El segrest del carboni
Des de fa 10.000 anys, la fusta ha estat una de les matèries primeres de la construcció. Les cases s'aixecaven amb branques recollides de terra, després amb troncs Juntament amb altres materials naturals i disponibles al lloc, com la terra i la pedra, va ser la base de l'arquitectura vernacular.
Ara, anys després de l'arribada del formigó i l'acer, la construcció en fusta s'està convertint en una tendència. Cada cop es construeixen més edificacions amb CLT -fusta contralaminada estructural- i de més altura, arreu del món i del país. El més alt de Catalunya és un habitatge cooperatiu al barri de Roquetes de Barcelona. Aquest sistema estructural pren força entre les cooperatives d'habitatge i els equipaments públics. Fins i tot, països com França impulsen que el 50 % dels edificis públics s'hagin de construir amb aquest material.
La fusta torna, però no per una qüestió estètica ni per romanticisme, sinó com una estratègia per reduir l'empremta ecològica de la construcció, embeguda en els materials al llarg del seu cicle de vida.
Impacte mediambiental
La construcció és una de les activitats humanes amb més impacte mediambiental, responsable del 40 % de les emissions de diòxid de carboni. El formigó n'és un dels principals culpables: si el formigó fos un territori, seria el tercer del món en emissions de carboni, després de la Xina i els Estats Units. O, dit d'una altra forma, les seves emissions de CO₂ serien com les de tots els països de la Unió Europea junts.
La fusta, un material que creix de manera natural gràcies a l'energia gratuïta del sol i especialment si prové d'una gestió sostenible dels boscos, es presenta com una solució per pal·liar aquesta petjada ecològica. De fet, és un material que no té impacte negatiu, sinó positiu.
La seva implementació en l'arquitectura contemporània, a gran escala i en entorns urbans, ha estat possible gràcies als avenços tecnològics. Els processos industrialitzats han permès que aquest material tingui unes prestacions que no tenia anys enrere. Els panells prefabricats de fusta massissa (CLT) han revolucionat el sector, amb altes prestacions estructurals i un procés de muntatge i assemblatge molt ràpid. Com si es tractés d'un moble, però a una altra escala.
A més, les obres amb peces tallades i muntades en sec, sense aigua ni ciment, són més ràpides i optimitzen els recursos.
Per cada 100 metres quadrats de forjat de formigó d'un edifici, si aquest passa a fer-se en fusta, es poden estalviar fins a 60 tones de diòxid de carboni, aproximadament el que emet un cotxe en un any.
El segrest del carboni
La fusta és un material renovable i el millor que tenim per transformar el CO₂ en oxigen. Els arbres "capturen" el diòxid de carboni en un procés conegut com "carboni segrestat". En un metre cúbic de fusta s'hi acumula una tona de CO₂, però aquest no desapareix: si la fusta es crema o es podreix, retornen a l'atmosfera. Per tant, els edificis poden fer que aquestes tones de CO₂ continuïn segrestades i no tornin a l'atmosfera.
Un dels principals problemes actuals és que molta d'aquesta fusta ha de venir del nord o del centre d'Europa, o fins i tot de més lluny, augmentant la seva petjada pel transport. Per això, la gestió forestal local és una peça clau per poder cultivar arbres de km 0 que després puguin utilitzar-se a Catalunya.
En molts països, la fusta es gestiona de manera sostenible. Per cada arbre que es tala se'n planten diversos, depenent de la normativa. A més, s'aprofiten els boscos vells, que ja només emeten CO₂ perquè aquests arbres ja no fan la fotosíntesi. A Espanya i Catalunya, en canvi, hi ha una capacitat forestal enorme, però encara està tot per fer. Amb una política que gestioni eficaçment els boscos, es podria convertir el país en una potència europea en el cultiu d'arbres per a la construcció.
Si es gestionen els boscos abandonats i s'activa una cadena de valor que involucra propietaris, fusters, arquitectes i constructors, es genera demanda i es reactiva una indústria tradicional. Així, els propietaris reben compensació per la gestió, els treballadors forestals perceben un pagament just, i es fomenta l'ús de fusta local, promovent boscos saludables i reduint el risc d'incendis.
Fusta i emocions
La fusta no només té un impacte positiu en el medi ambient. Diversos estudis defensen que també suposa un impacte positiu en les nostres emocions i en la nostra manera de pensar. Estar envoltats per materials naturals ajuda a reduir els nivells d'estrès i la tensió sanguínia.
És per això que es comença a apostar per la fusta en el disseny d'edificis públics i, sobretot, d'escoles, on ajuda a crear un ambient més agradable que afavoreix el benestar mental i físic i alhora millora el potencial d'aprenentatge. La connexió innata amb la natura redueix l'estrès i augmenta la productivitat entre els estudiants.
Escoles com Arimunani i Llubí, a Mallorca, en són un exemple. Dos projectes de l'estudi d'arquitectura Aulets i Aixopluc, energèticament autosuficients i fets amb fusta del País Basc que no generaran residus quan s'acabi la seva vida útil. En aquests centres, no només el sistema docent, sinó també l'edifici i l'entorn, serveixen de model per a futures escoles de l'arc mediterrani.
En el cas d'Arimunani, i en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), es monitoritza l'edifici per poder fer un seguiment i validació de les característiques climàtiques dels seus interiors així com de l'eficiència energètica.
Pots veure el capítol complet d'"Animals arquitectes" dedicat a Aulets a la plataforma 3Cat.
