El protocol govern espanyol-Església per indemnitzar víctimes de pederàstia no fixa barems ni quantitats
La Conferència Episcopal (CEE), el defensor del poble i el govern espanyol han signat aquest dilluns el protocol per indemnitzar les víctimes de casos d'abusos sexuals en l'àmbit de l'Església que ja no poden recórrer a la via judicial, o bé perquè l'agressor ha mort o bé perquè el cas ha prescrit.
L'acord, que arriba amb un mes de retard sobre el previst, desenvolupa el pacte subscrit el 8 de gener i crea un mecanisme conjunt per atendre els afectats, tot i que no especifica quines seran les quantitats ni els barems de les indemnitzacions.
La signatura del protocol estava encallada perquè l'Església no volia que les víctimes que ja havien resolt la reparació pel seu canal intern, el PRIVA --que ha rebut 131 sol·licituds des que es va crear fa un any--, poguessin acollir-se a aquesta nova via.
Finalment, la CEE ha reculat i ho podran fer també pel nou sistema, tot i que a partir de l'entrada en vigor del pacte, el 15 d'abril, els sol·licitants hauran d'escollir una de les dues vies.
Segons el protocol, l'Església es farà càrrec de les reparacions a les víctimes mentre el defensor revisarà cada cas i establirà una proposta de resolució i, si escau, de reparació, que podrà ser tant simbòlica com restaurativa, espiritual i econòmica.
L'Església podrà recórrer la proposta, però el defensor tindrà l'última paraula.
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños; el defensor del poble, Ángel Gabilondo; el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, i el de la Conferència Espanyola de Religiosos, Jesús Díaz Sariego, han firmat el protocol aquest dilluns a Madrid.
Cap informació sobre els barems de les indemnitzacions
El protocol s'havia de signar fa deu dies, però hi havia discrepància sobre les quantitats i els barems de les indemnitzacions. Ara, el document no recull aquestes xifres, com havien demanat inicialment algunes de les víctimes i serà el defensor del poble qui ho estudiï cas per cas:
"Hem volgut excloure del text barems i quanties econòmiques. Ni quantitats, ni forquilles ni res, sinó propostes de reparació", ha sentenciat Argüello.
Les compensacions econòmiques tindran en compte la gravetat dels abusos, el dany provocat i si s'han rebut altres compensacions dins els models de reparació impulsats per l'Església, com el PRIVA. Aniran a càrrec de l'Església i estaran exemptes de l'impost de la renda.
A banda de la part econòmica per reparar els danys i les possibles seqüeles físiques i psicològiques, el protocol detalla que la reparació també podrà ser simbòlica o restaurativa, orientada al reconeixement institucional i a oferir eines per acompanyar la víctima o a la petició de disculpes.
Tot i això, al pacte firmat el 8 de gener no hi ha cap referència sobre com es valorarà i en base a què es repararà les víctimes.
Com s'ha arribat fins aquí?
L'octubre del 2023, Gabilondo presentava al ple del Congrés els resultats d'una investigació sobre abusos sexuals en l'àmbit de l'Església catòlica encomanat pel govern espanyol. Estimava en més de 440.000 les víctimes d'abusos i proposava crear un fons estatal per compensar aquelles que no hagin trobat resposta per la via penal.
La Conferència Episcopal va negar aquestes dades i va exigir una rectificació. Va encarregar un informe a un despatx d'advocats, que va calcular un mínim de 2.056 víctimes. Però la institució no li va donar validesa i va considerar que només hi havia provats uns 200 casos.
L'abril del 2024, el govern espanyol va aprovar un pla d'indemnització de les víctimes en casos no jutjats i un acte públic de reparació, però els bisbes van rebutjar participar-hi si no s'ampliava a totes les víctimes d'abusos, de dins o de fora de l'Església.
Aquell mateix estiu, els bisbes espanyols van aprovar el PRIVA, per a les víctimes d'abusos sexuals dins l'Església que no han pogut denunciar el seu cas per diverses raons, atenent recomanacions del defensor del poble. I ja es van pagar les primeres indemnitzacions.
Tant el govern espanyol com part de les víctimes, el van criticar per "unilateral, opac i descafeïnat". Moltes van renunciar a presentar-se a la comissió que estudia els casos perquè consideraven que l'Església era jutge i part, i demanaven un model mixt com el que s'ha aprovat aquest 2026.
