El procés creatiu d'Enric Miralles, l'arquitecte que desafiava les convencions
Enric Miralles està considerat com un dels arquitectes més importants del panorama internacional, amb obres tan emblemàtiques com el Parlament d'Escòcia a Edimburg o el mercat de Santa Caterina a Barcelona. El documental fa un retrat de l'arquitecte i descobreix les claus del seu procés creatiu.
Miralles va ser un personatge complex, un artista potent i un home hipnòtic, polièdric. Una personalitat inesperada, capaç de tornar a transformar el llenguatge de l'arquitectura. Enric Miralles va morir prematurament amb 45 anys i la narració comença el dia de la seva desaparició, el 3 de juliol de l'any 2000.
El documental "Miralles", que "El documental" estrena el 7 de febrer, es mou amb llibertat per les diferents arquitectures d'Enric Miralles. El narrador parla amb un fantasma, el cerca, l'evoca en els seus espais, fa preguntes i travessa el llindar entre la mort i la vida.
Un diàleg amb l'arquitecte i la seva obra
Enric Miralles va ser un dels arquitectes més dotats de la seva generació. Va trobar el seu darrer lloc de descans al cementiri d'Igualada, una de les seves obres mestres, que encarna tot allò que va caracteritzar la seva obra. A l'espai aparentment inacabat del cementeri forestal, és difícil separar l'interior de l'exterior, i la natura impregna l'arquitectura.
Partint del moment de la mort de Miralles, el documental se submergeix en la seva obra arquitectònica, el cos visual que dona vida a la història. "Miralles" inclou també imatges de l'arxiu personal de l'arquitecte per mostrar la seva peculiar mirada sobre el món a través de maquetes originals, dibuixos i croquis. I, al mateix temps, mostra la seva manera d'expressar-se i de crear.
El documental presenta alguns dels edificis excepcionals de Miralles. Ja sigui el mercat de Santa Caterina de Barcelona, el Parlament escocès d'Edimburg, el Centre Cívic d'Hostalets de Balenyà, el Palau d'Esports d'Osca, la Torre Marenostrum de Barcelona o l'Escola Llar de Morella, sempre hi ha una empremta clara de la mà de l'arquitecte.
I la casa de Miralles, amb el seu caràcter obert i alhora laberíntic, rep un protagonisme principal i esdevé el punt de partida i l'epicentre d'una ment única. Un arquitecte que desafiava sempre les convencions i, sobretot, totes les fronteres reals i imaginàries.
