Resultats eleccions generals 2023 en directe
Rufián treu pit pels resultats "en un context molt difícil": "Cap ben alt"
El candidat d'ERC, Gabriel Rufián, ha comparegut a les onze de la nit amb un missatge clar al seu electorat: "Cap ben alt".
Rufián, que ha felicitat per telèfon Meritxell Batet com a guanyadora de les eleccions generals a Catalunya, ha assegurat que aquestes han estat "les eleccions espanyoles més espanyoles de la història" i que el bipartidisme surt reforçat.
🔴 Gabriel Rufián, ERC: "És bastant probable que hagin estat les eleccions espanyoles més espanyoles de la història. El bipartidisme, que estava debilitat, s'ha reforçat"
TV3.cat (@tv3cat) July 23, 2023
Segueix les reaccions a https://t.co/tuR8cGIOWS #23JTV3 #23J pic.twitter.com/9lJVlWoJe3
Rufián ha descrit la campanya del 23J com la més complicada pel context. I ha afirmat que, tot i que els resultats d'Esquerra no són els resultats que voldrien, l'important és que els permet "decantar la balança".Per això ha interpel·lat la resta de l'independentisme per posar-se d'acord: "Ho podem fer, la gent ens ho demana. Seria un fracàs que no ens poséssim d'acord". Ha demanat que es posi "damunt la taula del progressisme espanyol" un dilema:
"Catalunya o Vox", aquest és el dilema per Pedro Sánchez i Yolanda Díaz
Gabriel Rufián ha comparegut al costat d'Oriol Junqueras i Pere Aragonès(CCMA)
Tot a punt per a l'inici de les eleccions generals
Arrenca la jornada electoral del 23J. Més de 5,7 milions d'electors catalans poden exercir avui el seu dret a vot. Les urnes i paperetes ja estan a punt a gairebé 9.000 meses de tot Catalunya (8.923).
Un ampli dispositiu humà i logístic ha posat a punt més de 2.600 col·legis electorals (2.668) a tot el territori. Alguns canvien respecte a altres eleccions, per esquivar la calor o bé perquè les escoles aprofiten les vacances per fer obres. I és que, convocades en ple estiu, en aquestes eleccions no hi faltaran els ventiladors i l'aigua, que els ajuntaments hauran de garantir.
Tot a punt al col·legi electoral de la plaça de Sant Miquel de Barcelona per a les eleccions generals del 23J (ACN/Ariadna Comas)Què es decideix, aquest 23J? Amb el sobre blanc, s'escullen 350 diputats, 48 dels quals a Catalunya: 32 per la demarcació de Barcelona, 6 per Girona i Tarragona, i 4 per Lleida. I amb el sobre sèpia, es trien total 208 senadors, dels quals 16 --4 per demarcació--, a Catalunya.
Per fer-ho hi haurà temps des de les nou del matí, hora d'obertura dels col·legis, fins a les vuit del vespre. Més de 9.000 agents dels Mossos d'Esquadra, Policia Local, Guàrdia Civil i Policia Nacional participen en el dispositiu de seguretat previst durant la jornada.
Més de 250.000 electors catalans ja han votat
La jornada arrenca amb un rècord històric ja assolit: el del vot per correu, que ha arribat a una xifra mai vista en unes eleccions generals des dels primers registres de dades, que són del 2008.
Segons el recompte final, més de 2,4 milions d'electors han emès el seu vot per correu. És un 99% més dels que hi va haver a les generals de l'abril del 2019.
A Catalunya, la xifra d'electors que han optat per votar anticipadament supera els 250.000, però, en aquest cas, no és un rècord. A les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021 --encara en pandèmia-- van votar per correu unes 30.000 persones més que en aquestes eleccions. Llavors, van ser més de 284.000.
Així es vota al Senat
Com en totes les eleccions generals, a les meses electorals hi haurà dos tipus de sobres i paperetes, les de color blanc per al Congrés dels Diputats, i les de color sèpia, per als senadors, que s'elegeixen en llistes obertes.
Aquest sistema fa que sigui una votació una mica menys senzilla que la del Congrés. En primer lloc, recorda que el s'ha de fer és revisar la papereta de color sèpia, perquè pot estar escrita per les dues cares. Després, s'han de marcar amb una creu fins a tres candidats si es viu a la península. Poden ser de llistes diferents.
(EFE/Javier Cebollada)Però atenció, perquè el màxim de candidats que es poden marcar varia segons el lloc on es visqui. Només se'n poden marcar dos si es viu a Gran Canària, Mallorca, Ceuta i Melilla. I les persones que votin des de la resta d'illes, només en poden triar 1.
Com puc saber a quin col·legi electoral em toca votar?
La targeta censal que envia a casa l'Oficina del Cens Electoral permet saber a quin col·legi s'ha d'anar a votar, amb l'adreça corresponent, i també informa de la secció censal i la mesa que toca.
Si, per alguna raó, no s'ha rebut la targeta o no se sap on és, es pot consultar per internet el col·legi electoral, a través de la pàgina web de l'INE i omplir les dades que es demanen (província, municipi, nom del carrer, número, primera lletra del primer cognom i codi postal).
També hi ha alguns ajuntaments, com el de Barcelona, que posen en marxa buscadors propis per ajudar els electors o que redirigeixen al buscador de l'INE.
Si algú va directament al col·legi electoral on va votar a les municipals del maig sense comprovar-ho abans, es pot trobar amb una sorpresa, perquè no sempre coincideix amb el col·legi del 23J. Hi ha escoles tancades perquè aprofiten les vacances d'estiu per fer obres o altres que s'han descartat perquè hi fa massa calor.
La poblacions menys poblades poden ser la clau
Sabies que un vot a Barcelona val fins a 6 vegades menys que un de Sòria? El sistema està pensat per fomentar l'equilibri entre territoris, però crea un desequilibri enorme en el valor del vot segons la província. És a dir, com més poblada és la província, més costa treure-hi un diputat.
Sòria és, amb diferència, la demarcació menys poblada d'Espanya: té 88.377 habitants (en contrast amb els gairebé 7 milions de la més poblada, Madrid), i li correspon el mínim de diputats que estableix la llei: dos. El 2019, cada diputat sorià va costar, de mitjana, 15.549 vots. A Barcelona, 87.586, gairebé sis vegades més.
És per això que aquestes eleccions es decideixin en bona part a l'Espanya buidada, un sistema que, als partits grans, especialment, al PP, ja els va bé que sigui així.
L'abstenció, una de les incògnites d'aquests comicis
Si l'abstenció fos un partit, a les generals del 2019 hauria guanyat les eleccions. Aleshores, un 30% de l'electorat va decidir quedar-se a casa.
Què passarà avui? Hi ha dubtes sobre si l'elevat abstencionisme es mantindrà en uns comicis marcats per la calor i les vacances en un horitzó imminent. Malgrat que el 30% és una xifra elevada, els experts coincideixen que són els comicis generals els que més mobilitzen la ciutadania.
En aquest article, el politòleg i actual director del Centre d'Estudis Opinió (CEO), Jordi Muñoz, reflexiona sobre els motius de l'abstencionisme.
Muñoz també recorda que la diferència entre el vot nul i el vot en blanc: mentre que els nuls tan sols perjudiquen la formació per la qual el votant s'hauria decantat, els vots en blanc sí que comptabilitzen i encareixen l'obtenció dels escons.
Es pot votar amb el DNI caducat? Quins documents serveixen per identificar-se?
El DNI és el document que utilitzen la majoria de votants per acreditar-se davant dels vocals de les meses. Encara que hagi caducat, continua sent vàlid, segons va fixar la Junta Electoral Central, però el que no s'accepten són les fotocòpies.
També és possible identificar-se amb el passaport o el permís de conduir, que inclouen fotografies.
En aquestes eleccions, també es podria fer servir la versió digital del carnet de conduir, segons va confirmar la Junta Electoral Central a les votacions del maig. S'obté a través de l'aplicació miDGT i ha d'estar configurada correctament amb les dades personals de l'interessat.
A les eleccions generals, els estrangers residents a Espanya no tenen dret a vot, a diferència del que passa amb les eleccions municipals, on podien presentar la targeta de residència.
Obren els col·legis electorals
Un cop constituïdes les meses electorals a tot l'Estat, a les nou en punt del matí, han obert els col·legis electorals, on es podrà votar fins les vuit del vespre. En són un total de 2.668 a tot Catalunya, amb 8.923 meses. 5,7 milions de catalans podran exercir el seu dret a vot.
La convocatòria d'eleccions generals en ple estiu ha marcat el tràmit de la conformació de les 60.314 meses a tot l'Estat, formades per gairebé 181.000 membres, als que s'afegeixen més de 361.000 suplents.
En total hi ha 22.562 col·legis electorals i estan cridats a votar 37,5 milions de ciutadans, en les setzenes eleccions a les Corts espanyoles.
Aigües a l'Escola Joan Triadú de Barcelona per a les sis persones que hi ha a les meses (CCMA)Pedro Sánchez és el primer candidat a votar
El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, és el primer dels quatre principals candidats a votar aquest diumenge.
Ho ha fet al col·legi Nuestra Señora del Buen Consejo de Madrid.
El candidat del PSOE, Pedro Sánchez, votant (EFE)El candidat del PSOE ha fet una crida a la participació per assolir una "participació històrica" i poder tenir un "govern fort perquè Espanya pugui avançar els pròxims quatre anys". Sobre els resultats, ha evitat mullar-se:
No vull dir si estic optimista. Tinc bones vibracions. Són els espanyols els que decidiran el futur d'aquest país
Sánchez arriba a aquests comicis amb l'esperança de capgirar les enquestes que pronostiquen una victòria de la dreta, encapçalada pel PP i Vox.
El líder socialista ha explicat que dedicarà la jornada electoral d'aquest diumenge a la família i a seguir els resultats, amb l'ull posat en l'índex de participació.
Així van votar els catalans fa quatre anys
Les últimes eleccions generals a Espanya van ser el 10 de novembre del 2019. A Catalunya, ERC va guanyar en 2.443 seccions censals. El PSC ho va fer en 1.921; Junts, en 550, i els Comuns, en 84.
Aquest és el mapa interactiu on es pot veure amb detall el partit que va guanyar a cada secció censal de Catalunya.
La secció censal és la unitat més petita per comptar els vots, inferior al municipi. Són demarcacions d'entre 1.000 i 2.500 habitants, la manera més precisa de saber què van votar els teus veïns ara fa quatre anys.
