El preu de ser president del Barça

Fa anys que sabem que el càrrec de president del Barça és molt important. I llaminer. Sovint, el president del club és més conegut que el president del país i el seu nivell de poder i d'influència és molt gran. Per això hi ha tanta gent que vol aconseguir el càrrec. Això ha passat sempre. Les eleccions del Barça sempre han conjugat un seguit d'interessos: personals, econòmics, polítics, socials...

Sovint, amb expectatives que no només no s'han complert, sinó que massa vegades han estat contraproduents: quants presidents i directius del Barça han marxat del club amb una imatge molt pitjor de la que tenien abans d'arribar-hi?

Però és que aquesta vegada la situació encara és més perillosa per a qui guanyi les eleccions. La situació econòmica, patrimonial i esportiva del Barça pot comportar problemes seriosos, econòmics i d'imatge, a qui sigui que ostenti el càrrec a partir del febrer.

Tenint en compte això, com és que fins a 9 persones volen optar-hi? Tots ho fan per amor al club, tots tenen tan alta consideració d'ells mateixos que creuen que redreçaran la situació del club sense patir pel seu patrimoni personal? Per la seva imatge pública? Per com ho viurà la seva família, els seus amics, les seves empreses?

Ja m'imagino que, de fet, només 2 o 3 saben que tenen opcions reals de guanyar les eleccions. Que alguns es presenten com a primer pas, per ser coneguts de cara a futures eleccions, d'altres potser busquen aliances que els garanteixin un lloc en una directiva encapçalada per un altre precandidat, algú potser busca una campanya d'imatge personal (cara, que això de fer una precandidatura no és tan senzill), i fins i tot algú pot buscar ser una veu habitual als mitjans els pròxims anys.

Però realment els val la pena tot aquest esforç? No deixa de meravellar-me la quantitat de gent (aquest any 9 persones, amb els seus equips respectius) que gasta esforços, temps, diners i il·lusions per concórrer a unes eleccions al Barça.