraïna pugui aguantar Pokrovsk gaires setmanes més.

A més, com ja va passar a altres ciutats conquistades del Donbàs com Bakhmut o Avdíivka, hi ha el perill que centenars de soldats ucraïnesos quedin atrapats en bosses de resistència i no tinguin rutes per escapar-se.

La presa de Pokrovsk seria una victòria militar important per a Rússia, ja que, al marge de controlar més territori, li permetria tenir més forces per centrar-se a conquistar el 25% de la província de Donetsk que encara escapa a les seves mans. Podrà posar més recursos per tancar el setge sobre ciutats com Kostiantínivka i enfilar cap a la més important, Kramatorsk, de facto, la capital provincial sota poder ucraïnès.

L'ocupació de Pokrovsk seria un triomf personal per a la narrativa de Vladímir Putin que fa quasi dos anys que no pot exhibir la conquesta d'una ciutat important; un senyal que, encara que amb molts sacrificis, la seva invasió progressa i l'enemic està cada cop més dèbil. Menys incentius per al Kremlin, per tant, per tornar a la taula de negociacions o acceptar un eventual alto el foc.

I conseqüentment, la caiguda de Pokrovsk serà un cop dur per a la moral d'Ucraïna. No voldrà dir que de sobte hagin de col·lapsar les seves línies de front ni hagi de perdre una guerra que va per llarg. Pels observadors militars, les defenses ucraïneses a la majoria de fronts encara són sòlides i Rússia no té la capacitat per fer-hi grans avenços.

Kíiv confiava arribar a l'hivern, quan s'alenteix el ritme dels combats, sense grans reculades, però la pressió incessant de Rússia, a qui no li importa sacrificar centenars de soldats al dia, no s'atura i Kíiv acusa cada cop més la falta d'homes i la superioritat de l'enemic.

A les portes d'un cru hivern

Després de quasi quatre anys de guerra, els ucraïnesos s'han endurit i s'han tornat molt resilients a les adversitats. Tot i això, 1.360 dies de conflicte passen factura i la pròxima caiguda de Pokrovsk coincideix amb un empitjorament de les condicions del dia a dia a moltes ciutats, que quasi cada nit segueixen patint bombardejos amb míssils i drons.

Des de l'estiu, Rússia no ha parat d'atacar la infraestructura energètica del país i la conseqüència és que a molts barris de Kíiv i de tantes altres poblacions els talls d'electricitat superen sovint les 10 i les 12 hores diàries.

Sense corrent, deixen de treballar les calefaccions, els electrodomèstics, les bombetes o les antenes de telefonia mòbil.

Els comerços i les empreses tenen dificultats i la gent a casa passa fred, incomoditat i por. Malgrat l'ús generalitzat de generadors privats, aquests no poden suplir totes les hores de talls i la incertesa de quan marxarà o tornarà la llum ofusquen l'estat d'ànim d'una població tan castigada com determinada a resistir l'invasor.

Els talls de llum arriben a tot arreu. També el palau presidencial. Dilluns, Volodímir Zelenski estava donant una entrevista al diari The Guardian quan va haver-hi una apagada.

La pesada ombra de la corrupció

Per si les apagades i les dificultats al front no fossin suficients per ennuvolar la moral nacional, només faltava que aquesta setmana esclatés un gran escàndol que ha tornat a recordar als ucraïnesos que difícil és extirpar la xacra de la corrupció de la política i l'economia del país. I per a més inri, quan la població no té llum i comença a passar fred, el cas afecta el sector energètic.

Ja han hagut de dimitir dos ministres: el de Justícia, Hérman Halusxenko i la d'Energia, Svitlana Hrynchuk. Les renúncies arriben després que investigacions de l'Oficina Nacional Anticorrupció i de la Fiscalia Anticorrupció destapessin una xarxa corrupta que exigia comissions als proveïdors de l'empresa nuclear estatal Energoatom perquè poguessin mantenir els contractes. Les comissions il·legals que s'haurien embutxacat arribarien als 100 milions de dòlars.​

El presumpte cervell de la trama seria Timur Mindich, empresari i amic íntim de Zelenski, copropietari de la productora Kvartal 95 amb què el president es va fer famós com a actor.

Mindich va fugir d'Ucraïna cap a Israel poques hores abans que la policia registrés cas seva, la qual cosa implica que algú ben connectat el va avisar perquè marxés i evités la presó.

Zelenski ha intentat mostrar fermesa, exigint la dimissió immediata dels ministres i prometent una "neteja" interna, però el cas ha deixat molt mal gust de boca a la societat i molts han recordat què va passar al juliol.

Llavors, el president, gràcies a la majoria parlamentària del seu partit, va fer aprovar una llei per posar els organismes anticorrupció independents sota el control del govern.

La iniciativa va provocar protestes importants i un toc d'atenció de la Unió Europea fins al punt que la setmana següent, Zelenski va recular i va mantenir la independència de les institucions anticorrupció. L'oposició diu ara que al juliol, la Fiscalia ja estava investigant l'entorn de Mindich i que en part per això el president va voler aprovar aquella polèmica llei.

Tot plegat, debilita la figura del cap d'estat i la confiança amb el govern en un moment especialment delicat per al país: a les portes d'un dur hivern i amb dificultats serioses al camp de batalla.