El sentit dels zoològics
La Susi deixarà d'estar sola. "El cafè de la República" s'ha fet una pregunta que va una mica més enllà del benestar particular d'aquesta elefanta: quin sentit tenen els zoològics?
5 min
La definició de zoo
El zoo, forma abreujada de "parc zoològic", és per definició una institució on s'exposen animals feréstecs o exòtics en captivitat. El seu nom prové dels mots grecs "zoos", que vol dir animal, i "logos", que significa coneixement.
Aquest ús del terme zoològic com a lloc per al "coneixement dels animals" és relativament nou i no es va començar a utilitzar fins al segle XIX. Tot i així, el nom no fa la cosa i en aquest sentit la història dels zoològics es pot dir que es remunta a molt abans.
La història dels zoològics
Els precedents documentats més antics del que avui entenem com a parc zoològic daten de l'antic Egipte, concretament del 2500 abans de Crist. Els van seguir, 400 anys més tard, els documentats a Mesopotàmia. I també els de la Xina, datats el 1500 abans de Crist. Parlem, en tots aquests casos, de gent poderosa que col·leccionava animals com a distracció i ostentació de riquesa.
A les antigues Roma i Grècia, però, la cosa comença a canviar, i aquestes col·leccions d'animals es comencen a exposar com a atracció més o menys pública. A l'edat mitjana, en canvi, la possessió d'animals va tornar a ser sinònim de poder i diversos reis i membres privilegiats del clergue en tenien col·leccions. Una de les més famoses, a Londres.
La que havia de canviar la història, però, va ser la col·lecció privada d'un aristòcrata austríac que, l'any 1752, es va convertir en el primer zoològic tal com l'entenem avui. Això va ser a Viena, ciutat que es disputa amb París, que va inaugurar el seu zoo el 1793, el concepte de primer zoològic modern.
Sigui com sigui, el que es va acabar enduent la fama va ser el de Londres. Obert l'any 1829, va ser el primer a utilitzar la terminologia actual de "parc zoològic". A més d'això, el zoo de Londres va donar al centre una funcionalitat que anava més enllà de la mera exhibició i que acabaria servint de model als zoos creats a partir d'aquell moment.
Les funcions dels zoològics
Com hem vist, les primeres col·leccions d'animals tenien una funció de distracció personal relacionada amb el poder. Una distracció que, a poc a poc, es va anar obrint al poble, sempre amb finalitat estrictament lúdica. El zoo de Londres, en canvi, va ser el primer a donar un valor afegit a aquesta mena d'atraccions. A més de distreure els visitants hi va voler donar un vessant científic, utilitzant el zoo com a eina d'estudi de les espècies.
Arribats a aquest punt, cal aclarir que Londres ostenta aquesta virtut pel que fa als anomenats zoos moderns, però el seu zoo no és realment pioner en aquest aspecte. La prova la tenim a l'antiga Grècia. I més concretament a "La història dels animals" que va escriure Aristòtil, una obra de segle IV abans de Crist que no hauria estat possible sense els estudis que el conegut filòsof va poder realitzar gràcies a les col·leccions d'animals de l'època.
Aclarit aquest punt, hem d'explicar que els zoos actuals ja han anat més enllà d'aquell estudi científic i també s'han convertit en eines educatives per als infants, de recerca científica avançada i fins i tot de conservació d'espècies en perill. Tot això sense oblidar-ne l'aspecte més lúdic. Prova d'això són els milions i milions de visitants que cada any reben els més de 10.000 zoològics que es calcula que hi ha arreu del món. Uns tenen forma de gran extensió de terreny on els animals viuen en règim de semillibertat. D'altres són centres absolutament precaris on els animals s'amunteguen de mala manera. I tots són font d'una polèmica per la seva mera existència que, d'una manera o altra, sembla que n'ha de condicionar el futur.
El futur dels zoològics
Actualment, Occident es preocupa cada cop més pels drets dels animals. I això xoca, en alguns casos, amb els zoològics de moltes ciutats del primer món. En aquest sentit, moltes veus reclamen el tancament dels zoològics. Altres opinions, menys radicals, indiquen que el futur pot estar en reserves turístiques, on els animals visquin en semillibertat i els visitants puguin observar-los.
El gran problema és la possessió d'animals de climes molt diferents. Per exemple, caldria evitar que hi hagués óssos polars al sud d'Europa o ocells tropicals a Suècia. Molts països, però, no estan disposats a fer aquesta renúncia. I per poder mantenir qualsevol espècie a qualsevol lloc, s'opta com a hipòtesi de futur per intentar aclimatar els animals. Aquesta opció implica la creació d'espais que imitin el màxim de bé possible l'entorn natural de cada espècie, per intentar que l'animal s'adoni el mínim possible que no és al lloc que li correspon.
Finalment, una última via podria ser la desaparició total dels zoològics. En aquest cas, es tractaria de promocionar les reserves naturals "en origen". Si això succeís, qui volgués observar una determinada espècie hauria de viatjar al país corresponent. Un inconvenient per a l'ésser humà que, a canvi, diuen els proteccionistes, deixaria de tractar la naturalesa com una entitat manipulable.
Redacció: "El cafè de la República"
El zoo, forma abreujada de "parc zoològic", és per definició una institució on s'exposen animals feréstecs o exòtics en captivitat. El seu nom prové dels mots grecs "zoos", que vol dir animal, i "logos", que significa coneixement.
Aquest ús del terme zoològic com a lloc per al "coneixement dels animals" és relativament nou i no es va començar a utilitzar fins al segle XIX. Tot i així, el nom no fa la cosa i en aquest sentit la història dels zoològics es pot dir que es remunta a molt abans.
La història dels zoològics
Els precedents documentats més antics del que avui entenem com a parc zoològic daten de l'antic Egipte, concretament del 2500 abans de Crist. Els van seguir, 400 anys més tard, els documentats a Mesopotàmia. I també els de la Xina, datats el 1500 abans de Crist. Parlem, en tots aquests casos, de gent poderosa que col·leccionava animals com a distracció i ostentació de riquesa.
A les antigues Roma i Grècia, però, la cosa comença a canviar, i aquestes col·leccions d'animals es comencen a exposar com a atracció més o menys pública. A l'edat mitjana, en canvi, la possessió d'animals va tornar a ser sinònim de poder i diversos reis i membres privilegiats del clergue en tenien col·leccions. Una de les més famoses, a Londres.
La que havia de canviar la història, però, va ser la col·lecció privada d'un aristòcrata austríac que, l'any 1752, es va convertir en el primer zoològic tal com l'entenem avui. Això va ser a Viena, ciutat que es disputa amb París, que va inaugurar el seu zoo el 1793, el concepte de primer zoològic modern.
Sigui com sigui, el que es va acabar enduent la fama va ser el de Londres. Obert l'any 1829, va ser el primer a utilitzar la terminologia actual de "parc zoològic". A més d'això, el zoo de Londres va donar al centre una funcionalitat que anava més enllà de la mera exhibició i que acabaria servint de model als zoos creats a partir d'aquell moment.
Les funcions dels zoològics
Com hem vist, les primeres col·leccions d'animals tenien una funció de distracció personal relacionada amb el poder. Una distracció que, a poc a poc, es va anar obrint al poble, sempre amb finalitat estrictament lúdica. El zoo de Londres, en canvi, va ser el primer a donar un valor afegit a aquesta mena d'atraccions. A més de distreure els visitants hi va voler donar un vessant científic, utilitzant el zoo com a eina d'estudi de les espècies.
Arribats a aquest punt, cal aclarir que Londres ostenta aquesta virtut pel que fa als anomenats zoos moderns, però el seu zoo no és realment pioner en aquest aspecte. La prova la tenim a l'antiga Grècia. I més concretament a "La història dels animals" que va escriure Aristòtil, una obra de segle IV abans de Crist que no hauria estat possible sense els estudis que el conegut filòsof va poder realitzar gràcies a les col·leccions d'animals de l'època.
Aclarit aquest punt, hem d'explicar que els zoos actuals ja han anat més enllà d'aquell estudi científic i també s'han convertit en eines educatives per als infants, de recerca científica avançada i fins i tot de conservació d'espècies en perill. Tot això sense oblidar-ne l'aspecte més lúdic. Prova d'això són els milions i milions de visitants que cada any reben els més de 10.000 zoològics que es calcula que hi ha arreu del món. Uns tenen forma de gran extensió de terreny on els animals viuen en règim de semillibertat. D'altres són centres absolutament precaris on els animals s'amunteguen de mala manera. I tots són font d'una polèmica per la seva mera existència que, d'una manera o altra, sembla que n'ha de condicionar el futur.
El futur dels zoològics
Actualment, Occident es preocupa cada cop més pels drets dels animals. I això xoca, en alguns casos, amb els zoològics de moltes ciutats del primer món. En aquest sentit, moltes veus reclamen el tancament dels zoològics. Altres opinions, menys radicals, indiquen que el futur pot estar en reserves turístiques, on els animals visquin en semillibertat i els visitants puguin observar-los.
El gran problema és la possessió d'animals de climes molt diferents. Per exemple, caldria evitar que hi hagués óssos polars al sud d'Europa o ocells tropicals a Suècia. Molts països, però, no estan disposats a fer aquesta renúncia. I per poder mantenir qualsevol espècie a qualsevol lloc, s'opta com a hipòtesi de futur per intentar aclimatar els animals. Aquesta opció implica la creació d'espais que imitin el màxim de bé possible l'entorn natural de cada espècie, per intentar que l'animal s'adoni el mínim possible que no és al lloc que li correspon.
Finalment, una última via podria ser la desaparició total dels zoològics. En aquest cas, es tractaria de promocionar les reserves naturals "en origen". Si això succeís, qui volgués observar una determinada espècie hauria de viatjar al país corresponent. Un inconvenient per a l'ésser humà que, a canvi, diuen els proteccionistes, deixaria de tractar la naturalesa com una entitat manipulable.
Redacció: "El cafè de la República"
