El món ja ha canviat: estem en un escenari nou, desconegut i perillós d'escalfament

Que el 2025 hagi estat el tercer any més càlid mai registrat ja és una notícia prou preocupant per si sola. Però el que revela aquesta dada és, en realitat, que el món ja ha canviat, que hem entrat en un nivell de risc nou, a causa de l'escalfament global. 

Ho revela l'estudi que l'agència europea Copernicus fa sobre la crisi climàtica al món. Els rècords s'han anat sumant i els darrers 11 anys han estat, tots i sense excepció, els més càlids mai registrats. 

2025, la certesa que hem depassat la línia vermella 

Centrem-nos en els tres darrers anys: són especialment preocupants. El 2023 va ser, en el seu moment, rècord, amb un augment de la temperatura 1,48 graus per sobre del període preindustrial. El 2024 el va desbancar, assolint una diferència d'1,60 graus. Enguany no ha estat més calorós que el 2024 ni que el 2023, en aquest cas l'augment ha estat d'1,47 graus. 

I pot semblar que el 2025 la temperatura ha baixat, encara que sigui lleument, respecte als altres dos anys. Però en realitat no és així, ja que els dos anys anteriors hi va influir el fenomen de "el Niño". És un esdeveniment climàtic natural, cíclic, en el que les aigües del Pacífic pateixen un escalfament extraordinari que produeix efectes meteorològics en cascada com, per exemple, un escalfament mitjà de la temperatura atmosfèrica més alt. 

En canvi, el 2025, sense aquest escalfament "extra", ja gairebé hem fregat els 1,5 graus que la ciència va indicar com la línia vermella, el llindar perillós que no hem de depassar.

Per acabar-ho de rematar, si fem la mitjana dels tres anys, ja superem els 1,5 graus. Els celebrats "Acords de París", van aconseguir el 2015 el compromís que es farien tots els esforços possibles per no depassar aquesta franja d'escalfament. Però els acords han quedat enrere i l'augment de temperatura segueix endavant.

Hem entrat en un escenari desconegut

La prova és que els tres anys, 2023, 24 i 25, en conjunt, han estat excepcionalment càlids, molt per sobre de la resta. Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, considera que això és un indicador indiscutible que "superarem de manera permanent, de forma clara, aquest escalfament."

Hem entrat en un món amb un escalfament d'1,5 graus per a la resta de la nostra vida, un món molt més perillós.

En climatologia, es considera que s'assoleix una temperatura mitjana de manera "estable" quan s'ha assolit durant diversos anys. De moment, l'hem fregat dos anys i superat un. Però els responsables del programa Copernicus saben que el que indiquen ara les gràfiques ascendents és que ja estem en un escenari nou. 

Com defineix Carlo Buontempo, "estem navegant per un territori desconegut on la temperatura és molt més alta del que era abans" i afegeix: 

L'elecció que tenim ara és com gestionar millor aquesta superació del límit i les seves greus conseqüències per a les persones i els sistemes naturals.

Les diferències de temperatura són una mitjana de les registrades arreu del món, però si anem regió per regió, la diferència de temperatura a l'alça s'ha patit a gairebé tot el planeta.

Això es pot observar clarament en el mapa en colors vermellosos de més o menys intensitat depenent de l'augment. Els punts blaus, per sota de la temperatura mitjana, són gairebé inexistents. 

Incendis més extrems, més inundacions, més sequeres, més onades de calor...

Els efectes de l'escalfament són obvis i han estat notícia durant tot l'any per la munió de fenòmens extrems soferts: onades de calor rècord, tempestes extremes a Europa, incendis forestals més agressius que mai a Espanya, Canadà i el Sud de Califòrnia, sequeres, inundacions... Per tant, més perill per als humans, pèrdues econòmiques i vides humanes. 

Està passant el que la ciència fa anys que adverteix que s'havia d'evitar, com denuncia Florian Pappenberger, director general del Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Mitjà Termini, el CEPMPM, "si amb aquest estudi s'hi aporten les dades de la ciència més avançada, ha de servir perquè s'hi adoptin mesures, perquè cada any i cada dècima de grau compten".

Concretament, el 2025 la meitat de la superfície mundial va patir més dies de l'habitual d'estrès tèrmic intens, o sigui, una calor excessiva, amb una percepció per part del cos humà de 32 graus o més. L'OMS considera l'estrès tèrmic la principal causa de mort relacionada amb el clima a escala mundial. 

En zones amb condicions seques, les altes temperatures van contribuir a la propagació i intensificació dels incendis forestals extrems i excepcionals. Un fet que provoca més emissions de carboni i contaminants de l'aire com les partícules en suspensió i l'ozó troposfèric, que també provoquen greus malalties i morts. 

Copernicus, l'eina científica europea més exhaustiva i fiable sobre l'escalfament climàtic tant global com regional, s'ha convertit ara, malauradament, en la més destacada del món. Especialment, després que Donald Trump suspengués molts dels programes de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units, la NOAA. Una mala notícia per a Carlo Buontempo: "Per abordar aquest repte global necessitem una cooperació internacional tant en investigació científica com també en política. No és una cosa que puguem abordar a Europa de manera particular." 

La lluita climàtica en un context mundial de conflictes

És necessària, doncs, la cooperació de tots els països, com destaca Buontempo "i el mecanisme que coneixem més efectiu per baixar les temperatures és la reducció fins a zero de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, de tots els països". Un repte que, en el context geopolític actual, sembla difícil. 

Però l'equip de científics de Copernicus, destaca que ara més que mai l'esforç ha de continuar. Mauro Facchini, cap d'Observació de la Terra de la Direcció General d'Indústria de Defensa i Espai de la Comissió Europea, clama: "Copernicus es va crear per donar als responsables polítics, empreses i tot el món informació fiable i independent sobre el clima i l'atmosfera perquè serveixi de base per la presa de decisions". 

Que s'hagin superat els 1,5 graus és un fet que no desitjàvem. Fem aquests estudis perquè això no passi.

Sobre l'origen de l'escalfament, l'estudi no deixa lloc a dubtes: n'assenyala les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, fruit de les activitats humanes. 

Laurence Rouil, directora del Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus, posa el dit a la llaga de l'origen de l'escalfament i diu que si la temperatura no ha parat d'augmentar els darrers 11 anys "tampoc les concentracions de gasos d'efecte hivernacle no han parat de pujar en el mateix període." 

L'equip no defalleix: "Seguirem realitzant aquest seguiment perquè els responsables de les preses de decisions comprenguin quins són els riscos de seguir emetent gasos", diu Rouil. També recorda la importància de relacionar les polítiques de qualitat de l'aire, amb les climàtiques i els beneficis que té treballar per reduir-les. Remata: "L'atmosfera ens està enviant un missatge i hem d'escoltar-lo".