El ressorgiment de les residències: "La vacuna ens ha salvat la vida"
Va ser una de les moltes residències on el coronavirus va entrar des de bon començament i van conviure amb la incertesa de no saber a què s'enfrontaven. La Feixa Llarga, de l'Hospitalet de Llobregat, obre les portes al "Catalunya migdia", un any i poc després que als avis i àvies els canviés la vida.
La Covid té l'índex de mortalitat més elevat sobretot en persones grans i, de cop i volta, se'ls va trencar la rutina, alguns van haver-se de confinar a l'habitació, van quedar aïllats i, tot plegat, sense poder rebre visites.
Entre ells hi havia la Josefa Pérez, resident de 90 anys, i la primera dona que va ser vacunada a Catalunya. Recorda aquells dies estranys i tenia molt clar que es vacunaria:
No oblidaré mai els dies de pandèmia, va ser molt dur. No em feia por vacunar-me, he passat tantes coses a la vida que ja no em fa por res.
A dins les residències van patir neguits, angoixa, desconeixement. Però els familiars també ho han passat i encara ho passen molt malament. Com el Pedro Quesada, que va rebre una trucada de la Feixa Llarga per dir-li que la seva mare havia agafat la Covid. Van ser dies d'angoixa, de pensar que la perdria, però finalment se'n va sortir.
El Pedro pot visitar la seva mare un cop per setmana i se la pot emportar a casa. Ara bé, han de tenir molt presents les mesures de protecció i distanciament. A més, el Pedro encara no està vacunat:
Només tinc ganes d'abraçar la meva mare i fer-li un petó. Quan som a casa, dinem separats. Només la puc tocar quan surt del cotxe, per ajudar-la, però amb guants.
Ell té clar que es vacunarà quan sigui. De fet, ho faria avui mateix: "Poso el braç perquè me la posin ara mateix, es digui com es digui, la vacuna."
Qui també ho té clar és la directora de la residència, Conxita Barbeta, que explica al "Catalunya migdia" que la vacuna els ha canviat la vida. El 18 de gener els van posar la segona dosi i al cap de deu dies va ser com si "se'ls obrís el cel".
És important que la gent es vacuni perquè els avis puguin tornar a tenir la vida que tenien abans de la pandèmia.
Barbeta qualifica l'època de l'inici del confinament com una de les pitjors de la seva vida. I és que a Feixa Llarga de seguida van tenir contagiats:
Recordo aquell divendres 13 de març, que vam rebre l'ordre de tancar. El dilluns al matí, part de l'equip tècnic ja tenia la Covid. Ja el teníem dins.
Els treballadors s'asseien a les onze o les dotze de la nit, quan acabaven jornades maratonianes terribles, i ploraven. En aquell moment no hi veien sortida i creien que no s'acabaria mai. Va ser tan dur que, ara mateix, no es veuria capaç de tornar-hi.
A nivell personal, a Barbeta, la pandèmia li ha canviat la percepció de les trobades socials. Reconeix que li costa molt anar on hi hagi gent i veure grups de gent perquè pensa:
Per sort, no els haurà tocat ningú proper que hagi patit, perquè, si no, no estarien fent el que fan.
