El dolor pelvià crònic, una condició invisibilitzada que paralitza la vida de moltes dones

Tenir relacions sexuals amb penetració i que facin mal, anar al lavabo i patir dolor, tenir regles incapacitants. Són diverses formes de dolor al sòl pelvià.

No és una condició excepcional, però sovint és invisibilitzada i hi ha molt pocs llocs on es tracta de manera específica. Per aquest motiu, les persones que ho pateixen --majoritàriament dones-- en molts casos ho fan en silenci.

Parlem del dolor que hi ha a l'àrea de la pelvis, sota l'abdomen, que pot venir de motius tan diversos com els que hem mencionat a l'inici, o per altres com l'endometriosi, agressions sexuals o lesions després d'un part. Tot amb un tret comú: afecta una zona íntima.

Les dones que busquen ajuda moltes vegades es troben amb un sistema que no està prou preparat.

"Venen pacients que han donat moltes voltes, amb molts diagnòstics i moltes exploracions complementàries, però sense cap solució", explica la metgessa rehabilitadora especialitzada en sòl pelvià de la Mútua de Terrassa, Núria Pérez.

Un dels seus companys, el cap d'Obstetrícia i Ginecologia, Oriol Porta, reconeix que "és una part que ha estat molt silenciada perquè arrosseguem molts anys de patriarcat i ens falta la mirada de gènere".

Els dos professionals treballen en una unitat de la Mútua de Terrassa creada fa poc per tractar, específicament, aquest tipus de dolor.

Es troben amb pacients a qui se'ls ha silenciat i invisibilitzat, com la Pilar Hernández, que fa quatre anys que pateix dolor intens a tota la zona pelviana per culpa de les lesions després del part.

"Una de les ginecòlogues li va dir a la meva parella que el dolor era una depressió postpart, que el tenia al cap i no era dolor físic real", relata.

Poder atendre amb calma és efectiu

La diferència d'aquesta unitat amb altres consultes s'aprecia des de la primera visita: dos professionals --un ginecòleg i un rehabilitador-- dediquen gairebé una hora a parlar amb la pacient i generar un entorn de confiança.

"Moltes de les pacients tenen antecedents psicosocials que potser en un espai que no és de confiança, no ho plasmen", diu Pérez.

Sense saber l'origen del dolor, és difícil tractar-lo. En molts casos, pot venir d'abusos sexuals viscuts en un passat i la pacient no ho explica "per vergonya o per culpa", i això afegeix una capa més al tractament del dolor.

Després de la conversa, un equip de fins a 9 especialistes consensuen el diagnòstic i el que poden fer per a cada pacient, sent conscients que "l'objectiu de no tenir dolor no és un objectiu realista, però sí que ho és millorar la qualitat de vida de les pacients".

En el seu cas, la Pilar continua amb dolor: "M'han ajudat molt, però vaig arribar quan la cicatriu tenia tres anys." Aleshores, ja era massa tard.

Aquest model serveix als mateixos especialistes per aprendre a mesura que es van trobant amb casos diferents.

"D'entrada sembla un luxe, però realment estalviem moltes llistes d'espera", explica Pérez.

Cap estudi per saber quanta gent ho pateix

No hi ha estudis, ni a Catalunya ni a Espanya, centrats en la prevalença del dolor al sòl pelvià. Un informe que el doctor Porta agafa de referència, fet a Flandes, calcula que gairebé el 10% de les dones té dolor durant les relacions sexuals amb penetració.

"El dolor crònic general és 6 vegades més freqüent en dones que en homes, però la gran majoria dels estudis es fan en homes", explica.

Si el problema s'invisibilitza i no s'estudia, no es pot treballar en un tractament efectiu. Fins que això no canviï, per a moltes dones les relacions sexuals amb penetració continuaran fent mal, patiran dolor en anar al lavabo i tindran regles incapacitants.