El xou de Truman! Perdó, de Trump

Desfilades militars, banquets, processons en carrossa i recepcions amb tota la pompa: la visita d'estat de Donald Trump al Regne Unit ha estat una ficció construïda dins les segures muralles del castell de Windsor, un decorat perfecte per fabricar una realitat paral·lela i evitar qualsevol incident; el govern britànic no volia riscos que poguessin complicar la delicada relació amb l'home més poderós del món i va preferir aïllar-lo del carrer.

"Míster Ego ha aterrat", titulava un dels tabloides britànics per rebre Trump. No és cap secret la seva supèrbia, i en complaure'l s'ha basat tot el programa d'actes preparat al Regne Unit. "És un dels honors més grans de la meva vida", deia Trump en acabar, i a la casa reial i al govern tothom sospirava alleujat.

Mentrestant, al carrer i fora de les muralles, els ciutadans han protestat per la visita. El Regne Unit no té un bon concepte de Donald Trump. La major part dels britànics considera que convidar-lo a una segona visita ha estat un error. Mai cap president dels Estats Units n'havia tingut dues. Quan repeteixen mandat, se'ls convida a un te o a un dinar amb el monarca, com va passar amb Obama o Bush.

Però Trump és diferent i el Regne Unit ha jugat la carta de la monarquia i de les connexions personals: la mare de Trump era escocesa, va emigrar a Nova York, i ell recorda sovint com la va veure seguir per televisió la coronació d'Elisabet II i com n'era una apassionada. Ell n'ha heretat el record, però aquest vincle sentimental tampoc ha estat prou fort per impulsar-lo a rebaixar els aranzels als productes britànics, ni tan sols al whisky escocès.

Fora del món perfecte de Truman, una altra batalla sí que va tenir conseqüències visibles: 5.000 persones es van manifestar contra la visita i les polítiques de Trump. La gran mobilització es va fer a Londres, no a Windsor. També fora muralles va tenir lloc la protesta més impactant: la projecció d'imatges de Trump amb Epstein en una de les grans torres del castell. El xou mai no és del tot controlable.

La policia va detenir quatre persones, però les imatges van ressaltar allò que ningú volia: les connexions de Jeffrey Epstein amb els tres protagonistes de la visita: Trump, el rei i Starmer. Cap d'ells en vol sentir a parlar. Trump hi està vinculat; el germà del rei Carles, Andreu, també; i pocs dies abans d'arribar a Londres, Starmer va haver de destituir l'ambaixador als EUA per vincles amb el pedòfil.

Epstein és l'innombrable, l'imprevist difícil de controlar. A la roda de premsa, amb torn de preguntes dirigit, només al final i de passada se'ls va qüestionar pels vincles amb Epstein. Trump va passar la paraula a Starmer, que també va esquivar la resposta.

La roda de premsa, l'únic espai no controlat de la visita, va durar uns 40 minuts. Es va parlar de Palestina, Ucraïna, immigració i llibertat d'expressió. Però sobretot va ser una escenificació exagerada d'amistat i complicitat entre els dos líders.

Donald Trump va reforçar Starmer en tot moment, potser també en contraposició a Elon Musk, que dies abans havia reclamat en una manifestació d'extrema dreta a Londres un canvi de govern al Regne Unit.

Starmer, amb un acord comercial a la butxaca, va assentir en gairebé tot, malgrat que el seu pensament polític és oposat. Els dos líders van prometre que els diners flotaran, i fluiran, d'una banda a l'altra de l'Atlàntic i que es crearan milers de llocs de treball amb acords en tecnologia o energia nuclear.

Curiós també que tots dos coincidissin a subratllar com els seus països són un exemple de llibertat d'expressió. Curiós quan, a fora, els que han expressat la seva opinió han estat ignorats o detinguts. Tot sigui per no punxar l'ego de Trump. De fet, aquesta vegada no s'ha inflat el famós globus gegant que el parodiava: aquell inflable taronja, amb bolquer i telèfon mòbil, que va sobrevolar Londres en visites anteriors.

Els seus creadors el van donar al Museu de Londres després de l'última visita, pensant que Trump no seria reelegit. Ara consideren que ja no és oportú, perquè, diuen, "el clima polític actual és diferent i ja no és realment un tema de broma". L'inflable ha punxat. L'ego, però, s'enlaira més que mai.