El president d'Aragó tria Sixena per fer el discurs de Cap d'Any

El president d'Aragó, Javier Lambán, ha triat un marc molt delicat per al seu tradicional discurs de cap d'any. Aquest dissabte, l'han gravat al Monestir de Sixena, un espai molt simbòlic després de la batalla judicial i política que va obligar fa unes setmanes el trasllat de les peces que eren al Museu de Lleida.

El conflicte que va ocasionar la lluita per les 44 peces no ha suposat un obstacle perquè el president de l'Aragó hagi escollit aquest indret per fer el seu discurs.

El missatge de Javier Lambán s'ha pogut veure per la televisió aragonesa aquest diumenge a quarts de tres de la tarda. El president s'ha dirigit a tots els aragonesos al costat dels sarcòfags i algunes altres peces que fa poques setmanes encara es podien veure al Museu de Lleida.

Durant els més de 12 minuts de discurs, Lambán ha dedicat una bona estona a parlar de Catalunya i, especialment, del litigi de Sixena:

"Hem acabat l'any amb el trasllat de les obres de Sixena al seu lloc d'origen. Ha estat el resultat d'un litigi que l'Aragó ha mantingut des de la més absoluta soledat enfront de l'actitud il·legal i irrespectuosa de la política catalana i l'irresponsable passivitat del govern d'Espanya. Sixena ha reforçat la nostra autoestima com a comunitat, com a nacionalitat històrica que l'Estatut ens reconeix".

Lambán també ha fet referència a l'engranatge entre Catalunya i Espanya i l'ha situat com a tema més important de l'Estat i de l'Aragó:

"La qüestió catalana és el problema més gran que té Espanya i, segurament, per veïnatge,  Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és obligada defensa dels nostres interessos".

 

 

Les 44 peces que eren al Museu de Lleida

Entre les peces del Museu de Lleida hi havia les tres caixes sepulcrals de monges i priors del segle XV. Són obres que estaven catalogades i protegides per les lleis del patrimoni catalanes i formaven part d'una col·lecció inseparable.

Les tres caixes sepulcrals gòtiques d'Isabel d'Aragó, Francisquina d'Erill i Beatriz Cornel eren els tresors més preuats dels 44 objectes reclamats, juntament amb quatre fragments del retaule de marbre de santa Anna.