El terratrèmol Mamdani: qui és el candidat demòcrata que ha guanyat l'alcaldia de Nova York

Era pràcticament un desconegut abans de la seva sorprenent victòria a les primàries demòcrates per a l'alcaldia de Nova York del juny passat, però la multitud que ha assistit als seus mítings completava els eslògans que ell els llançava des de l'escenari, com si fos una estrella del rock: "Congelar...", començava ell, "els lloguers!", li cridaven els seguidors; "Busos...", continuava, "gratuïts!", contestaven els simpatitzants.

La nova estrella del Partit Demòcrata dels Estats Units es diu Zohran Mamdani, té 34 anys, és musulmà xiïta i es defineix com un socialista democràtic.

Tenia tots els números de convertir-se en el nou alcalde de Nova York a les eleccions d'aquest dimarts al principal centre financer del món i els pronòstics s'han complert: ha guanyat amb més del 50% dels vots.

Qui és Zohran Mamdani?

Mamdani va néixer a Uganda el 1991, fill de la directora de cinema Mira Nair i d'un professor universitari, tots dos d'origen indi, que es van traslladar a viure a Nova York quan ell tenia 7 anys.

Va créixer en un barri benestant de l'Upper West Side de Manhattan, es va graduar en Estudis Africans i des de molt jove es va interessar per un dels grans cavalls de batalla de la seva campanya, l'habitatge assequible, treballant com a assessor de persones en risc de patir un desnonament a Queens.

La seva carrera política va començar fa 5 anys, quan el van escollir diputat a l'assemblea estatal de Nova York, plataforma que li ha servit per preparar l'exitosa campanya per a l'alcaldia de la ciutat.

Què deien les enquestes? 

Les últimes enquestes el van mantenir com a número u en intenció de vot, amb un avantatge d'entre 7 i 26 punts, segons el sondeig, al davant de l'exgovernador de Nova York Andrew Cuomo, que va perdre les primàries demòcrates i ha concorregut a les eleccions com a independent, amb el suport de bona part dels votants multimilionaris de Nova York i de l'establishment del partit demòcrata, com ara l'expresident Bill Clinton.

En tercera posició ha quedat l'aspirant republicà, Curtis Sliwa, un comentarista de ràdio que es va fer famós a finals dels anys 70 del segle passat, quan va fundar els Guardian Angels, un moviment de voluntaris que vetllava per la seguretat dins el metro de Nova York.

Sliwa no tenia cap possibilitat de guanyar --a Nova York per cada sis votants registrats com a demòcrates n'hi ha un de republicà-- i, de fet, els analistes polítics creien que la seva retirada hagués donat una oportunitat de victòria a Cuomo.

Al final Cuomo ha aconseguit el 41,6% dels vots, i Sliwa el 7,1% en unes eleccions en què han participat més de dos milions de persones, un rècord des del 1969.

Quin socialisme representa Mamdani?

És membre de la branca més progressista del Partit Demòcrata, els Socialistes Democràtics dels Estats Units, on també militen els seus dos principals mentors, el senador per Vermont i exaspirant a la candidatura presidencial, Bernie Sanders, i la congressista per Nova York Alexandria Ocasio-Cortez. 

Aquest grup no advoca directament per la desaparició del sistema capitalista, però sí que és molt crític amb les enormes desigualtats socials que el neoliberalisme ha provocat als Estats Units, especialment des de la crisi financera del 2008.

Per contrarestar aquests efectes proposa més inversió pública per construir una mena d'estat del benestar, que garanteixi uns serveis mínims per a tota la ciutadania. 

Al mapa europeu els situaríem dins l'òrbita dels socialdemòcrates, tot i que als Estats Units --un país on històricament una part molt important de la població té al·lèrgia a la intervenció de l'Estat en la vida privada de la gent--, molts els consideren comunistes, rojos i fins i tot antipatriotes.  

Quines han estat les principals promeses electorals?

La clau de tota la campanya de Mamdani s'ha articulat a través d'un concepte: "affordability", és a dir, "accessibilitat" o intentar fer que la vida dels prop de nou milions de novaiorquesos sigui més assequible. 

Algunes de les propostes estrella són congelar el preu dels lloguers del milió d'apartaments que es troben dins l'anomenat programa d'estabilització estatal, i al qual la ciutat de Nova York es va adherir el 2007.

L'altre 1,1 milió d'apartaments de lloguer que hi ha a la ciutat, que es regulen estrictament pel preu del mercat, quedarien fora d'aquesta mesura. 

Mamdani també ha promès la gratuïtat de tots els autobusos urbans de Nova York, cosa que suposaria una inversió anual de 700 milions de dòlars; i crear una cadena de petits supermercats de propietat municipal, que vendrien productes bàsics a un preu assequible amb l'objectiu de fer abaixar els preus de la resta d'adrogueries privades. 

Qui pagarà la factura d'aquests serveis?

Zohran Mamdani ho té clar: cal apujar els impostos a l'1% de novaiorquesos que té uns ingressos superiors al milió de dòlars anuals i també incrementar el tram més alt de l'impost de societats a les empreses instal·lades a Nova York, per tal d'igualar-lo al del veí Nova Jersey, que és de l'11,5%. 

El problema és que cap d'aquestes propostes està en mans de l'alcalde de Nova York, perquè són competència estatal, de manera que Mamdani necessitarà convèncer la governadora Kathy Hochul, que, tot i ser demòcrata com ell, ja li ha dit que d'apujar impostos als més rics, res de res.

Quan li pregunten com s'ho farà, es mostra confiat que la força de les urnes li obrirà les portes dels despatxos d'Albany i serà capaç de negociar aquests canvis amb la governadora.

Un alcalde musulmà a Nova York

Zohran Mamdani s'ha convertit en el primer alcalde de religió musulmana de la història de Nova York, una ciutat que fa només 24 anys va viure els atemptats de l'11S, perpetrats per terroristes fonamentalistes islàmics, que van disparar la islamofòbia contra una comunitat que supera el milió de persones.

Mamdani es defineix com a musulmà xiïta i ha fet diversos actes de campanya des de mesquites de Nova York. "Els meus avis em van ensenyar que per ser un bon musulmà has de ser una bona persona, ajudar els qui més ho necessiten i no fer mal a ningú", explica.

Des de la seva nominació com a candidat a l'alcaldia, ha estat víctima d'una onada de missatges d'odi a les xarxes socials per la seva condició de musulmà, i fins i tot ha rebut amenaces de mort, segons ha explicat ell mateix. 

Mamdani també és des de molt jove defensor de la causa palestina. Ha estat inequívoc sobre la guerra de Gaza, que ha qualificat sense pal·liatius de genocidi. Ha demanat públicament la detenció del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu per crims de guerra i ha acusat el govern dels EUA de ser-ne còmplice.

Aquest posicionament ha provocat un autèntic cisma dins el Partit Demòcrata, especialment entre els representants de l'establishment, històricament defensors del sionisme, que li recorden el fet que a Nova York hi ha la segona comunitat jueva més gran del món, de prop d'un milió de persones. 

Què en pensa Donald Trump?

La victòria d'un candidat que s'autodefineix com a socialista és material de primera per als republicans, que ja utilitzen el nou alcalde de Nova York per exemplificar la radicalització cap a l'esquerra del Partit Demòcrata, de cara a les eleccions de mitja legislatura de l'any que ve. 

El president dels Estats Units, que és de Nova York i és propietari de diversos immobles d'aquesta ciutat, estava convençut que la victòria de Mamdani era inevitable, segons ha publicat The Wall Street Journal.

Donald Trump ja ha advertit Mamdani, a qui anomena "petit comunista", que en el moment que assumeixi l'alcaldia ordenarà congelar els fons federals que destinen a Nova York.

Trump també ha amenaçat d'enviar la Guàrdia Nacional per ajudar la policia migratòria a fer batudes contra immigrants sense papers que viuen a la ciutat.

La seva victòria pot crear un efecte contagi?

Aquesta és la gran pregunta que es fa l'aparell del Partit Demòcrata des de la fulgurant victòria de Zohran Mamdani a les primàries.

És veritat que Nova York és un món a banda, i no té res a veure amb la resta dels Estats Units, però també ho és que l'ascens d'aquest millennial representa a la perfecció el canvi demogràfic i generacional que ha transformat moltes zones urbanes del país, on especialment els més joves reclamen trencar amb l'establishment del partit demòcrata, perquè senten que no els representa i no respon als problemes del seu dia a dia. 

Mamdani ha fet una campanya molt activa a les xarxes utilitzant diversos idiomes, des de l'àrab a l'urdú o l'espanyol, en contra del tarannà polaritzador que ha caracteritzat les últimes cites electorals al país: missatges en positiu, amb sentit de l'humor i optimisme, apel·lant tots els votants, incloent-hi els republicans.

Una campanya de missatges senzills i clars --la premsa conservadora la descriu com a populista i demagògica-- que ha traslladat a la gent recorrent fins a l'últim racó de Nova York, amb un porta a porta incansable. 

La il·lusió i les adhesions que ha generat la seva campanya han obligat grans figures del partit, com l'expresident Barack Obama o l'excandidata Kamala Harris, a rendir-se davant l'evidència i donar-li suport -en el cas d'Obama amb la boca petita-, tot i els temors que una victòria de Mamdani donaria combustible a la tesi republicana que els demòcrates són uns radicals d'extrema esquerra que portaran els Estats Units a la perdició.

Pot un Zohran Mamdani convertir-se en president dels Estats Units? Ell mateix, havent nascut a fora del país, no pot aspirar a aquest càrrec, però els demòcrates faran bé de prendre nota de les claus de l'èxit de la seva campanya i parar més atenció a les demandes i propostes de l'ala més progressista del partit.