El rei s'hauria vist d'amagat amb militars colpistes perquè no lesionessin la corona en el judici del 23F

Segueix en directe tots els detalls dels documents desclassificats del 23F

Els documents del cop d'estat del 23F que s'han conegut aquest dijous resolen alguns dubtes sobre l'actitud del monarca davant del cop, però no tots.

Els informes dels serveis secrets del moment --el Cesid, ara anomenat CNI-- reprodueixen amb molt detall algun dels seus moviments, mentre que en altres casos es queden a la superfície.

És el cas de la conversa que va mantenir amb Alfonso Armada a les vuit del vespre, quan el tinent coronel Tejero ja havia pres el Congrés. Només es diu que va ser molt tensa, i no hi afegeix cap detall del contingut.

Poc abans, i amb l'intent de cop d'estat en marxa, els documents expliquen que Armada havia trucat per dir que es volia incorporar a La Zarzuela i Joan Carles s'hi va negar.

Tampoc hi ha detalls de les converses de Joan Carles amb les capitanies generals durant la tarda, mentre que sí que hi ha el contingut de la segona i la tercera trucada amb Milans del Bosch, quan li va demanar que parés els peus a Tejero i aturés l'aixecament militar.

Reunió d'amagat amb colpistes

Un document que cobra especial importància explica que temps després, just abans del judici pel 23F, el rei es va reunir d'amagat amb el tinent general Milans del Bosch, que acabaria sent un dels alts comandaments militars condemnats.

El document desclassificat afirma que en els cercles militars "es donen per segures algunes entrevistes confidencials i sigil·loses de S.M. el rei" amb alguns dels principals implicats.

Les reunions, explica el document, s'haurien fet per intentar que la Corona no sortís "lesionada en el procés" judicial i que "en tot cas, els intents en aquest sentit no provinguin dels principals processats, de reconeguda vocació monàrquica".

La informació apareix en una nota dels serveis secrets, que van donar credibilitat a informacions que els van arribar d'"ambients castrenses de la capital".

La nota va encapçalada amb l'assumpte "entrevistes de S.M. el Rei amb militars implicats el 23F" i data del 5 de febrer del 1982, poc abans de l'inici de la vista oral el 19 de febrer.

També es menciona que "algú molt important de la casa reial s'ha entrevistat amb el general Armada, matisant amb ell comportaments de la vista oral del procés" que havia de començar dies després.

No hi ha més detalls sobre qui s'hauria reunit amb Armada --un altre dels condemnats--, però sí que remarca que Milans del Bosch --que va treure els tancs a València-- va exigir que la seva entrevista fos amb el rei, i no amb un subordinat.

La nota acaba admetent la gravetat dels fets descrits i reafirmant que no es tracta d'opinions de "gent qualsevol" ni d'un "rumor popular", sinó que la informació prové de "parcel·les d'opinió fiables i quantitativament restringides", i fins i tot d'alguns informants "integrats en el sector militar".

Amb qui va parlar durant el cop?

Els detalls sobre què va fer Joan Carles amb el cop en marxa s'han conegut a través d'un document desclassificat per Defensa que relata els fets "segons van ser coneguts al palau de La Zarzuela", la residència reial.

L'informe explica que el rei "va sentir per la ràdio" els fets ocorreguts al Congrés, i a partir d'aquí recorda com van començar els contactes amb els actors implicats.

El document recull que, "al llarg de les primeres hores i després, durant tota la nit", truquen a La Zarzuela autoritats civils, institucions i representacions polítiques i sindicals.

Entre les 18.30 i les 19.00, expliquen, "el rei rep una trucada del general Armada, que pretenia incorporar-se al Palau de La Zarzuela". "Li contesta que no, que continuï al seu lloc", afirmen.

Segons el mateix document, el rei va ordenar a la Junta de Caps de l'Estat Major (JUJEM) "que prengui la direcció militar dels esdeveniments".

També va parlar poca estona després amb Milans del Bosch, el general que va treure els tancs a València, que hauria assegurat que estava a les seves ordres i li hauria demanat que parlés amb el general Armada.

Així mateix, expliquen que es van obrir les gestions per preparar un missatge televisat per TVE --que estava ocupada per una unitat militar-- i entre les 20 i les 21 h confirmen una conversa "molt tensa" entre el rei i Armada, encara que en cap moment se'n detalla el contingut.

Amb Tejero hi va parlar el cap de la Casa del Rei, Sabino Fernández, que li va ordenar que deposés l'actitud "immediatament". "Has invocat el nom de sa majestat el rei, per què?", li hauria preguntat. Tejero, diu el document, va contestar que només responia les ordres de Milans de Bosch.

"Juro que ni abdicaré ni abandonaré Espanya"

La trucada que expliquen amb detall és de després de l'emissió del missatge televisiu, ja de matinada, quan el rei hauria transmès a Milans del Bosch la seva "rotunda decisió de mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent".

"Després d'aquest missatge ja no puc fer-me enrere", hauria dit, a més d'afirmar que "qualsevol cap d'Estat no podrà escudar-se en el rei, és contra el rei".

També hauria ordenat a Milans del Bosch que retirés totes les unitats militars que havia mogut. "T'ordeno que diguis a Tejero que deposi immediatament la seva actitud", afegeix. En aquest punt, segons el relat de La Zarzuela, Joan Carles I jura que no plegarà:

Milans hauria respost que compliria les ordres, però també hauria avisat que, a aquella hora, Tejero ja no l'obeïa.