El papa Lleó XIV apuja el to contra la injustícia i la desigualtat en la gira africana
Lleó XIV ha canviat el to moderat i contingut per una crida més contundent contra les desigualtats i el nepotisme. Ha abordat el pluralisme polític o les llibertats públiques en països amb democràcies fràgils o inexistents.
Més enllà de la denúncia social, la incursió en terres africanes també ha tingut l'objectiu evident de promoure el catolicisme al continent.
Guinea Equatorial, un president i dos papes
El papa acaba la gira africana a Guinea Equatorial, l'únic país de parla hispànica. L'últim cap de l'Església catòlica que va visitar el país va ser Joan Pau II el 1982. Malgrat els 44 anys que han passat entre una visita i l'altra, ha rebut el papa el mateix president: Teodoro Obiang. Es tracta del dictador viu més longeu del món, que governa un país denunciat repetidament per organitzacions internacionals per la violació i abusos dels drets humans.
No sabem si la fotografia amb Obiang l'incomoda. El pontífex ha hagut de buscar un equilibri delicat: fer costat als fidels, un 70% de la població, sense ser percebut com a partidari del règim.
La imatge es contraposa amb la seva visita --prevista per a aquest dimecres-- en un centre penitenciari d'alta seguretat on hi ha reclosos presos polítics. Segons Amnistia Internacional, al centre hi ha detinguts que poden estar anys sense contacte amb les famílies ni amb advocats. Són crítiques que Obiang rebutja. "La veritable prova serà si les condicions humanes, l'accés a l'atenció mèdica i els drets bàsics es mantenen molt després que conclogui la visita papal", diu a Reuters l'activista Tutú Alicante, establert al país.
El país que ha acollit el papa té la majoria de les figures de l'oposició i els mitjans de comunicació independents perseguits per les autoritats i a l'exili. Molts són a Espanya. Al mateix temps, Guinea Equatorial ha experimentat un fort creixement econòmic gràcies als seus recursos petroliers, fet que provoca que Guinea tingui una de les rendes amb altes i desiguals del continent --un cas que manté similituds amb Angola--.
Diamants i esclaus a Angola
A l'antiga colònia portuguesa, rica en diamants i en cru, almenys un terç de la població és pobra. Els beneficis van a parar a les elits i a capitals estrangers. Prevost ha condemnat l'explotació i la corrupció dels rics i poderosos durant una visita en una mina de diamants, on ha lamentat que "les riqueses (naturals)" siguin "explotades per tirans", i ha fet una crida a una distribució més justa de la riquesa.
Ho ha dit en un país que té un passat lligat a l'esclavitud i sota una democràcia només aparent. Angola està governada per un sol partit des de la seva independència el 1975. En un intent de reconciliació, el pontífex ha ofert una missa al santuari Mama Muxima, un lloc on es calcula que milions d'angolesos van ser convertits forçosament al catolicisme abans de ser enviats com a esclaus per la ruta transatlàntica.
Com en altres indrets de l'Àfrica, l'Església angolesa té com a reptes la creixent influència de les esglésies evangèliques, així com el culte a la bruixeria i a diverses sectes religioses.
Al Camerun, bany de masses
Amb tot, i segons el Vaticà, el catolicisme a l'Àfrica creix. Com a prova, la missa amb més de 120.000 fidels que Lleó XIV va oferir a l'aire lliure a Doala, la ciutat més gran i centre econòmic del Camerun, on va intervenir en anglès i francès.
Des de la catedral de Bamenda, una regió afectada per conflictes armats, el papa va pronunciar un dels seus discursos més durs: "El món és devastat per un grapat de tirans".
Tot plegat enmig d'un discurs internacional tens, amb el papa responent des de l'avió a les crítiques de Donald Trump i reafirmat els missatges de convivència.
Diàleg interreligiós a Algèria
La primera parada de l'expedició papal va ser Algèria, on el pontífex té un lligam amb l'orde agustinià, al qual pertany. Aquí va homenatjar la terra de sant Agustí a la ciutat d'Hipona com un pont cultural i espiritual entre les dues ribes del Mediterrani.
Però la imatge més potent es va produir durant la visita a la gran mesquita d'Argel: Lleó XIV i el rector musulmà, Mohamed Mamoun al-Qasimi, resant plegats.
Aquest fet li va servir a Robert Francis Prevost per explicar que "encara que tinguem una fe diferent, diferents formes de culte, podem viure junts en pau". A Algèria, amb una gran majoria de practicants musulmans, la minoria catòlica és inferior als deu mil fidels.
La gira ha estat tant episcopal com de cap d'estat. Dels seus discursos es desprèn que Lléo XIV ha instat els líders polítics a examinar la seva consciència i a treballar per al bé comú allunyant-se de privilegis. La gira es tancarà dijous amb una missa a Malabo, la capital de Guinea Equatorial fins a aquest any.
