Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

El futur dels infants d'avui: més calor, més sequeres i més ciclons mediterranis

Un estudi científic mostra que les generacions més joves estaran exposades a fenòmens climàtics extrems que passarien menys d'un cop cada 10.000 anys sense escalfament global

29/05/2025 - 11.42 Actualitzat 25/08/2025 - 13.20

La gran majoria dels nens nascuts avui a la regió mediterrània viuran més onades de calor extrema, sequeres, inundacions i tempestes tropicals o ciclons mediterranis al llarg de la seva vida. Podrien experimentar entre dues i set vegades més esdeveniments climàtics que les persones nascudes el 1960.

És la conclusió d'un estudi científic publicat a la revista Nature, aquest mes de maig, que ha quantificat, per edats i països, com canviarà l'experiència climàtica d'una persona al llarg de la seva vida. Els resultats han estat demolidors.
 

Les onades de calor extrema augmentaran exponencialment

Per exemple, una persona nascuda l'any 1960 a Brussel·les --la ciutat d'on són alguns dels autors d'aquest informe-- experimentarà tres onades de calor extrema durant la seva vida.

En canvi, un nen nascut el 2020 en viurà 11, en el millor dels casos, si aconseguim limitar l'escalfament global a 1,5°C respecte dels nivells preindustrials. Però si se superen els 3,5°C d'increment de temperatura planetària, aquesta canalla que ara té cinc anys n'hauran experimentat unes 26 abans de finals de segle.

Per ara, els esforços per doblegar la corba de les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen sent insuficients. De fet, les polítiques actuals ens encaminen cap a un escalfament global de com a mínim 2,7°C a finals de segle respecte del període 1850-1900.

Una xemeneia traient fum en una central elèctrica de França (Reuters/Stephane Mahe)

Milions de persones exposades a fenòmens extrems

Un nivell de sobreescalfament d'1,5 ºC comportarà un increment de fenòmens meteorològics extrems i, segons les projeccions d'aquest equip d'investigadors, el 52% dels nens nascuts el 2020 --uns 62 milions d'infants al món-- estaran exposats a onades de calor sense precedents.

Però si els termòmetres es continuen enfilant fins als 3,5 ºC d'increment tèrmic del planeta, a finals de segle la xifra d'infants que experimentaran aquesta calor extrema augmentarà fins als 111 milions.

Wim Thiery, climatòleg de la Universitat de Brussel·les i coautor de l'informe científic, afirma que aquests resultats fan impossible negar que la crisi climàtica té una empremta en la nostra vida:

"L'escalfament global ens ha empès a una Terra Incògnita. Ja no podem dir que és mala sort experimentar tantes onades de calor."

Imatge del desert de Líbia (iStock/cinoby)

I a casa nostra?

Amb un escenari d'escalfament global de 3,5°C, gairebé tots els infants nascuts a l'estat espanyol l'any 2020 hauran d'afrontar una exposició sense precedents a onades de calor al llarg de la seva vida.

Amb un escenari d'escalfament global d'1,5°C, a finals de segle, un 65% dels infants nascuts el 2020 a Espanya patiran més onades de calor extremes que cap altra generació anterior.

Espanya no és homogènia, de manera que un nen que neix a Barcelona, Sevilla o Vigo viurà exposicions diferents segons el clima local. Però si arribem als 3,5°C d'increment de temperatura respecte de l'era preindustrial, el 2100, el 99% de nens hauran d'afrontar un nombre sense precedents d'onades de calor.

Les onades de calor seran cada vegada més freqüents, també a l'estat espanyol (EuropaPress/Ricardo Rubio)

A més, els més vulnerables des d'un punt de vista socioeconòmic --els que tinguin alts nivells de privació material i que visquin en comunitats autònomes amb un PIB més baix-- seran els més afectats.

Rosanna Gualdi, una de les autores de l'estudi, investigadora del Departament de Ciències Estadístiques de la Universitat de Bolonya, explica que "aquestes diferències sorgeixen perquè les persones amb un estatus socioeconòmic inferior viuen en àrees amb condicions ambientals més precàries i habitatges inadequats, que incrementen la seva exposició als perills climàtics".

Afegeix que el més preocupant és que les generacions més joves podrien tenir menys diners i pitjor salut que els seus compatriotes més grans. Gualdi posa com a exemple països amb rendes altes, com ara el Regne Unit, Alemanya o Itàlia, on la gent jove té menys poder adquisitiu que les generacions anteriors a la mateixa edat. Aquests desavantatges podrien reduir la capacitat de les generacions més joves per adaptar-se als reptes que suposa la crisi climàtica.

Un termòmetre marcant 45 ºC a Sevilla l'estiu passat (Europa Press/Rocío Ruz)

No tot està perdut, asseguren els científics

Wim Thiery insisteix que, malgrat les males notícies per als més joves, la recerca mostra un vessant positiu.

"Per cada dècima de grau d'escalfament que evitem, un nombre real de persones s'estalviarà unes condicions sense precedents".

Afegeix que, si es redueixen dràsticament els gasos d'efecte hivernacle i es limita l'augment de la temperatura mitjana mundial a un grau i mig, respectant els objectius de l'Acord de París, "podrem salvar el 40% dels nens nascuts avui de viure una calor sense precedents".

Per això els científics reclamen polítiques més ambicioses per no superar l'escalfament global a 1,5?°C d'aquí al 2100, en comparació amb els 2,7°C d'escalfament previstos amb les polítiques actuals, especialment tenint en compte que els més vulnerables són els que estaran més exposats als impactes de la crisi climàtica.

També reivindiquen que els nens serien els primers beneficiaris directes d'una ambició climàtica més gran. Amb xifres globals, s'evitaria que 613 milions de nens nascuts entre el 2003 i el 2020 experimentin onades de calor sense precedents.

Per tot plegat, els autors demanen que es facin reduccions profundes i sostingudes de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.