El rei s'hauria vist d'amagat amb militars colpistes perquè no lesionessin la corona en el judici del 23F

Entre els documents del cop d'estat del 23F que s'han conegut aquest dijous en destaca un segons el qual, just abans del judici pel 23F, el rei es va reunir d'amagat amb el tinent general Milans del Bosch, que va acabar sent un dels alts comandaments militars condemnats pel cop.

Aquesta i altres reunions, explica el document, s'haurien fet per intentar que la Corona no sortís "lesionada en el procés".

La informació apareix en una nota dels serveis secrets del moment --el Cesid, ara anomenat CNI--, que van donar credibilitat a informacions que els van arribar de cercles militars i d'"ambients castrenses de la capital".

La nota va encapçalada amb l'assumpte "entrevistes de S.M. el Rei amb militars implicats el 23F" i data del 5 de febrer del 1982, poc abans de l'inici de la vista oral el 19 de febrer.

El document desclassificat afirma que en els cercles militars "es donen per segures algunes entrevistes confidencials i sigil·loses de S.M. el rei" amb alguns dels principals implicats.

També es menciona que "algú molt important de la casa reial s'ha entrevistat amb el general Armada, matisant amb ell comportaments de la vista oral del procés" que havia de començar dies després.

No hi ha més detalls sobre qui s'hauria reunit amb Armada --un altre dels condemnats--, però sí que remarca que Milans del Bosch --que va treure els tancs a València-- va exigir que la seva entrevista fos "amb la mateixa persona reial, sense admetre intermediaris ni esglaons inferiors".

"En aquests cercles d'opinió s'assegura que, en efecte, el rei s'ha entrevistat confidencialment amb Milans del Bosch" i es constata que "per sobre de tot pretén que la corona no surti lesionada del procés i que, en tot cas, els intents en aquest sentit no provinguin dels principals processats, de reconeguda vocació monàrquica".

La nota acaba admetent la gravetat dels fets descrits i reafirmant que no es tracta d'opinions de "gent qualsevol" ni d'un "rumor popular", sinó que la informació prové de "parcel·les d'opinió fiables i quantitativament restringides", i fins i tot d'alguns informants "integrats en el sector militar".

"Juro que ni abdicaré ni abandonaré Espanya."

Un altre dels documents desclassificats per Defensa és el relat dels fets "segons van ser coneguts al palau de La Zarzuela", la residència reial.

L'informe explica que el rei "va sentir per la ràdio" els fets ocorreguts al Congrés, i a partir d'aquí relata com van començar els contactes amb els actors implicats.

Entre les 18.30 i les 19.00, expliquen, "el rei rep una trucada del general Armada, que pretenia incorporar-se al Palau de La Zarzuela". "Li contesta que no, que continuï al seu lloc", afirmen.

Segons el mateix document, el rei també va parlar poca estona després amb Milans del Bosch, que hauria assegurat que estava a les seves ordres i li hauria demanat que parlés amb el general Armada.

Així mateix, expliquen que es van obrir les gestions per preparar un missatge televisat per TVE --que estava ocupada per una unitat militar-- i entre les 20 i les 21 h confirmen una conversa "molt tensa" entre el rei i Armada, encara que en cap moment se'n detalla el contingut.

La trucada que sí que expliquen amb detall és de després de l'emissió del missatge televisiu, ja de matinada, quan el rei hauria transmès a Milans del Bosch la seva "rotunda decisió de mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent".

"Després d'aquest missatge ja no puc fer-me enrere", hauria dit, a més d'afirmar que "qualsevol cap d'Estat no podrà escudar-se en el rei, és contra el rei".

També hauria ordenat a Milans del Bosch que retirés totes les unitats militars que havia mogut. "T'ordeno que diguis a Tejero que deposi immediatament la seva actitud", afegeix. En aquest punt, segons el relat de La Zarzuela, Joan Carles I jura que no plegarà:

Milans hauria respost que compliria les ordres, però també hauria avisat que, a aquella hora, Tejero ja no l'obeïa.