El que sabem i el que no del nou finançament: com ho farà Montero per quadrar el cercle?
4.700 milions més per a Catalunya és l'única cosa que, de moment, se sap del pacte a què ha arribat Esquerra Republicana i el govern d'Espanya per al nou finançament autonòmic. Però caldrà saber quina és l'estructura i la fórmula que acaba donant com a resultat aquesta xifra.
En una reunió, que ha durat una hora i mitja, Pedro Sánchez i Oriol Junqueras han segellat un pacte del qual se sap ben poca cosa. Serà divendres quan la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en donarà detalls, i convocarà un Consell de Política Fiscal i Financera per explicar la lletra petita a les comunitats autònomes.
Montero tindrà la difícil tasca d'explicar la quadratura del cercle, o el que és el mateix, explicar com el nou sistema pot fer que totes les comunitats hi surtin guanyant.
Moltes incògnites a resoldre
La gran pregunta és quants milions haurà d'abocar al nou sistema perquè això passi. Caldrà veure si aquest divendres la ministra d'Hisenda dona més detalls.
D'una banda, de la xifra total que hi aportaran, però també si el sistema preveu la revisió i en quina periodicitat. O també si hi haurà l'opció que aquelles comunitats que en surten menys ben parades puguin reclamar la introducció de mesures que les afavoreixin.
Tot plegat s'haurà d'acabar aprovant al Congrés dels Diputats, on encara hi hauria marge per introduir més elements al model i acontentar així totes les comunitats.
El pacte manté l'ordinalitat
El líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, a la sortida de la trobada amb Pedro Sánchez remarcava que el nou sistema mantindrà l'ordinalitat. Aquesta paraula ha estat al centre de les negociacions i suposa que Catalunya mantingui la mateixa posició en el rànquing del que aporta al sistema i en el rànquing del que rep.
En l'actual sistema els ingressos de les comunitats arriben per tres vies. D'una banda, de la cistella d'impostos; el Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals --mecanisme d'anivellament--, i tres fons creats per acontentar algunes comunitats autònomes (el Fons de Suficiència, el Fons de Competitivitat i el Fons de Cooperació).
Catalunya mantenia l'ordinalitat abans d'aplicar els tres fons, però després la perdia i passava de la tercera comunitat en aportació al sistema a la desena pel que fa al que rep del sistema.
Què en queda del pacte d'investidura?
El document del pacte d'investidura de Salvador Illa parlava d'un canvi de paradigma. Si bé entre els experts hi havia consens que no es podia parlar d'un concert com el del País Basc o Navarra, sí que era un model amb una estructura completament nova per a Catalunya. I ho era perquè, en la seva concepció, establia que la Generalitat guanyava capacitat normativa i de gestió per gestionar tots els impostos.
Un cop feta tota la recaptació, Catalunya faria una aportació a l'Estat, tant pels serveis prestats a Catalunya com en concepte de solidaritat amb les altres comunitats autònomes. I això sembla que amb el que s'ha pactat avui no es compliria i es mantindria la recaptació com fins ara o amb algunes modificacions.
Renúncia a la recaptació de l'IRPF?
El pacte d'investidura explicitava que l'Agència Tributària de Catalunya havia de començar a gestionar l'IRPF aquest mateix 2026. Una data que ja es va allargar fins al 2028 amb l'argument que l'ATC necessitava terminis més llargs per poder assumir el volum de feina que això significaria.
Però Junqueras no ha obtingut aquest compromís en la reunió a la Moncloa. Fonts d'Esquerra Republicana asseguren que no hi renuncien, i afegeixen que, sense aquest punt, no votaran de moment a favor dels pressupostos. Aquesta mesura està registrada al Congrés dels Diputats com una proposició de llei, però falta que el PSOE assumeixi el compromís de tirar-la endavant.
Model singular / model just
Des d'Esquerra Republicana també asseguren que és un "model just" per a Catalunya, però es limita la singularitat per a punts concrets. Diuen que hi ha elements que "tenen en compte la singularitat catalana com l'increment de cessió d'impostos".
A més, diuen que el nou sistema elimina les bestretes i tindrà en compte el pes de les petites i mitjanes empreses en l'economia catalana. Caldrà saber la concreció d'aquests punts, i si només s'aplicaran a Catalunya o també a les altres comunitats que ho vulguin.
