El País Valencià esborra del mapa una comarca considerada "fictícia", l'Horta Oest

Ha durat poc més de tres dècades i des d'aquest 1 de gener ja no existeix. És la comarca de l'Horta Oest, que es va crear de manera artificial en la proposta de demarcació comarcal de 1987 i que l'Institut Cartogràfic Valencià ha decidit eliminar finalment.

La comarca, situada a la rodalia de la ciutat de València, era un afegit "artificial" a les comarques històriques de l'Horta Nord i l'Horta Sud, separades pel pas del riu Túria. La creació de l'Horta Oest hi afegia una divisió que no es correspon amb cap realitat social diferenciada, ni en l'organització comarcal de clubs esportius o associacions, segons la Fundació Horta Sud, que històricament n'havia reivindicat la desaparició.

Ara, els municipis de Torrent --que era la capital de la comarca suprimida--, Aldaia, Alaquàs, Manises, Xirivella, Mislata, Picanya i Quart de Poblet passaran a formar part de l'Horta Sud. Paterna, en canvi, retorna a l'Horta Nord.

El director de l'Institut de Cartogràfic Valencià, Xavi Navarro, considera: "Cada poble ha d'estar on demane, ningú mai ha defensat l'Horta Oest", segons recull el mitjà públic valencià À Punt.

Aquest és el canvi en el mapa comarcal valencià més destacat dels que s'inclouen a la llei d'acompanyament dels pressupostos autonòmics de 2023, però n'hi ha d'altres.

Cinc municipis canviaran de comarca després de demanar-ho durant anys. Atzeneta del Maestrat i Vistabella del Maestrat, que pertanyien a l'Alcalatén, passen a l'Alt Maestrat, així com Benafigos. També s'uneix a la mateixa comarca la Serratella, procedent de la Plana Alta. En canvi, Vilafranca deixa l'Alt Maestrat i passa a formar part dels Ports.

Són canvis, però, simbòlics. "Les comarques no existeixen administrativament, només en el nostre imaginari col·lectiu", recorda Navarro.