El model continua

No era en cap de les travesses que havien aparegut per substituir Guardiola, i quan Sandro Rosell es va disposar a anunciar el nou míster del Barça, el seu nom era l'últim que es podia imaginar. Tito Vilanova, l'ombra silenciosa de Pep, l'amic i company inseparable, serà el seu substitut a la banqueta del Camp Nou, el substitut del millor entrenador de la història del Barça. No per inesperada deixa de ser la millor i més intel·ligent elecció, perquè per damunt de tot garanteix la continuïtat del model i compta, a més, amb la complicitat de Guardiola, i això, en l'entorn blaugrana, és un valor incalculable. Acostuma a passar en el món del futbol que els segons entrenadors no solen ser la millor solució quan se'ls dóna l'oportunitat d'assumir la màxima responsabilitat, però de la mateixa manera que en el seu dia era un risc assumible que amb tan poca experiència Guardiola fos l'elegit per ser el míster del primer equip, amb Tito es pot córrer un risc controlat perquè representa la continuïtat d'una mateixa manera de treballar.

Guardiola ha deixat clar que el motiu de la seva renúncia és el buit d'energia que sent per continuar mantenint l'autoexigència que s'imposava per continuar sent l'entrenador del Barça. Persona obsessiva i perfeccionista com poques, Pep ha confessat que necessita reomplir-se després d'aquests intensos quatre anys plens d'èxits, que el converteixen en el millor entrenador de la història del club. No se li han de buscar més explicacions ocultes a una situació tan dolorosa, per molt que alguns s'haguessin estimat més convertir la sortida de Guardiola en una nova fractura social com la que en el seu dia va representar la de Cruyff. Entre altres coses perquè la de Johan va ser enmig de retrets, i la d'en Pep, entre aplaudiments. Aquesta és la gran maduresa del Barça actual després del victoriós cicle Guardiola.