El metà, un dels principals gasos d'efecte hivernacle, no para d'augmentar
El metà, CH4, és un dels gasos d'efecte hivernacle més potents i ha arribat a concentracions mai assolides, amb unes xifres desbocades durant les darreres dècades, i tot indica que sense mesures dràstiques el procés no té aturador.
És un gas d'efecte hivernacle molt potent que atrapa la calor 28 vegades més que el diòxid de carboni en 100 anys. Les concentracions de metà han augmentat més d'un 150% des de l'inici de l'era industrial i l'agricultura intensiva. Només en un segle, des de l'any 1900 fins a l'any 2000, el metà atmosfèric es va duplicar i va passar de 900 a 1.773 ppb, i ara ja es troba a poc més de 1900 ppb, camí directe per arribar en pocs anys a les 2.000 ppb.
Les investigacions mostren cada cop més que reduir les emissions de metà és vital per limitar l'escalfament planetari a 2 graus centígrads o menys per sobre dels valors preindustrials per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic. Al voltant del 60% de les emissions mundials de metà són produïdes per activitats humanes. El 40% del metà s'emet per les activitats agrícoles i ramaderes; el 35% prové de la indústria de petroli, carbó i gas, i el 20%, de les emissions de la matèria orgànica dels abocadors. Concretament, en la indústria fòssil, l'extracció de petroli i gas, el processament i la distribució sumen el 23% i la mineria de carbó, el 12%. La seva concentració a l'atmosfera augmenta actualment a un ritme al voltant de l'1% anual, segons l'Agència Espacial Europea.
Si bé durant les darreres dècades s'han concentrat a reduir el CO2, els responsables polítics han començat a reconèixer l'amenaça que representa el metà. Els darrers temps ha anat adquirint tanta importància que, el 2021, més de 100 països van signar l'acord contra el metà, anomenat Compromís Mundial pel Metà, entre els quals no figuren l'Índia, Rússia ni la Xina, i precisament el gegant asiàtic és el primer emissor de metà. L'objectiu, reduir les emissions de metà un 30% entre el 2020 i el 2030.
Un estudi del setembre de 2022 va suggerir que el món és més a prop del que es pensava de creuar el "punt d'inflexió", moment en el qual s'inicien els bucles de retroalimentació climàtica per fer que l'escalfament global es perpetuï. Uns bucles que provocarien el col·lapse de la capa de gel de Groenlàndia i el desglaç del permafrost de les regions àrtiques.
L'aplicació de mesures directes del Compromís Mundial pel Metà permetria aconseguir una reducció del gas del 30%, i amb mesures addicionals s'arribaria al 45%, un fet que ajudaria a una reducció de l'augment de temperatura de 0,3 ºC el 2040.
