El govern espanyol vol prohibir la venda de begudes energètiques a menors de 16 anys
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha anunciat que posarà en marxa una normativa per prohibir la venda de totes les begudes energètiques a menors de 16 anys, i que aquesta prohibició s'ampliarà fins als 18 anys en el cas de les begudes que tenen més de 32 mil·ligrams de cafeïna per cada 100 mil·lilitres.
El ministre ho ha fet públic a Barcelona abans de reunir-se amb representants de la Gasol Foundation, organització que combat l'obesitat infantil amb programes de promoció de la salut.
La mesura, segons ha dit el ministre, té un ampli suport social: nou de cada deu persones a Espanya estan d'acord amb aquesta prohibició, segons el baròmetre sobre publicitat d'aliments i begudes energètiques que va avançar la setmana passada l'AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició). Un suport també molt alt entre els joves, d'un 88,3% dels enquestats entre 18 i 35 anys, que estan d'acord a prohibir les begudes energètiques. A més, l'estudi també reflecteix que hi ha una clara percepció de risc sobre les begudes energètiques.
Regulació de la venda a menors
Altres dades preocupants del mateix informe avalen la necessitat de regular la venda d'aquestes begudes, segons ha dit el ministre. Per exemple, que el 25% dels enquestats consumeixen begudes energètiques i que ho fan dues vegades per setmana de mitjana. Gairebé la meitat, el 49% dels que en consumeixen ho fan almenys un cop al dia, i el 47% les barregen amb alcohol de forma regular.
L'any passat, el ministeri que dirigeix Pablo Bustinduy ja va prohibir la venda de begudes energètiques als centres escolars amb l'aprovació del Reial Decret de Menjadors Escolars Saludables i Sostenibles.
El 2021, un informe sobre els riscos associats al consum de begudes energètiques del Comitè Científic de l'AESAN ja va impulsar l'estudi d'una regulació sobre el consum d'aquestes begudes sobretot a menors. L'estudi alertava dels efectes fisiològics no desitjats pel consum excessiu de cafeïna, que van des de l'alteració del son a trastorns cardiovasculars.
Aquesta iniciativa s'uneix a les que estan adoptant diferents països europeus com ara Alemanya, Noruega, Letònia, Polònia, Hongria o Lituània, i amb la normativa que ja s'aplica en algunes comunitats autònomes com a Galícia i Astúries, cosa que, a parer de Consum, reforça la idea d'unificar la legislació a tot l'estat i afavorir la unitat de mercat.
Limitació de la publicitat d'aliments no saludables
En paral·lel, el Ministeri de Consum posarà en marxa una regulació de la publicitat d'aliments no saludables destinada a nenes, nens i adolescents, en resposta a un "clam social", ha dit el ministre Bustinduy.
Són anuncis nocius per a la seva salut.
Gairebé el 80% de la població creu que caldria prohibir la publicitat d'aliments no saludables a menors, segons dades del baròmetre de l'AESAN, i protegir la salut infantil davant de pràctiques publicitàries que fomenten el consum d'aliments i begudes amb un perfil nutricional no saludable.
A Espanya, cada nen rep més de 4.000 anuncis publicitaris de menjar no saludable a l'any a través de la televisió, recull l'informe de l'AESAN. Això significa que cada infant rep gairebé 11 anuncis d'aquest tipus al dia, 30 si s'hi afegeixen altres canals de comunicació.
Complir les recomanacions de l'OMS per aturar l'obesitat infantil
El ministre considera que amb aquestes mesures es fa un pas més per sumar-se a les recomanacions de l'OMS o l'AESAN, que recalquen la importància de restringir la publicitat d'aliments segons la qualitat nutricional, com una de les claus per aturar l'obesitat infantil, un problema que a Espanya afecta especialment les famílies.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, l'exposició a aquest tipus de publicitat d'aliments en infants incrementa la ingesta calòrica, promou el consum d'aliments poc saludables i poc nutritius, i té un impacte perjudicial i sostingut en el temps en la seva salut.
L'OMS també adverteix que la publicitat d'aquests productes utilitza tècniques persuasives que passen desapercebudes entre els més joves, fent ús d'influenciadors o d'ídols de l'esport per a la promoció, i apel·lant a un atractiu emocional que associa aquests productes a la diversió i a l'entreteniment.
En aquest sentit, Bustinduy ha dit que cal actuar davant de la pressió publicitària d'aquests aliments, en molts casos ultraprocessats i amb un alt contingut en greixos, sucres o sal, sent molt calòrics i poc nutritius.
Una qüestió de salut pública i de drets de la infància
"A Espanya, un 80% de les nenes, els nens i els adolescents consumeixen aliments i begudes no saludables": és una altra dada alarmant que ha aportat Bustinduy, citant un informe de la Gasol Foundation sobre els hàbits alimentaris i la ingesta de nutrients de la població infantil i adolescent a Espanya.
El ministre ha dit que es tracta d'una "qüestió de salut pública" i de garantir els drets de la infància encara que això impliqui "posar límits".
Les empreses del sector tenen el deure de no promoure el consum d'aliments i begudes que posin en perjudici el dret a la salut a la infància al nostre país.
Altres països com Portugal, Noruega, el Regne Unit, Irlanda o Suècia ja han adoptat mesures semblants.
