El vent supera els 100 km/h en una vintena de comarques, amb algunes ratxes huracanades
Tal com estava previst, l'episodi de ventades fortes ha arribat puntual a primeres hores d'aquest dijous. Durant la matinada el vent s'ha anat intensificant ràpidament i a primera hora del matí poblacions com Badalona, el Perelló, Mataró, Font-rubí o el port de Barcelona ja superaven els 100 km/h.
La ratxa més forta han estat els 167 km/h registrats a la cota 1.700 metres del Montseny, al Puig Sesolles. Aquesta xifra suposa la ratxa més forta d'aquest any i supera els 159 km/h de Portbou durant el pas de la borrasca Goretti el passat 9 de gener.
Les ratxes més fortes d'avui, però, han superat els 90 quilòmetres també en sectors on és menys habitual que el vent bufi tan fort. Aquest és el mapa de les ràfegues més destacades:
Cal remarcar que en 22 dels 42 dies que portem del 2026 hem superat els 100 km/h en algun punt del país, tretze dels quals amb ratxes per sobre dels 120 km/h.
Habitualment les ratxes més fortes anuals a Catalunya se situen entre els 160 i 180 km/h i acostumen a correspondre a zones de muntanya, sobretot del Pirineu i Prepirineu. La ratxa històrica que consta en els registres dels últims 30 anys són els 219 km/h de La Molina al gener de l'any 1998, els 218 km/h de Portbou de l'any 2001, els 207 de Vinebre del gener del 2000 o els 205 dels Hostalets de Pierola, també de l'any 2000.
Per tant, tot i que localment s'hagi pogut superar algun rècord en alguna estació i hagi estat una ventada de primera categoria, l'episodi en general no el podem qualificar d'excepcional. De cara a dissabte les ventades es tornaran a intensificar, aquest cop de nord i a l'Empordà, les Terres de l'Ebre i als cims del Pirineu.
Perill i risc
Hem de tenir en compte que quan parlem d'un fenomen d'aquestes característiques no només hem tenir en compte el perill, en aquest cas el fort vent, sinó també la resta de variables que conformen el risc.
El primer, la vulnerabilitat. Les ventades han arribat després d'un gener molt plujós i amb un terreny saturat, i això, afegit a 3 anys previs de sequera, fa que determinats arbres o terrenys siguin susceptibles a tenir danys.
L'altre, l'exposició. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona hi viu el 80% de la població catalana, una zona densament poblada i, per tant, amb més gent al carrer, més edificis, més balcons, més objectes... En definitiva, hi ha més probabilitat de tenir una situació que tingui conseqüències no desitjades.
Un altre factor no menys important és que el vent de ponent no és com un vent com el de nord, al qual Catalunya està més acostumada. El vent de component oest té molta incidència i penetra molt bé a l'àrea de Barcelona, el Vallès o el Penedès. També a l'altiplà Central, tot i que no ha estat el cas d'aquest dijous.
Els precedents: 2 grans temporals amb víctimes
Un dels grans temporals recents recordats és el del 24 de gener del 2009, que va provocar 7 morts a Catalunya, 4 d'ells a Sant Boi de Llobregat. Aleshores es va arribar als 200 km/h a Portbou, 147 km/h al Perelló, 139 a Font-rubí i Òdena, 116 Vallirana o 128 a Barcelona Zona Universitària.
I el més recent, el del 9 de desembre del 2014, que va causar 2 morts. Les ratxes més intenses van superar els 175 km/h al santuari de Queralt, 128 a Montserrat, 124 a Caldes de Montbui o 147 al cim del Montseny.
