El solstici d'hivern: agenda astronòmica i curiositats que mai t'havien explicat

Dimecres comença l'hivern astronòmic. Exactament, i segons els càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional, a les 22.48 hores tindrem el solstici d'hivern. Una estació que ens acompanyarà fins a l'arribada de l'equinocci de primavera, el 20 de març de l'any vinent, passaran 88 dies i 23 hores.

Alhora, serà el dia amb menys hores de llum de l'any, amb 9 hores i 11 minuts. La sortida del sol a Barcelona serà a les 8.14 hores, i la posta, a les 17.25. Però ni és el dia que el sol es lleva més tard ni tampoc el dia que sol se'n va a dormir més d'hora.

Trencant mites

• No és el dia en què el sol surt més tard i es pon més d'hora. El dia en què el sol es va pondre més d'hora va ser el 8 de desembre, a les 17.22, mentre que el dia en què el sol es llevarà més tard serà el 4 de gener del 2018, a les 8.18.
• L'arribada de l'hivern no és sempre el 21 de desembre. L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari, entre el 20 i el 23, en funció de l'any. Normalment cau en dia 21, però cada quatre anys cau en 22. La darrera entrada a l'hivern en dia 22 va ser l'any 2019 i passarà així al desembre del 2023, cada quatre anys fins al 2043. Després caldrà esperar fins al 2096 per tenir l'arribada de l'hivern en dia 20, i més enllà del 2100 perquè caigui en 23.
• Tenir el Sol més a prop no vol dir passar més calor. És el dia en què la distància entre el Sol i la Terra és més curta, a uns 147 milions de quilòmetres. Tot i això, no en notem l'escalfor. La temperatura s'estableix a partir de l'angle d'inclinació dels rajos de Sol sobre la Terra. El sol del migdia és més baix a l'hivern, els rajos són més inclinats i la seva capacitat d'escalfar és molt menor. D'aquí que, si bé al cercle polar poden veure el sol durant sis mesos, de calor, no n'hi fa gens. Com més vertical és el sol, més càlid és l'ambient; és el que passa en les latituds baixes: zones equatorials i tropicals.

Dibuixem les línies imaginàries del cercle polar i del tròpic

La posició del sol en els solsticis determina la línia que dona la volta al món anomenada cercle polar. Aquesta línia correspon a la zona del planeta en la qual una vegada a l'any no es pon el sol, un període de 24 hores consecutives amb al sol per sobre de l'horitzó, el cercle polar antàrtic. En canvi, a l'hemisferi nord, es dibuixa el cercle polar àrtic amb 24 hores seguides sense sol, per sota de l'horitzó. Aquestes línies es troben a 66º 33' 39" i d'aquesta latitud fins als pols, a 90º, és la zona de la regió polar.

El tròpic de Capricorn és el meridià o línia imaginària a 23º 27' de l'hemisferi sud que es determina quan el sol al migdia es troba justament sobre la vertical dels seus caps. Al mateix temps, situats sobre l'equador, és el dia en què el Sol al migdia es troba més al sud.

Altres curiositats

• El dia que el Sol és més a prop de la Terra: La distància més curta entre el Sol i la Terra serà el 4 de gener del 2023: 147.098.290 km. Aquest punt de mínima distància s'anomena periheli i es donarà exactament a les 17.17 hores. La diferència entre la mínima distància, d'ara, i la màxima que es dona al juny, és d'uns 5 milions de quilòmetres. La Terra arribarà a una velocitat màxima de translació de 109.080 km/h.
• És l'estació més curta de l'any: El solstici d'hivern coincideix amb el periheli, quan el Sol i la Terra són més a prop. L'òrbita de la Terra a l'entorn del Sol és el·líptica, és a dir, un cercle una mica aixafat pels costats i en què el Sol està una mica desplaçat cap a un dels extrems. Per la segona llei de Kepler, la Terra es mou més ràpidament quan és a prop del Sol i va més lenta quan n'és lluny. Com que ara és més a prop, va més ràpida, i d'aquí ve que sigui l'estació astronòmica de l'any més curta.
• Sol de mitjanit a l'Antàrtida: Al voltant del 21 de desembre es dona al pol sud el fenomen del sol de mitjanit. El sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Agenda astronòmica de l'hivern

Eclipsis. Haurem d'esperar una mica més, perquè aquest hivern no hi haurà cap eclipsi.

Pluges de meteors. Durant l'hivern tenim dues pluges de meteors molt concentrades a l'inici de l'estació astronòmica:

• Úrsids, amb un màxim cap al 22 de desembre.
• Quadràntides, amb un màxim cap al 4 de gener.

Planetes. Durant les darreres hores de la matinada i fins a l'albada no tindrem planetes visibles. Cap a mitjans de gener apareixerà una mica Mercuri i a mitjans de març es veurà Saturn. Cap al capvespre, veurem cinc planetes: Mercuri, Mart, Venus, Saturn i Júpiter. Mercuri es deixarà de veure a principis de gener, saturn a principis de febrer, mentre que la resta de planetes seran visibles durant tota l'estació de l'hivern.