Detall d'una instal·lació de plaques solars
Les plaques fotovoltaiques, una de les alternatives als combustibles fòssils (Europa Press / Ric Energy)

El món fa un gir: l'energia neta ja supera el carbó, segons la revista "Science"

El 2025 marca un punt d'inflexió global en la transició energètica, amb les renovables creixent més ràpidament que els combustibles fòssils, mentre Catalunya avança, però encara a un ritme lent
La periodista Georgina Pujol mirant a càmera
Periodista de Societat de 3CatInfo especialitzada en crisi climàtica
4 min

El 2025 és el primer any en què les energies renovables --sobretot la solar i l'eòlica-- han generat més electricitat que el carbó a escala mundial, segons publica la revista "Science".

Aquest creixement, que l'article qualifica de l'avanç científic més destacat de l'any, apropa el món al conegut com "pic de carboni": el moment en què les emissions globals de combustibles fòssils començaran a disminuir, previsiblement d'aquí a pocs anys.

Tot i que l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5° C és encara difícil d'assolir, el ritme de creixement de les renovables ja supera el dels combustibles fòssils.

Fins i tot la Xina, principal consumidora de carbó del món, està a punt d'iniciar una reducció del seu ús, fet que fa realista, per primera vegada, una davallada global dels fòssils.

La tecnologia ja juga a favor de les renovables

Aquest canvi ha estat possible gràcies a l'abaratiment massiu de la solar, l'eòlica i les bateries. De fet, l'energia solar ja és considerada la font d'energia més barata mai coneguda.

Segons "Science", tecnologia i economia ja estan alineades amb la transició energètica, tot i que l'èxit final dependrà de decisions polítiques, la planificació del sistema i la integració sostenible a llarg termini.

El paper clau de la Xina

L'article assenyala que moltes de les tecnologies renovables s'han desenvolupat als Estats Units, però s'han fabricat majoritàriament a la Xina. Actualment, aquest país subministra el 80% de les cèl·lules solars del món, el 70% de les turbines eòliques i el 70% de les bateries de liti.

Aquesta capacitat industrial ha permès abaratir la tecnologia, tot i que la revista també alerta dels impactes ambientals i del fet que el carbó encara té un paper de suport al sistema xinès.

Solarització i electrificació del sistema energètic

Per Xavier Cugat, enginyer i directiu amb més de dues dècades d'experiència en energies renovables, en les pròximes dues o tres dècades tindrem una solarització del sistema energètic.

La font principal de generació elèctrica del món serà l'energia solar. Per què? Perquè és la més econòmica.

Actualment, només un 25 % de l'energia que consumeixen la majoria dels països és electricitat. I Xavier Cugat posa en relleu que la Xina lidera també aquest aspecte, amb un nivell d'electrificació del 30–35%, un percentatge que cap país industrialitzat havia assolit fins ara.

A Catalunya, aquesta xifra se situa en el 24%, mentre que els experts apunten que hauria d'arribar al 76% el 2050 per assolir la neutralitat climàtica.

Cugat destaca també un canvi de paradigma global: estudis recents indiquen que el 92% del PIB mundial ja està parcialment desacoblat del creixement de les emissions, fet que demostra que és possible créixer econòmicament sense augmentar el CO₂.

Aerogeneradors a la Terra Alta
Aerogeneradors instal·lats a la Terra Alta (ACN / Anna Ferràs)

Catalunya ha de pitjar l'accelerador

Les últimes dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) mostren els millors resultats històrics a Catalunya, però encara a un ritme massa lent. Segons el balanç elèctric del 2024, el 21,6% de la producció d'electricitat ja prové de fonts renovables.

Tot i la tendència positiva, Catalunya continua sent la setena comunitat autònoma en instal·lació de renovables, malgrat ser una de les que més energia consumeix.

La directora de l'ICAEN, Anna Camp Casanovas, subratlla que, si tots els projectes en tràmit actualment --uns 6.500 MW-- s'acaben autoritzant, Catalunya podria assolir els objectius fixats per al 2030.

Ordenar el territori i sumar consens

Per fer-ho possible, el govern està explicant arreu del país el PLATER, el pla que ordena on i com s'han d'instal·lar les renovables. El document prioritza l'ús d'espais ja transformats --com teulades, vorals d'autopistes, antics abocadors o embassaments-- i només preveu utilitzar sòls no urbanitzats quan sigui imprescindible per cobrir les necessitats energètiques.

Segons Xavier Cugat, però, Catalunya arrossega un estancament de gairebé deu anys en la transició energètica. L'autoconsum ha avançat, però les teulades només poden aportar aproximadament un 30% de l'electricitat actual, i en el futur en caldrà molta més per substituir els combustibles fòssils.

La directora de l'ICAEN insisteix que els projectes han d'aportar beneficis reals al territori i comptar amb la participació de la ciutadania i de les comunitats energètiques.

Quan la gent coneix els projectes i hi pot dir la seva, la transició és més fàcil i més justa.

Una última dada positiva

Finalment, una dada esperançadora: el consum d'energia final a Catalunya ha disminuït un 5,6% entre el 2019 i el 2023, cosa que trenca la tendència de creixement sostingut que s'havia mantingut fins abans de la pandèmia.

Avui és notícia

Més sobre Energia

Mostra-ho tot