El silenci dels pardals: n'hem perdut el 30% en 20 anys
El refilet d'una munió de pardals sorollosos era comú fins no fa gaire a la majoria de pobles i ciutats. Però aquesta piuladissa cada cop se sent més fluixa, sobretot en ciutats de l'àrea metropolitana, sovint amagada darrere del trinar sorollós de les cotorres.
No és una sensació sonora, la població de pardals està disminuint moltíssim, mentre que altres espècies invasores com les cotorres, no paren d'augmentar. La presència dels pardals, per exemple, en un parc com el de la Ciutadella de Barcelona, abans predominant, ara és minoritària.
Si hi ha menys pardals, pateixen els ecosistemes i l'agricultura
Concretament, la població de pardals ha caigut un 30% en els darrers anys a Catalunya. Els pardals són una espècie abundant i això fa que, de moment, malgrat una pèrdua tan nombrosa, no hàgim de patir per una extinció immediata.
Però els efectes d'una reducció de població tan gran encara es desconeixen, ja que els pardals són bàsics per al control de plagues, per exemple, essencials per als ecosistemes.
Conscients d'aquesta importància, un equip de científics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona fa 15 anys que n'estudia l'evolució. Els acompanyem al parc de la Ciutadella on capturen un mascle i una femella.
Amb el màxim de cura, els pesen, els mesuren, prenen mostres de plomes i sang per analitzar-ne la genètica... Fins i tot els fan un test d'estrès i d'agressivitat. Tots els detalls són importants per saber per què han desaparegut tants pardals. Però, sobretot, per saber com aturar-ho.
El menjar porqueria afecta els pardals
"L'expansió de les ciutats va lligada a la disminució de zones verdes i a les noves construccions amb menys forats per fer niu" detalla Javier Quesada, conservador i investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Però també és important la intensificació agrícola, amb més pesticides que perjudiquen tots els insectes i els ocells greument.
Un altre dels factors és ben sorprenent: el menjar porqueria
Si no tenen prou aliment perquè no hi ha tantes zones verdes, els pardals aprofiten el menjar que llencem. Si aquest menjar és perjudicial per a nosaltres, també ho és per a ells", diu Quesada.
De fet, les dades d'Europa revelen que en l'època del desenvolupament de les ciutats i la intensificació de l'agricultura, els anys 80' i 90', va ser quants més pardals van desaparèixer. Concretament, si prenem les xifres dels darrers 45 anys, al continent europeu hi han desaparegut la meitat dels pardals.
I quina seria la recepta per evitar-ho? Segons Quesada, és ben coneguda i senzilla, i serviria per protegir també altres espècies, els ecosistemes i fins i tot la nostra pròpia salut. "Hauríem de tenir més àrees verdes en zones urbanes, amb vegetació autòctona. Però també lluitar contra l'agricultura industrial que utilitza pesticides."
Observar el passat dels pardals per protegir-los en el futur
Dins de la investigació, Xavier Quesada està analitzant pardals que van morir fa un segle, que es conserven dissecats al Museu de Ciències Naturals. "Tenir-los perfectament conservats, ens permet comparar-ne la genètica amb els actuals", explica.
I han descobert que fa un segle, la genètica dels pardals era homogènia arreu del territori, eren com una gran família connectada. Ara, en canvi, estan separats en nuclis aïllats diferents genèticament. El fraccionament del territori i la desaparició de l'espècie en alguns punts han anat deixant petits nuclis distants entre si.
El dubte ara és si seran capaços d'adaptar-se als canvis que els imposem o bé seguirem perdent aquests ocells bàsics per als ecosistemes i el control de plagues i tan lligats a nosaltres. "Encara ens queda pendent d'esbrinar si ens trobem davant d'un problema de conservació greu o si els pardals, grans resilients, estan passant un procés d'adaptació al que es troben en el lloc on viuen", conclou.
