El Sud Global ja no troba atractiu Occident

El model de democràcies lliberals i de mercat, que va ser durant molts anys i per a molts el "gran model'', ha deixat de ser un referent per al Tercer Món, un terme que ha caigut en desús. 

Ara es parla de Sud Global o Sud Plural, un concepte que descriu els països que comparteixen l'experiència d'haver patit el colonialisme i l'imperialisme. 

Hi va haver un temps que Occident parlava amb claredat moral, però l'anomenat poder tou d'Occident s'ha esvaït, com explica al pòdcast Mapamundi Len Ishmael, investigadora sènior del Policy center for the new south al Marroc:

"Penso que hi va haver un temps que Occident parlava amb un cert grau de claredat moral. Va ser Reagan que parlava sobre la democràcia com una llum brillant a dalt del turó? Bé, penso que avui, potser, aquesta llum crema una mica menys brillant. El poder tou s'ha perdut en el sud global."

L'equilibri econòmic mundial ha canviat

El G7, els set països més industrialitzats del món, eren dos terços del PIB mundial el 1990, però ara s'acosten a un terç. 

Som en un nou ordre mundial on el domini econòmic occidental s'ha reduït. I prenen la paraula els poders emergents com l'Índia, Turquia, Sud-àfrica, el Brasil, països del Golf i, especialment, la Xina. 

Aude Darnal, investigadora analista del programa "El Sud Global en l'ordre mundial" de l'Stimson Center de Washington, explicava al pòdcast Mapamundi que molts semblen no haver-se'n adonat:

"La veritat és que vulguin o no els líders del nord global, el canvi ja ha arribat. Som en un món multipolar. Quan parlo amb diplomàtics europeus ho tenen acceptat. Quan ets a Washington, és diferent, encara hi ha molts debats de si som o no en un món multipolar."

Per Darnal, la Unió Europea hauria d'alinear-se amb el Sud Global per aconseguir reformes molt necessàries en l'arquitectura financera, com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial.

70 anys d'una conferència històrica a Indonèsia

L'abril del 1955, 29 nacions d'Àsia i d'Àfrica que s'havien independitzat del poder colonial s'organitzaven i alçaven la veu a la ciutat de Bandung. 

Sumaven més de 1.400 milions de persones, més de la meitat de la població mundial de l'època.

70 anys després, només a la Xina ja hi viuen 1.400 milions de persones. 

Amb el pas dels anys, Occident continua depenent dels països del Sud Global. 

Per exemple, si parlem de transició verda, la majoria de minerals crítics que calen són al Sud Global. 

Occident també depèn de la importació de productes agrícoles del sud. El seu repte és que puguin treure profit de manera justa d'aquests intercanvis.

Si deixem de banda el comerç, per Ishmael, el Sud Global ha desconnectat d'Occident pels cops que ha rebut del nord aquest segle XXI: primer la crisi financera, després la pandèmia i ara les guerres d'Ucraïna i de Gaza:

"Europa està molt preocupada, com sempre s'ha dit, en valors, drets humans i tota aquesta mena de coses. I de sobte, hi va haver silenci des d'Europa sobre Gaza i la sensació que no totes les vides valen el mateix. I això va ser molt difícil per al Sud Global."

Aquesta investigadora també critica el que qualifica d'hipocresia d'Occident, com el cas del petroli de Veneçuela. 

Malgrat que hi havia sancions contra el règim de Maduro, amb l'esclat de la guerra a Ucraïna i la necessitat de substituir el petroli rus, es van deixar de banda les sancions i es va tornar a permetre a Veneçuela exportar petroli.

El Sud Global s'ha adonat que hi ha normes, però no s'apliquen sempre igual. 

Amaia Sánchez-Cacicedo, professora afiliada a la universitat IE de Madrid i investigadora associada de l'Institut Montaigne de París, explica al pòdcast "Mapamundi" que la guerra al Pròxim Orient també ha allunyat el Sud Global d'Occident:

"La invasió israeliana de Gaza, però també la del Líban i com es viola el dret internacional humanitari, d'alguna manera amb el vistiplau d'Europa, es percep als països del sud global com un doble raser, difícil d'entendre. Això deslegitima Europa en la seva causa contra Rússia."

La Unió Europea no ha començat a prendre mesures contra Israel i a revisar-ne l'acord d'associació per denunciar l'escalada militar a Gaza i l'empitjorament de la situació humanitària fins a aquesta setmana. Kaja Kallas, alt representant de la UE:

"De les discussions queda clar que hi ha una gran majoria a favor de revisar l'article 2 de l'acord d'associació amb Israel. De manera que engegarem el procés i, mentrestant, depèn d'Israel el desbloqueig de l'ajuda humanitària. Salvar vides és la principal prioritat."

La Xina, l'alternativa per al Sud Global 

Els darrers anys han crescut exponencialment les relacions de la Xina i el Sud Global fins a esdevenir una alternativa al Fons Monetari Internacional. 

La Xina sempre està disposada a invertir al Sud Global. 

Per exemple, Xi Jinping ha acordat aquest mes préstecs de 9.000 milions de dòlars a 30 països llatinoamericans i del Carib. 

O la nova ruta de la seda xinesa, que paga carreteres, ferrocarrils, ports, etc. a més de 150 països. Per Aude Donal:

"Fins i tot en el sector del canvi climàtic, la Xina és un soci per a moltes nacions del Sud Global perquè els socis tradicionals occidentals no hi són. Pots sentir quan vas a l'Àfrica, a Àsia, fins i tot a Llatinoamèrica i al Carib que els Estats Units no hi són presents. Les empreses nord-americanes estan molt orientades cap a Occident".

Alguns països del Sud Global copien la Xina i aprenen de la censura i del seu model autoritari que lidera un món alternatiu a l'hegemonia occidental.

I on queda Europa?

La Unió Europea té fama de demanar valors quan ha de firmar acords comercials amb altres països. 

L'economista Alicia García Herrero, cap per Àsia i el Pacífic del banc d'inversió Natixis i senior Fellow del laboratori d'idees Bruegel de Brussel·les, explica al pòdcast "Mapamundi" que quan s'entra en una negociació econòmica, s'ha de parlar d'interessos:

"No podem seguir parlant com si tinguéssim la veritat moral. No hem de parlar de valors, no perquè no els tinguem, sinó justament perquè els tenim. Hem de respectar els valors dels altres. I això per Sud Global és absolutament clau, perquè el que més els molesta és la nostra superioritat moral."

De fet, Europa corre el perill de quedar encara més despenjada de qualsevol centre de poder, amb el segon mandat de Donald Trump.

Stacie Goddard escriu a la revista nord-americana Foreign Affairs que Donald Trump vol un món gestionat per homes forts que no s'enfronten entre ells i que treballen plegats en un món dividit en esferes d'influència. 

Només combaten el que anomenen "forces de desordre", és a dir, els que amenacen la seva autoritat dins de les seves respectives esferes. 

Arran d'això, el món es dividirà en tres autoritats: les de Xi Jinping, Vladímir Putin i Donald Trump. Poden fer el que vulguin sempre que es quedin en els seus dominis. 

Portat a un extrem, per aquesta politòloga nord-americana, això permetria a Xi Jinping ocupar Taiwan, a Putin prendre països europeus de l'exbloc soviètic, i a Trump d'intentar-ho amb Canadà, Groenlàndia o Panamà.

Davant aquest panorama, Ishamel i Darnal proposen solucions diferents per a Europa. 

Per la primera, Europa ha de deixar la complaença de banda i com a superpotència econòmica, augmentar la despesa en defensa. 

En canvi, per la segona, Europa, però també el Canadà, el Japó o Corea del Sud ha de cooperar amb els països del Sud Global i avançar en un sistema internacional que aporti prosperitat a tothom.