El portaavions nord-americà Gerald R. Ford, fora de combat per dos incidents imprevistos
El USS Gerald R. Ford de l'Armada dels Estats Units és considerat el portaavions més gran, avançat, poderós i car del món. Des de fa poques hores està ancorat discretament al port adriàtic de Split, a Croàcia, per "tasques de manteniment".
El Gerald R. Ford participava des del mar Roig en l'operació Fúria Èpica desplegada per l'exèrcit nord-americà contra l'Iran. Però ha hagut d'abandonar la missió de forma sorprenent i urgent. I no ha estat, com es podria pensar, per un atac enemic.
El 12 de març es va declarar un incendi en una de les estances de servei del portaavions, a la zona de la bugaderia principal. El foc va trigar hores a poder ser controlat. Va cremar cabines, roba de llit i fins a un centenar de lliteres i, el més important, més d'un centenar de tripulants van haver de ser atesos per inhalació de fum i tres mariners pateixen cremades de diversa consideració.
Fora de combat
A l'incendi s'hi va afegir un altre imprevist que, aquest sí, va minar la resistència física i mental de la tripulació i va deixar el portaavions fora de combat: es van detectar greus problemes d'obstrucció en el sistema d'evacuació dels lavabos. Això va obligar a tancar vàters i latrines. I els 5.000 mariners que viuen al Gerald R. Ford es trobaven amb interminables cues cada vegada que volien anar a fer les seves necessitats.
El USS Gerald R. Ford va entrar en servei l'any 2017. Construir-lo va costar 13.000 milions de dòlars. Pot transportar fins a 75 avions i tot el necessari per al manteniment d'una tropa de milers de persones durant llargs mesos de missions militars en alta mar.
Per a la U.S. Navy, la Marina dels Estats Units, el Gerald R. Ford és la projecció del poder militar inigualable dels Estats Units arreu dels oceans. Que ara hagi hagut de retirar-se de la primera línia d'atac en la guerra de l'Orient Mitjà per un problema d'embussaments en les canonades suposa una cura d'humilitat important.
De l'Àrtic, al Carib i al mar Roig
Els vaivens de la política internacional sota l'administració de Donald Trump han fet que els últims mesos el portaavions hagi fet un llarg periple seguint els designes de l'ambició expansionista del president dels Estats Units.
Al juny, va sortir de la costa est amb una missió de set mesos al davant. Va navegar per l'Àrtic quan Trump tenia posat l'ull sobre Groenlàndia, i després fins al Mediterrani oriental. Llavors van començar a sonar tambors de guerra a Veneçuela i van enviar el Gerald R. Ford fins al Carib.
Després de la caiguda de Maduro, els mariners pensaven que per fi podrien tornar a casa a descansar, però els tambors ara sonaven a l'Iran. Les ordres de Washington van ser que el portaavions reculés de nou cap al Mediterrani i passés el canal de Suez per amenaçar directament el règim dels aiatol·làs des del mar Roig.
El 5 de març, amb la guerra començada, va creuar el canal de Suez i durant una setmana va participar en els combats. Fins que el dia 12 un imprevist aparentment menor va provocar l'impensable: la retirada de la guerra del Gerald Ford.
En aquestes dues setmanes, el portaavions ha hagut de desfer el camí, fent escala a Creta, fins a arribar finalment a Croàcia per sotmetre's a les reparacions pertinents. Una aturada a boxes que no se sap si serà de dies o setmanes.
A bord, una tripulació cansada i desanimada acumula ja més de deu mesos lluny de casa. A mitjan abril batrà el rècord de permanència en missió que fins ara tenia un altre portaavions durant la guerra del Vietnam.
Els últims vaticinis del secretari d'Estat, Marco Rubio, preveien que la guerra amb l'Iran duraria "setmanes, no mesos". No és clar, doncs, si el Gerald R. Ford arribarà a temps per a la fi del conflicte. El que és segur és que ara l'altra joia de la Marina dels Estats Units, el portaavions Abraham Lincoln, ha quedat sol davant l'amenaça dels míssils iranians.
