"El zoo d'en Pitus", ara en format còmic per celebrar els 60 anys de la publicació

Si féssim una enquesta i preguntéssim a lectors de diverses generacions el títol d'un sol llibre infantil, és molt possible que l'opció majoritària fos "El zoo d'en Pitus".

Sebastià Sorribas va escriure aquesta novel·la el 1966, és a dir, fa exactament 60 anys. Aconsellat per Paco Candel, la va presentar al Premi Folch i Torres... i va guanyar el guardó.

Començava així la història d'un llibre que s'ha convertit en part de la nostra memòria col·lectiva, tal com acrediten --atenció-- les seves... 62 edicions!

La història d'un nen malalt

D'"El zoo d'en Pitus" se'n va estrenar, el 2008, una versió teatral al Poliorama. I, uns quants anys abans, el 2000, també va arribar al cinema gràcies a una pel·lícula dirigida per Mireia Ros.

Ara, coincidint amb el 60è aniversari del seu llançament, se'n publica un còmic, adaptat pel Carles M. Miralles i dibuixat per l'artista urbana Maria Martínez, coneguda pel pseudònim artístic Galleta Maria.

Hi retrobem els personatges de sempre, és a dir, els entranyables nens de la colla protagonista. I també, esclar, en Pitus, un infant que es posa malalt i que necessita un tractament que la seva família no es pot permetre.

És llavors quan els seus amics decideixen ajudar-lo. Amb imaginació i empenta, s'inventen un zoo ben particular per aconseguir els diners que calen.

Valors que no caduquen

"'El zoo d'en Pitus' és un mite per a Catalunya", ens diu l'editora de La Galera, Pema Maymó, que explica que "la novel·la agafa una sèrie de valors que són universals i els adapta a la realitat del barri del Raval de Barcelona." Maymó afegeix que "els nens que protagonitzen el llibre demostren fins a quin punt el poder de la solidaritat pot moure muntanyes, ja que actuen en equip". Per l'editora, "aquest esperit, tan proper al voluntariat, és molt català, i ens recorda la importància de fer coses per als altres de forma altruista". Per tot plegat, conclou:

"Jo 'El zoo d'en Pitus' el vaig llegir un munt de vegades", ens explica el guionista Carles M. Miralles. "Em sentia molt identificat amb aquells personatges perquè al poble on passava els estius també formava part d'una colla similar a la de la novel·la. Recordo, per exemple, que un dels amics d'en Pitus era un noi gras, com jo. I aquest era un dels motius que feien que m'emmirallés en el llibre de Sebastià Sorribas".

Un llibre per als nens d'ahir... però també per als d'avui

A Carles M. Miralles li plantegem un dubte: 60 anys després de la publicació de la novel·la, els nens d'avui es poden seguir identificant amb els protagonistes de la colla d'en Pitus? "Rotundament sí", ens respon. "Això sí, la història s'ha actualitzat al moment actual", tot i que matisa que "el lector no hi trobarà mòbils perquè els nens de la colla tenen nou anys i, per tant, encara no són prou grans per tenir telèfon".

"La història d'en Pitus aguanta perfectament el pas del temps", rebla Maymó. L'editora considera que els seus valors són tan vigents avui com fa 60 anys, quan el llibre va inaugurar la mítica col·lecció "Els grumets de la Galera". A banda, també destaca que "El zoo d'en Pitus" va jugar un paper "iniciàtic" en la literatura infantil catalana: