El govern de Bulgària dimiteix en bloc després de setmanes de protestes massives al carrer

El govern de Bulgària ha dimitit en bloc aquest dijous, després de menys d'un any al poder.

Així ho ha anunciat el primer ministre, Rosen Zhelyazkov, en un discurs televisat pocs minuts abans que el parlament votés una moció de censura.

Zhelyazkov feia menys d'un any que estava al poder: havia assumit la presidència de Bulgària el gener de 2025, comandant el tripartit format pel partit conservador GERB, el Partit Socialista Búlgar (BSP) i el populista ITN.

La decisió arriba a menys d'un mes que Bulgària s'incorpori a la zona euro, el pròxim 1 de gener, i ha estat precedida per setmanes de protestes massives al carrer.

De fet, tot just aquest dimecres milers de búlgars es van concentrar a Sofia, així com a altres pobles i ciutats, per protestar contra la corrupció endèmica i la incapacitat dels successius governs per erradicar-la.

Molts dels manifestants són professionals urbans joves que donen suport fermament a l'adhesió de Bulgària a la zona euro i volen que s'integri més en el corrent principal europeu.

En canvi, denuncien la corrupció del poder, fent èmfasi en la figura de Boyko Borissov, líder del GERB, el partit de Zhelyazkov, i de l'oligarca Delyan Peevski, sancionat pels Estats Units i el Regne Unit per corrupció, que lidera el minoritari partit DPS-Nou Començament.

Encara que ni Borissov ni Peevski formen part del gabinet, tots dos exerceixen una influència decisiva en la presa de decisions de l'Executiu de Zhelyazkov, segons tots els analistes.

"No dubtem que el govern superaria la pròxima moció de censura. Però per nosaltres, les decisions del Parlament tenen sentit quan expressen la voluntat del poble sobirà", ha dit Zhelyazkov en el seu discurs.

Set eleccions en quatre anys

La setmana passada, el govern de Zhelyazkov va retirar el seu pla pressupostari per al 2026, el primer elaborat en euros, després que esclatessin les primeres protestes per les propostes d'augmentar les cotitzacions a la seguretat social i els impostos sobre els dividends amb l'objectiu de finançar més despesa estatal.

Un pas enrere que, malgrat tot, no ha frenat les manifestacions, que ja fa tres setmanes que duren.

Ara l'oposició demana que se celebrin eleccions lliures i justes. En els darrers quatre anys, el país ha celebrat set eleccions, les últimes l'octubre del 2024, enmig de profundes divisions polítiques.

Segons els experts, Bulgària continua sent l'estat membre més pobre i corrupte de la Unió Europea, a la qual es va unir el 2007.