El Turó de l'Home, símbol del diàleg?
El Turó de l'Home, com a símbol de la política a Catalunya aquests últims anys. Ara resulta que aquesta estació meteorològica que divendres passat la ministra d'Administracions Territorials venia com una de les peces clau d'una sessió de la comissió bilateral Estat-Generalitat que va qualificar com a històrica, ja l'havien traspassat el 2009 durant el mandat del president Montilla.
Es devia quedar en una promesa, esclar. I això fa que tretze anys després es pugui dir que la traspassen a la Generalitat. El Turó de l'Home, que es va projectar per subscripció popular i construït pel Servei Meteorològic el 1932, va passar a mans de l'Estat franquista el 1939, i ara que no té cap ús des del 2004, s'ofereix com a senyal de diàleg i de posar les coses a lloc.
La reunió de divendres, que va ser de resultats minsos i escassos segons el govern català, va ser d'un nivell històric segons l'espanyol, perquè feia deu anys que amb el PP al poder, no s'havia produït cap traspàs de cap mena.
I ara tenim el Xerta-Sénia, i la B-23 i la B-30, i s'estudiarà què es fa amb les beques que fins i tot el TC fa 18 anys que diu que les atorgui la Generalitat, i què es fa amb l'ingrés mínim vital. I potser algun dia les Rodalies completes, que ja el 2009 també es prometia de fer. Però cadascú ho explica com ho veu, o com no ho veu.
Al final resulta que el Turó de l'Home és el que fa la funció de Sísif que segons la mitologia grega va fer enfadar els déus per la seva extraordinària astúcia, que és el mecanisme que s'han marcat com a fita a practicar els governs catalans dels últims anys. Però a Sísif el van condemnar a perdre la vista i empènyer de manera perpètua una roca gegant fins dalt d'un cim, i tornar-la a recollir quan arribés a la vall, i tornem-hi que no ha estat res. Ja només cal determinar si el Turó és la pedra que carreguem o el cim des d'on rodolem.
