El TSJC tomba el decret per blindar el català a l'escola i diu que "no garanteix" prou el castellà
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat alguns dels articles de l'anomenat decret de règim lingüístic aprovat pel govern per blindar el català a les aules d'escoles i instituts. El decret fa un any que està suspès de forma cautelar per un recurs que va presentar l'entitat Assemblea per una Escola Bilingüe.
El govern de la Generalitat ja ha anunciat que recorrerà aquesta sentència, que tomba articles clau del decret, com, per exemple, els que estableixen que el català i l'aranès --a l'Aran-- siguin llengua vehicular i d'aprenentatge, i llengües d'atenció a l'alumnat nouvingut, de relació entre els centres educatius i de projecció externa amb les famílies o amb la resta de la comunitat educativa. O els que permeten "assegurar l'aprenentatge i l'ús de la llengua de signes catalana per a l'alumnat amb discapacitat auditiva".
També anul·la els articles que estableixen que les proves acadèmiques es facin normalment en català o aranès --amb excepcions-- i que s'hagi d'acreditar un mínim de català o aranès per accedir a ensenyaments postobligatoris no universitaris.
La norma que ara s'ha tombat parcialment es va aprovar el maig del 2024 per fixar el català i l'aranès --a l'Aran-- com a llengües vehiculars.
"No garanteix la vehicularitat del castellà", segons el TSJC
El TSJC considera que el decret 91/2024 del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari "no garanteix adequadament la vehicularitat del castellà en l'ensenyament" i que infringeix els articles 3, 14 i 27 de la Constitució i la jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquesta matèria.
En la sentència, firmada pel magistrat Marcos Amor Bayona, s'assegura que el fet d'acceptar parcialment el recurs presentat per Escola Bilingüe no suposa negar "que el català tingui posició vertebradora" i es pugui configurar com a "centre de gravetat" del sistema educatiu. Però que cal garantir "un patró d'equilibri i igualtat entre llengües" cooficials en la "planificació, execució i avaluació educativa" que el decret, diu, no garanteix.
El dictamen es va aprovar el 15 de juliol, però s'ha fet públic aquest dimecres, a les portes de la Diada. I s'ha resolt abans que el Tribunal Constitucional s'hagi pronunciat sobre la qüestió d'inconstitucionalitat que el mateix TSJC va plantejar sobre la normativa aprovada per la Generalitat per esquivar la sentència del 25% de castellà i blindar el català a les aules.
Illa demana "no fer un ús polític de la llengua"
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha avisat que defensarà el model lingüístic de l'escola "amb tota la contundència". "El català ha de continuar sent la llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i de l'escola", ha afegit.
No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua.
El Departament d'Educació està estudiant com pot afectar la decisió del TSJC a l'ús del català a l'escola.
La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha assegurat que el Govern defensarà "amb fermesa" el model lingüístic a les escoles i ha reivindicat el català com a "llengua inclusiva, pròpia i transversal del país, també a l'escola".
En una piulada, Niubó ha remarcat que l'executiu prendrà "totes les mesures" que consideri "oportunes" per defensar el model lingüístic a les escoles.
"L'educació treballa per la convivència i la cohesió de la societat i no permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua", ha indicat Niubó, en la mateixa línia que el president de la Generalitat.
Rebuig de partits, sindicats i entitats
Partits, sindicats i entitats que defensen l'ús del català com a llengua vehicular criden a la mobilització i consideren que la sentència és una amenaça per a la supervivència de la llengua.
"Els jutges continuen fent política, contravenint tots els criteris pedagògics", ha afirmat la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany. Junts ha demanat "contundència" al govern.
La portaveu, Mònica Sales, ha apuntat que des de Junts ja feia temps que demanaven al govern quina seria la resposta a una hipotètica sentència contra el català, sense obtenir resposta, i ha indicat que aquest és "un dels motius" pels quals Junts no va signar el pacte nacional pel català.
Per part de la CUP, la diputada al Parlament Laure Vega ha considerat "una bona notícia" que el govern recorri la sentència, però ha instat tant l'executiu com els grups parlamentaris a "blindar" la immersió davant "l'atac polític frontal" dels tribunals.
Des dels Comuns, David Cid ha assegurat que "la primera manera de defensar i protegir el català és recórrer la sentència", mentre que també ha reclamat que la Diada serveixi "per reivindicar, defensar i protegir el català a l'escola des d'un punt de vista conjunt, unitari i festiu".
Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural consideren que aquesta sentència "dinamita l'escola catalana" i demostra que "la justícia no defensa les llengües per igual", i fan una crida a la mobilització per defensar el català a l'escola.
A través de les xarxes socials, Plataforma per la Llengua ha afirmat que "una vegada més queda demostrat que la justícia no defensa les llengües per igual" i ha assegurat que presentaran un recurs.
Sindicats com USTEC-STEs --el principal sindicat del professorat-- i la Intersindical també han criticat la resolució judicial. Recorden que la llengua "ha estat i ha de continuar sent una eina clau de cohesió social, igualtat i justícia" i demanen "fer pinya davant resolucions injustes" i una resposta "clara i contundent" de la Generalitat.
