Elisabet Pedrosa, periodista de Catalunya Ràdio: "La mort de la Gina m'ha fet millor persona"

Elisabet Pedrosa és coneguda perquè presenta i dirigeix el programa "L'ofici d'educar" a Catalunya Ràdio, però la seva veu més íntima sorgeix quan parla de la seva vida com a mare. Té quatre fills: la Gina, que tindria 23 anys; el Pol, de 21; el Jan, de 14; i el Preet, que no va arribar a néixer.

La Gina, la filla que va ensenyar a estimar sense condicions

La Gina va néixer amb la síndrome de Rett, una malaltia neurològica rara que afecta principalment nenes i limita greument la seva autonomia i salut. "La malaltia no és el que les mata directament, però les seves vides es fan molt complicades i poden acabar morint, com li va passar a la Gina", explica Pedrosa.

Quan la Gina va morir a casa, gràcies a l'acompanyament d'un equip de cures pal·liatives de l'Hospital Sant Joan de Déu, l'Elisabet va prendre una decisió valenta: fer venir els seus fills Pol i Jan perquè poguessin acomiadar-se'n.

"Era molt difícil fer-los entendre que o li deien adeu en aquell moment o ja no la trobarien. Però ho van fer d'una manera excepcional."

Des d'aleshores, la Gina continua present en la família. La recorden a cada aniversari, el dia que va morir, però no és una presència trista, ni fosca, ni un tabú. La Gina és alegria, expliquen. 

El Pol i el Jan: aprendre a veure la diferència

Els dos fills de Pedrosa, el Pol i el Jan, també han viscut camins molt diferents. I cadascun d'ells ha estat un aprenentatge per a la seva mare:

"El Jan un dia em va dir: 'Mama, vull que em mirin les capacitats. Jo sento que soc diferent, que no acabo d'encaixar.'"

El diagnòstic va confirmar que el Jan té altes capacitats. És molt despert, molt curiós, molt sensible, afirma Pedrosa. I explica que sovint aquestes capacitats costa molt que siguin escoltades i acompanyades. Quan no s'entenen, els infants es desmotiven moltíssim. "S'atén més ràpidament qui té una dificultat que no pas qui té un talent especial", diu. 

Per Pedrosa, l'etiqueta no és el que defineix una persona, però pot ajudar a entendre com acompanyar-la millor:

 "Una etiqueta dona pautes per poder ajudar. En el cas del Jan, va ser important per saber com acompanyar la seva mirada diferent sobre el món."

El Pol, en canvi, va viure un camí més complicat fins a ser diagnosticat amb TDAH (trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat).

"Recordo que vaig llegir un llibre que es deia 'Em dic Joan i crec que soc dolent', i vaig pensar: 'Ostres, el Pol no és que no vulgui fer les coses, és que no les pot fer.' El seu cervell no s'organitza igual, li costa molt focalitzar-se i necessita molt d'esforç."

Comparant els dos germans, Pedrosa s'adona que un té una facilitat i l'altre, una dificultat. Però tots dos necessiten comprensió i acompanyament. I els dos, a la seva manera, li han ensenyat a mirar el món des de la diferència.

El llegat de la Gina i el Preet: l'amor que transforma la pèrdua

Per Elisabet Pedrosa, la maternitat amb la Gina, el Preet, el Pol i el Jan ha estat una escola d'amor i d'humilitat.

Les persones que em coneixen sempre em diuen que la Gina em va fer millor persona. Abans era força més cretina... Ella em va ensenyar què vol dir estimar sense condicions.

Pedrosa no evita parlar del dolor, però el reinterpreta com una part essencial de l'existència. "Moltes vegades volem protegir els fills del dolor, però és a través del dolor que aprenem a estimar, a acomiadar-nos, a expressar les emocions", diu.

Acceptar la mort de la Gina va ser duríssim, però també el camí més profund d'amor que he viscut.

Amb serenitat i tendresa, reivindica la necessitat de parlar de la mort com a part natural de la vida, especialment amb els infants.

Els nens entenen molt més del que creiem. Si els donem paraules i espai per expressar-se, ells ho integren amb molta saviesa.

La mort no anul·la l'amor

En el fons, el missatge d'Elisabet Pedrosa és senzill, però poderós: la mort no anul·la l'amor, el transforma. La Gina i el Preet continuen vivint en cada record de la seva família com presències que, malgrat l'absència, segueixen il·luminant les seves vides.