El mar, més calent que mai en un juny: Copernicus alerta que entrem en "un territori desconegut"
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Els oceans de tot el món han experimentat el "juny més càlid mai observat", segons un informe del Servei Marí Copernicus de la Unió Europea.
Tres dels darrers quatre anys han vist ampliar la temperatura màxima dels oceans en un mes de juny, i la tendència és preocupant. Tot apunta que el rècord seguirà trencant-se, segons les previsions.
El Niño i la tendència del canvi climàtic, que repercuteix en els mars, seguiran impulsant l'augment, segons apunta Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic Copernicus, que avisa, a través dels micròfons de 3CatInfo, que amb aquest rècord s'entra en una nova dimensió:
És probable que vegem més rècords de temperatura en els propers mesos.
El rècord de temperatura marina de Copernicus
Els serveis de Canvi Climàtic i de Vigilància Marina de Copernicus estimen diàriament el temps global i la temperatura de l'aigua.
El registre històric va arribar el 21 de juny, quan la temperatura de la superfície marina va arribar als 21 graus, segons les dades diàries de la TSM del Copernicus Marine. La xifra ha deixat lleugerament enrere les màximes dels mesos de juny del 2023 i el del 2024 (al voltant de 20,9 °C).
Segons l'informe, els rècords de juny no són anecdòtics i la pujada de temperatures és global. En els darrers tres anys, "l'oceà global fora de les regions polars ha estat entre 0,35 i 0,73º C més càlid que la mitjana".
"Les condicions actuals", assegura Buontempo, podrien indicar "l'inici d'una nova fase, que conduiria, una vegada més, a un territori desconegut".
"La primera meitat del 2026 es va caracteritzar per una calor oceànica sostinguda i excepcional. Les temperatures de la superfície del mar a nivell mundial van ser de mitjana de 20,94 °C entre gener i juny", el segon semestre més alt de la història, afirma Simon Van Gennip, oceanògraf principal del Servei Marí Copernicus del Mercator Ocean International.
Durant els primers mesos de 2026, "el Mediterrani, l'Atlàntic Nord central i el Pacífic equatorial van emergir com a punts crítics", cosa que dibuixa, afegeix Van Gennip, la imatge consistent "d'un oceà sota estrès tèrmic sostingut".
A finals de juny, aproximadament el 82% de l'oceà global "va experimentar condicions d'onades de calor marines de diferent intensitat", la segona extensió més gran observada després del 2024.
L'impacte dels oceans reescalfats
L'impacte de l'augment de la temperatura dels oceans té conseqüències que van més enllà dels mars. Per exemple, l'atmosfera es manté "càlida durant més temps" i això pot provocar fenòmens meteorològics extrems.
L'augment de la temperatura del mar acaba donant més energia a les tempestes i "augmenten l'evaporació", la qual cosa fa augmentar el potencial de "precipitacions extremes i inundacions". A més, l'augment del nivell del mar i el desgel pressionen l'equilibri dels ecosistemes marins.
També s'associen a "onades de calor marines més freqüents i intenses", segons l'informe de Copernicus. Que es pertorbin els ecosistemes també condiciona la pesca, afecta les economies costaneres i intensifica els pics de calor a les zones terrestres properes.
Davant d'aquest panorama, Buontempo ha defensat que l'ésser humà mai havia tingut tant coneixement com ara sobre la previsió meteorològica.
"Arribaven huracans tropicals als Estats Units, al principi del segle XX, i ho destrossaven tot perquè no teníem capacitat de predicció", ha dit a 3CatInfo, i ha afegit que "avui en dia sí que tenim capacitat de preveure el temps i sabem on estem anant", cosa que suposa una "eina superpoderosa" que ens ofereix un avantatge per als pròxims anys, que es preveuen moguts.
