El paper d'Europa a la guerra d'Ucraïna
Fa un parell d'hores que ha sortit el sol a Kíev, però continua sent de nit a la capital d'Ucraïna. Com a tot el país. Setè dia d'atac rus. El cercle s'estreny sobre la ciutat de Kíev. Hem vist, i ens han deixat enganxats a la pantalla, les imatges de les explosions dels míssils llançats contra una torre de comunicacions o una seu oficial a Khàrkiv, la segona ciutat del país. Una invasió clàssica, retransmesa en temps real.
Com també estem veient i explicant a temps real com, en sentit contrari a l'avenç de les tropes russes, marxen els ucraïnesos que poden i la majoria dels periodistes internacionals, com els de Catalunya Ràdio i TV3, que surten de les zones de combat. Les ciutats queden abandonades a la seva sort. I els uns i els altres, els que en marxen i els que s'hi queden, tenen l'esperança que la comunitat internacional atengui i sostingui el país sencer. Glaçava la sang veure i sentir el president Zelenski ahir en la intervenció per videoconferència que va fer al ple del Parlament Europeu. Amb la samarreta verd militar que el situa en l'estat de guerra, des d'un despatx de parets tan blanques com la seva cara, conscient que el seu cap és el principal botí d'aquesta guerra injustificada.
L'exambaixador a Rússia Eugeni Bregolat ens va fer ahir una classe de diplomàcia i de geopolítica per emmarcar. "Vladímir Putin -deia- només es pot permetre una victòria a Ucraïna. Pressionarà militarment fins on sigui, perquè s'hi juga el coll." Per això tot fa pensar que l'ofensiva russa s'intensificarà, davant d'un Occident i una UE que no estan disposats a enviar-hi soldats a morir.
Això, pel que fa a la guerra. Pel que fa a la política, Europa es troba en una cruïlla. L'era que va començar amb el final de la guerra freda s'acaba aquí, amb la guerra d'Ucraïna. Cal repensar-ho tot. El projecte europeu, el pes de la força militar i de les estratègies de dissuasió, les aliances polítiques, els lligams econòmics i financers, les dependències de poder. El The New York Times signava fa un parell de dies un article que acusa els europeus d'haver-se disparat un tret al peu creient que amb el capitalisme n'hi hauria prou per contenir l'autoritarisme.
Vladímir Putin ha situat el continent al caire del precipici. Això que estem vivint des de fa 7 dies és un salt en la història contemporània. Un canvi de capítol. Si Putin se surt amb la seva, si venç la tirania, Europa serà un espai més insegur, més vulnerable i més gris.
Yuval Noah Harari ho veu en termes esperançadors al The Guardian. Ucraïna, els ucraïnesos estan "donant una lliçó al món". Estan determinats a resistir, com a poble, es neguen a viure sota un nou imperi rus. Pertanyen a un estat sobirà -encara que ara s'hagi revelat com una sobirania limitada- i així és com es reivindiquen i com planten cara a aquesta hora als míssils, als tancs i al foc de morter dels russos.
Una determinació i una enteresa que la resta d'europeus -sobretot les seves institucions- no poden trigar a demostrar. El temps a la cruïlla s'esgota.
