Perfil de la ciutat de Shenzhen amb un gratacel que anuncia la trobada de l'APEC
Perfil de la ciutat de Shenzhen amb un gratacel que anuncia la trobada de l'APEC (Reuters/Maxim Shemetov)

El simbolisme de Shenzhen, la ciutat de la Xina on es fa la cimera de l'APEC amb Xi, Trump i Putin

Una ciutat que simbolitza la transformació de la República Popular pobra en superpotència en pocs anys és l'escollida per Xi Jinping per a la reunió a tres amb Vladímir Putin i Donald Trump
El periodista Francesc Canals mirant a càmera
Corresponsal de 3CatInfo a Pequín
6 min

Els líders de l'Àsia-Pacífic estan convidats per la presidència de torn xinesa a un ple de l'APEC (acrònim en anglès de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic) a una ciutat rutilant de gratacels que il·luminen amb la coloraina dels leds de les façanes un cel sovint ennuvolat en aquest clima subtropical del sud de la Xina.

És una lluminària que en la foscor dels anys en què la Xina sortia del maoisme ningú es podia imaginar. Tampoc el bosc d'edificis de més de 50 plantes entre parcs i turons de verd selvàtic. Només hi habitava la frondositat de la vegetació, que s'alternava amb el conreu de l'arròs i quatre pescadors.

Shenzhen era, sobretot, un post fronterer bàsicament tancat, que separava la Xina maoista d'un cap de pont capitalista, la colònia britànica de Hong Kong. Per allà hi van passar molts xinesos fugint de la persecució i la misèria de la Xina de Mao per refugiar-se en territori britànic d'ultramar, travessant tan sols una estreta via d'aigua.

Eren dos mons tan veïns com allunyats ideològicament, socialment i econòmicament que, quan Deng Xiaoping va aconseguir les regnes del Partit Comunista Xinès, van acabar marcant el camí de la Xina a la supremacia mundial.

Perquè precisament a través d'aquesta frontera el flux es començaria a invertir. En lloc de fugir les masses xineses, la inversió estrangera començava a entrar a la Xina des de Hong Kong, Taiwan i Singapur. I també del Japó, Europa i els Estats Units.

I era sobretot inicialment a Shenzhen, perquè és on el visionari Deng Xiaoping va situar la primera Zona Econòmica Especial, un territori acotat on el capital estranger podia muntar empreses en col·laboració amb socis locals i el món capitalista podia anar a proveir-se de manufactures barates.

Les inversions estrangeres, en règim de joint venture 51% per al soci xinès i el 49% per al forà, comportaven l'obligació de transferir tecnologia. I d'aquesta manera, encara que el know-how transferit no fos l'última versió d'un cotxe o de qualsevol tipus de maquinària, les empreses xineses van anar aprenent a fabricar-ho tot, perquè tothom va voler participar en un mercat potencial de 1.400 milions d'habitants.

Després de dues dècades de creixements del PIB per sobre del 10% anual, el ritme ha anat baixant els últims quinze anys a poc a poc, a mesura que el país es desenvolupava per situar les seves grans metròpolis a nivells dels països rics.

Xi Jinping i Donald Trump en un moment del sopar celebrat a la Casa Blanca el setembre
Xi Jinping i Donald Trump en un moment del sopar celebrat a la Casa Blanca al setembre (Reuters/Evelyn Hockstein/File Photo)

De manufactures barates a la tecnologia punta

De les manufactures barates dels anys 80 i 90 del segle passat, als mòbils hipersofisticats, els cotxes elèctrics punters, els robots i la intel·ligència artificial, una cursa en què la Xina disposa d'un element essencial, les seves grans reserves de terres rares.

La teoria diu que en un país que es desenvolupa els sous pugen i els productes de mà d'obra intensiva i poc valor afegit es deslocalitzen a una economia menys desenvolupada.

Shein desafia aquesta teoria. Quan les grans marques tèxtils sí que van traslladant la producció a països més pobres, el 2012 apareix Shein per continuar oferint, aquest cop via online a tot el món, roba igual o encara més barata que les grans multinacionals del sector, com ara H&M o Zara.

És a dir, la Xina no perd aquest segment de producció en benefici de Bangladesh, per exemple. Al contrari, inunda el mercat mundial amb preus imbatibles i portats a la porta de casa.

A poc a poc va guanyant el control en la majoria de sectors, de manera que no depèn de ningú i tot el món depèn cada cop més de la Xina.

Genera tant de negoci en qualsevol àmbit que es pot permetre el luxe de dictar-li a Mbappé el que pot dir i el que no pot dir, simplement castigant el Reial Madrid i LaLiga.

L'aposta de Pequín per la tecnologia genera tensions precisament amb els països rics que van transferir coneixement i ara veuen amenaçada la seva supremacia per l'alternativa xinesa més barata i gairebé al mateix nivell.

Entrada al Centre de Premsa de l'APEC
Entrada al Centre de Premsa de l'APEC (Reuters/Tingshu Wang)

El camí cap a hub de la IA

Joan Brugués va arribar a Shenzhen a principis dels 2000 i ha viscut en persona com la ciutat ha passat de fàbrica global a hub de recerca en intel·ligència artificial.

Explica com el trencament de la cadena de subministrament pels confinaments xinesos durant la pandèmia va obligar a buscar alternatives a tercers països. "Però, al final, un exemple: si compres al Vietnam, al nord, pot ser més fiable que en un altre país del sud-est asiàtic perquè, al cap i a la fi, sempre pot venir un camió del sud de la Xina en quinze hores si falta producte".

Per a Occident, la intel·ligència artificial xinesa és inaccessible perquè hi ha una cibermuralla, el control de la xarxa per part del règim. En la seva cursa amb els Estats Units, són clau els xips més avançats, com els de Nvidia.

Donald Trump arriba a la cimera de l'APEC imposant noves restriccions d'exportació a aquesta tecnologia a diversos països precisament per evitar el que passava ara, que la Xina, ja sota restriccions, utilitzava els centres de dades de tercers països que no tenien prohibida la importació dels xips més avançats per desenvolupar els seus models d'IA.

El president nord-americà es veurà amb Xi Jinping en aquest context de rivalitat tecnològica. Trump va venir a la primavera, Xi va anar als Estats Units a la tardor... La treva en la guerra tarifària es va renovant.

Reunió a tres

Més caràcter històric donarà a aquesta APEC de Shenzhen la reunió a tres: Xi Jinping, Donald Trump i el president rus, Vladímir Putin. Es fa el paral·lelisme amb la Conferència de Ialta, quan, a les portes de la derrota de l'Alemanya nazi, les potències vencedores es van repartir les àrees d'influència a Europa.

És cert que la Unió Europea no forma part de l'Àsia-Pacífic i que, per tant, no està representada a Shenzhen. Precisament, quan els més poderosos es reuneixen, es compleix aquella màxima que diu que si no estàs assegut al voltant de la taula és que formes part del menú.
Amb el referent de Ialta, l'escena de Trump, Putin i Xi parlant de reducció d'arsenals nuclears inquieta els europeus. I els ucraïnesos en particular.

Vladímir Putin presidint una reunió al Kremlin
Vladímir Putin presidint una reunió al Kremlin (Sputnik/Sergei Bulkin/Reuters)

Però més enllà de conjuntures, força dependents de qui hi ha a la Casa Blanca i en una posició més dèbil o més forta, la Xina ha triat Shenzhen per reivindicar el seu model de desenvolupament i la base industrial i tecnològica sobre la qual basteix la seva progressió imparable.

Bon coneixedor de la Xina, l'exprimer ministre australià laborista Kevin Rudd, en qualitat de cap de govern d'Austràlia, ha tractat Xi Jinping personalment. Parla perfectament mandarí i no es cansa de repetir que el món no ha de subestimar la figura del president xinès.

Rudd sintetitza la jugada de Xi: portar políticament el partit a l'esquerra leninista, per exercir un control total. A l'esquerra marxista en economia, és a dir, presa de decisions més centralitzada amb l'objectiu de conquerir el món. En matèria de defensa, a la dreta nacionalista.

La Xina no té tantes armes nuclears com Rússia o els Estats Units, i tampoc la potència econòmica li ha permès encara assolir prou influència en política exterior per decidir en molts punts conflictius del planeta, per exemple el Pròxim Orient.

Però, per començar, té la fotografia: Xi com a amfitrió i els gratacels de Shenzhen com a prova que, per a la Xina, el cel és el límit.

Avui és notícia

Més sobre Xina

Mostra-ho tot