"El documental" emet "Eugeni Xammar, la ploma silenciada"

Eugeni Xammar (1888–1973), és considerat un dels gran periodistes catalans. Després de ser corresponsal de guerra durant la Primera Guerra Mundial, l'any 1922 es va establir a Alemanya, des d'on va fer el seguiment periodístic de l'ascens del nazisme al país. Va treballar a Berlín com a corresponsal de diaris europeus i americans.

La visió política que tenia Xammar del conjunt d'Europa durant la dècada dels anys 20 i 30 el converteix en un periodista clarivident que, amb les seves anàlisis rigoroses i alhora iròniques, va despertar admiració a Catalunya i Espanya, fins al punt de ser qualificat per l'escriptor i diplomàtic Salvador de Madariaga com "l'home més intel·ligent que ha donat Espanya en el segle XX".

L'any 1927, un jove Josep Pla escriu a la "Revista de Catalunya": "En Xammar m'ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l'home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d'ull més segur i un coneixement del món més vast. És, encara, la naturalesa d'home més humana que he tractat, la persona menys primària, el senyor que té la raó més desperta i l'enteniment més clar. No passa dia que no pensi en ell, en el que m'ha dit i, sobretot, en el que m'ha insinuat".

Durant la Guerra Civil Espanyola, entre 1936 i 1938, Xammar va ser el cap del gabinet de premsa de l'ambaixada republicana a París. Acabada la guerra, va decidir deixar d'escriure com a protesta per la dictadura i per l'opressió cultural al català.

Des de l'exili, es va convertir en una de les veus més crítiques amb el règim franquista. Fins i tot va carregar contra companys de professió que van començar a escriure en castellà i va acusar públicament Josep Pla de col·laboracionista.

Els primers anys d'exili va viure a Perpinyà. Posteriorment va treballar com a cap adjunt a França de l'agència nord-americana Associated Press (1945), com a traductor de la UNESCO (1950) i com a col·laborador de l'ONU, l'Organització de les Nacions Unides, a Nova York. Després va treballar per a l'Organització Mundial de la Salut (1955-1966) a Ginebra. La seva vida va transcórrer en un seguit d'exilis voluntaris i involuntaris de Catalunya.

Xammar era un home fet a si mateix, poliglota (parlava set llengües i n'escrivia cinc), amb "esperit observador d'una agudesa extraordinària", ràpid, ben informat i d'escriptura elèctrica. Sempre veia el que havia de passar. Ell era el prototipus de periodista modern.

Tot i que la seva obra és principalment periodística, com a corresponsal i columnista, també va escriure i traduir obres literàries.

Durant molt de temps, Xammar va ser un referent oblidat. Els últims anys s'ha recuperat la seva figura i la seva obra gràcies a l'edició d'algunes publicacions i la commemoració del seu 125 aniversari l'any 2013.

 

Fitxa tècnica

Direcció i muntatge: Esteve Teixidó Sans

Realització: SabemCom

Càmeres: Joel Mesas Roca i Esteve Teixidó Sans

Edició grafisme: Joel Mesas Roca

Música: Juan Carlos García Estepa

Tècnic de so: Dènys Sanz

Vestuari: Consol Sans Mascarell

Producció: Jordi Puig Roca i Pep Moret Tanyà

Correcció lingüística: Montse Solé Baños

Durada: 55'

tv3.cat/eldocumental

tv3.cat/documentals

twitter.com/eldocumental33