El Regne Unit vol endurir la política d'asil: de 5 a 20 anys per tenir la residència permanent

El govern britànic ha anunciat una reforma de la política migratòria per endurir els requisits dels refugiats per residir al Regne Unit.

El principal canvi proposat pels laboristes és que es multiplicarà per quatre el temps en què un sol·licitant d'asil a qui s'ha concedit l'estatus haurà de viure al país abans de poder sol·licitar la residència permanent. Passarà dels cinc anys actuals als 20.

A més, la sol·licitud serà revisada recurrentment. Durant aquest període, si el país d'origen es torna a considerar segur, els refugiats perdrien la protecció i serien retornats, i es reiniciarien les deportacions als països en els quals s'han pausat.

La ministra de l'Interior, Shabana Mahmood, que és filla d'immigrants pakistanesos, ha defensat els plans del govern aquest dilluns a la Cambra dels Comuns, enmig de crítiques d'alguns diputats del seu partit i les lloances de les formacions de dretes.

Mahmood es planteja que els canvis vagin més enllà. Es podria revocar el deure legal de proporcionar allotjament i ajudes econòmiques als sol·licitants d'asil, afegint-hi requisits addicionals. Aquest suport es podria retirar en els casos en què els refugiats tinguin dret a treballar i es puguin mantenir per si mateixos, o en els que es descobreixi treballant il·legalment o participant en activitats delictives.

Les noves mesures només s'aplicarien als que entressin al Regne Unit un cop els canvis haguessin entrat en vigor.

Alineats amb les polítiques més dures d'Europa

Entre el juliol del 2024 i el juny del 2025, més d'111.000 persones van sol·licitar asil al Regne Unit, una xifra que ha anat en augment des de la pandèmia. En el mateix període es va concedir protecció com a refugiades a gairebé 52.000 persones, segons les estadístiques oficials del govern britànic.

Amb aquestes mesures, el govern de Keir Starmer, exadvocat de drets humans, planteja una de les polítiques migratòries més dures d'Europa. "Aquestes reformes bloquejaran infinites apel·lacions, aturaran les sol·licituds d'última hora i augmentaran les expulsions d'aquells que no tenen dret a ser aquí", va afirmar el primer ministre.

La reforma migratòria britànica està inspirada en el sistema que hi ha a Dinamarca. Al país liderat per la també socialdemòcrata Mette Frederiksen es restringeix la reunificació familiar i es donen només permisos temporals als refugiats en molts casos, ja que els requisits per aconseguir la residència permanent s'han endurit.

Crítiques des de dins i des de fora

Les files laboristes han rebut amb certa desaprovació els plans del seu govern. Almenys divuit dels seus diputats han expressat crítiques de manera pública a través de diferents mitjans i xarxes socials.

El diputat Tony Vaughan ha afirmat a X que la retòrica utilitzada per la ministra en aquesta reforma "fomenta la mateixa cultura de divisió que propicia el creixement del racisme i l'abús" en les comunitats locals del país.

El també diputat Simon Opher ha demanat al seu partit que deixi de fer servir els immigrants com a cap de turc i que s'allunyi de l'"agenda racista" del partit populista de dretes Reform UK.

Justament el líder d'aquesta formació, Nigel Farage, ha arribat a dir que Mahmood sonava com una militant del seu partit i ha qualificat el to de la ministra d'"encoratjador", si bé dubta que les propostes sobrevisquin a una votació laborista. Altres diputats de Reform UK van convidar durant el debat Mahmood a unir-se a les seves files.

La líder de l'oposició, Kemi Badenoch, del Partit Conservador, també va elogiar a la cambra baixa la ministra de l'Interior per fer "passos petits" en la direcció correcta, encara que "insuficients", i li va oferir la mà per treballar junts en aquesta direcció.

Fora del Parlament, la proposta ha despertat crítiques entre diverses organitzacions en defensa dels drets humans, que s'hi han posicionat en contra.

Asli Tatliadim, de Refugee Action, deia que aquesta reforma pot crear "una societat de dos nivells, on algunes persones sentin que hi pertanyen i d'altres sentin que no".

Nick Bealies, de Refugee and Migrant Forum, ha recordat: "Ningú es fica a l'aigua tret que sigui més segur del que hi ha a terra. Si el govern vol impedir que la gent faci viatges perillosos, llavors ha de crear rutes segures."

"Reinterpretar" el Conveni Europeu de Drets Humans

Mahmood també obre la porta a "reinterpretar" l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans. Aquest article garanteix el dret a la vida familiar i privada, però els de Starmer consideren que va massa enllà i que cal adaptar-lo "a favor de les expectatives del poble britànic". Es legislarà per aclarir que un vincle familiar significa família immediata, com ara un pare o un fill.

Tot i això, el govern britànic diu que es vol mantenir dins el Conveni i no sortir-ne, com li han demanat el partit de Nigel Farage, Reform UK, i els conservadors, que diuen que dificulta les deportacions.

Veus crítiques dins del laborisme alerten del risc de seguir els postulats de l'extrema dreta. Alguns membres del mateix partit de Mahmood pensen que la proposta va massa lluny i espanta els votants d'esquerres, però la ministra creu que la preocupació per la immigració de la població britànica que observa a les enquestes s'ha d'escoltar.

La mesura arriba en un moment en el qual el primer ministre, Keir Starmer, té la popularitat per terra i amb el partit reformista d'extrema dreta que se li acosta cada vegada més.