El nazisme alemany
Quan a la fi de la Primera Guerra Mundial (1918) el kàiser Guillem II va abdicar es va establir a Alemanya una República Democràtica i Federal amb un Parlament i un president. L'anomenada "República de Weimar" s'enfrontava a un país d'escassa tradició democràtica i amb una doble oposició: d'una banda, el partit comunista i, de l'altra, l'extrema dreta, que responsabilitzava el nou règim de la derrota militar. La inestabilitat, però, planava sobre la República de Weimar, desestabilitzada per diversos factors: una gran inflació, després de la Primera Guerra Mundial; la crisi econòmica del 1929 i el sentiment d'humiliació nacional quan França, davant l'incompliment del pagament de les reparacions de la guerra, va ocupar la zona industrial del Ruhr, d'acord amb el Tractat de Versalles.
3 min
Mentrestant, va néixer el Partit Obrer Alemany. Un petit partit amb sentiments antisemites, antiparlamentari, antimarxista, anticapitalista, pangermanista, excessivament nacionalista i amb esperit de revenja després de la derrota militar que recollia els sentiments d'una gran majoria d'alemanys de la postguerra. Adolf Hitler va pujar ràpidament dins del partit i el 1920 ja el controlava i li va canviar el nom. A partir d'aleshores es va passar a dir "Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors" (NSDAP), que es va reduir a partit nazi. El 1921, Hitler va passar a dirigir-lo i es va atorgar poders dictatorials. Abans de la crisi econòmica, el 1929, Hitler ja havia penetrat en el teixit social alemany donant-se a conèixer en els diferents sectors.
En les eleccions de 1930, el NSDAP va obtenir més sis milions de vots i 107 diputats. A partir d'aleshores, el partit nazi ja ocupava un lloc destacat i va començar rebre el suport de grans grups industrials, que pretenien dissuadir la revolució obrera i els sindicats. El 1932 el partit nazi va obtenir 12 milions de vots en dues eleccions. Després de les segones eleccions, el president de país pressionat per l'exèrcit i per industrials i empresaris va demanar a Hitler que n'ocupés la cancelleria. Així doncs, el 30 de gener de 1933, el NSDAP va arribar legalment al poder amb un gabinet de coalició.
Després d'obtenir el 43,9% dels vots a les eleccions de març de 1933, Hitler va il·legalitzar el partit comunista i va aconseguir fer aprovar a la cambra una llei que li atorgava plens poders. Va suprimir tots els partits polítics i els sindicats i el partit nazi va convertir-se en l'única força reconeguda al país. A partir d'aleshores, ja no es van tornar a celebrar eleccions i el Parlament tampoc es va tornar a reunir.
A més, a partir de 1934, el partit nazi va eliminar les antigues forces de seguretat del partit, les SA, i va establir les SS. També va centralitzar el Reich suprimint l'estructura federal de la República de Weimar i va depurar els aparells de l'Estat, situant als llocs clau persones afins al règim. Finalment, quan va morir el president de la República, Hitler va concentrar en ell mateix les funcions de president i canceller.
Aquells anys els ciutadans alemanys eren víctimes de la propaganda nazi i del control dels mitjans de comunicació, així com d'una manca de llibertats absoluta i d'una repressió política ferotge. Sota aquest control, els nazis van multiplicar les manifestacions massives aplegats pel discurs de Hitler. El culte del Führer anava lligat a dogmes de la ideologia nazi: raça ària germànica cridada a l'imperi universal, la perversitat intrínseca dels jueus (eren els responsables de tots els mals) i obediència absoluta a les ordres de Hitler (creu gammada, salutació romana...).
El 1936 i el 1939 va ser l'època de màxima esplendor del nazisme, que va perseguir els jueus i va enquadrar la població en institucions estatals de manera que no deixava cap aspecte de la vida pública i privada per a la improvisació. Tots els poders estaven sota les mans de Hitler, que amb la seva propaganda va aconseguir alienar la seva societat i fer-la còmplice de l'holocaust.
Durant la Segona Guerra Mundial els nazis van aplicar un pla, anomenat "Solució Final", que ordenava el genocidi sistemàtic dels jueus.
En les eleccions de 1930, el NSDAP va obtenir més sis milions de vots i 107 diputats. A partir d'aleshores, el partit nazi ja ocupava un lloc destacat i va començar rebre el suport de grans grups industrials, que pretenien dissuadir la revolució obrera i els sindicats. El 1932 el partit nazi va obtenir 12 milions de vots en dues eleccions. Després de les segones eleccions, el president de país pressionat per l'exèrcit i per industrials i empresaris va demanar a Hitler que n'ocupés la cancelleria. Així doncs, el 30 de gener de 1933, el NSDAP va arribar legalment al poder amb un gabinet de coalició.
Després d'obtenir el 43,9% dels vots a les eleccions de març de 1933, Hitler va il·legalitzar el partit comunista i va aconseguir fer aprovar a la cambra una llei que li atorgava plens poders. Va suprimir tots els partits polítics i els sindicats i el partit nazi va convertir-se en l'única força reconeguda al país. A partir d'aleshores, ja no es van tornar a celebrar eleccions i el Parlament tampoc es va tornar a reunir.
A més, a partir de 1934, el partit nazi va eliminar les antigues forces de seguretat del partit, les SA, i va establir les SS. També va centralitzar el Reich suprimint l'estructura federal de la República de Weimar i va depurar els aparells de l'Estat, situant als llocs clau persones afins al règim. Finalment, quan va morir el president de la República, Hitler va concentrar en ell mateix les funcions de president i canceller.
Aquells anys els ciutadans alemanys eren víctimes de la propaganda nazi i del control dels mitjans de comunicació, així com d'una manca de llibertats absoluta i d'una repressió política ferotge. Sota aquest control, els nazis van multiplicar les manifestacions massives aplegats pel discurs de Hitler. El culte del Führer anava lligat a dogmes de la ideologia nazi: raça ària germànica cridada a l'imperi universal, la perversitat intrínseca dels jueus (eren els responsables de tots els mals) i obediència absoluta a les ordres de Hitler (creu gammada, salutació romana...).
El 1936 i el 1939 va ser l'època de màxima esplendor del nazisme, que va perseguir els jueus i va enquadrar la població en institucions estatals de manera que no deixava cap aspecte de la vida pública i privada per a la improvisació. Tots els poders estaven sota les mans de Hitler, que amb la seva propaganda va aconseguir alienar la seva societat i fer-la còmplice de l'holocaust.
Durant la Segona Guerra Mundial els nazis van aplicar un pla, anomenat "Solució Final", que ordenava el genocidi sistemàtic dels jueus.
