El ministeri publica els resultats PISA de Catalunya, tot i que no són vàlids ni comparables
El Ministeri d'Educació ha publicat aquest matí els resultats de l'informe PISA, que elabora l'OCDE. Tot i que l'organisme internacional ha decidit no publicar les dades de Catalunya per l'error en la mostra d'alumnes que van fer la prova, el ministeri les ha difós. En la nota publicada asseguren que l'OCDE n'estava informada i adverteixen: "No han de ser utilitzats per establir comparacions amb altres territoris o altres edicions de PISA".
Segons l'informe fet públic, Catalunya obtindria uns resultats per sobre de la mitjana espanyola i de l'OCDE. Ara bé, aquests resultats no són comparables, ja que no se sap quins resultats obtindrien la resta de comunitats autònomes si haguessin exclòs de la mostra un 23,2% dels alumnes, com ha passat a Catalunya, en comptes del 5% marcat per l'organisme.
Els motius que l'OCDE permet per excloure alumnes són, per exemple, alguna discapacitat o falta de domini de la llengua. Dels 591 alumnes que en van quedar fora a Catalunya, 6 van ser per discapacitat física, 92 per domini insuficient de la llengua, i la gran majoria, 493, per discapacitat cognitiva, conductual o emocional.
L'OCDE ha advertit que, "degut a l'alt percentatge d'alumnes exclosos", les dades "no representen el conjunt de Catalunya i, per tant, no poden ser utilitzades".
Pel que fa a l'informe publicat per l'OCDE, Espanya pateix una patacada històrica i retrocedeix l'equivalent a un curs en comprensió lectora. Els resultats de la resta de països, però, també van a la baixa.
Com que no es tindran nous resultats fins al setembre del 2029, l'última dada comparable per a Catalunya torna a ser la del 2022. Per tant, la sèrie històrica quedarà tallada.
Els experts qüestionen la publicació de les dades catalanes
Experts consultats per 3CatInfo alerten dels perills que l'informe PISA publiqui les dades dels resultats catalans tot i que l'OCDE hagi certificat que no són concloents.
La investigadora en desigualtats educatives de la Universitat de Barcelona Sheila González Motos explica a 3CatInfo que els alumnes que van fer l'examen no representen el conjunt de l'alumnat català.
"S'ha tret de la fotografia precisament aquella part de l'alumnat a qui li anava pitjor", i per això els resultats obtinguts són millors que els reals per al conjunt del sistema.
Per aquest motiu es tracta d'una imatge esbiaixada que no s'hauria d'haver publicat.
D'altra banda, el professor de polítiques educatives de la UPF Francesc Pedró afegeix una xifra que dimensiona el problema.
Es va excloure un alumne de cada quatre de la mostra catalana, una proporció que fa que les dades no siguin de cap manera una fotografia fidedigna del sistema educatiu.
Pedró considera que el més prudent hauria estat no publicar-les, o fer-ho únicament per acreditar que la prova es va dur a terme, sense pretendre extreure'n cap anàlisi útil.
L'expert alerta que l'efecte més probable serà la confusió, "ja que alguns mitjans i les xarxes socials tractaran aquestes xifres com si fossin representatives de Catalunya", cosa que generarà un soroll que considera del tot injustificat.
El 2018, l'any d'inflexió
L'informe PISA es fa des de l'any 2000, però Catalunya hi participa amb mostra pròpia des de la segona edició, el 2003.
El millor moment pel que fa als resultats dels alumnes catalans va ser el 2015. En les tres competències avaluades –matemàtiques, ciències i comprensió lectora–, es va arribar a superar els 500 punts.
A partir del 2018 va començar el retrocés. I no només a Catalunya: també van baixar les mitjanes espanyola i de l'OCDE. Aquell any els resultats en comprensió lectora es van invalidar a tot l'Estat per una incidència en la prova, que es feia amb ordinador.
La gran davallada va arribar a l'últim informe PISA, fet el 2022, que va registrar un daltabaix tant a Catalunya com a Espanya i a l'OCDE.
El rendiment dels alumnes de quart d'ESO després de la pandèmia va caure en picat en les tres matèries analitzades. A Catalunya, tot i ser un dels territoris on les escoles van estar tancades menys temps, es van encendre totes les alarmes.
La caiguda era tres tres vegades més gran que al conjunt de l'Estat. Es va retrocedir 12 punts en ciències, 21 en matemàtiques i 38 en comprensió lectora.
Els del 2022 van passar a la història com els pitjors resultats, tant a Catalunya com a Espanya, però aquests últims han tornat a marcar un rècord espanyol.
