Elles lideren el canvi

A vegades els somnis es fan realitat. A vegades tenim la certesa d'estar vivint un moment únic, un moment de canvi, que ens farà créixer. I cal assaborir-ho, ser-ne conscients, per treure'n el màxim profit. Ara estan passant aquestes dues coses. S'està complint un somni i estem vivint un moment històric.

D'aquí a poc més de 24 hores, les jugadores del Barça disputaran la final de la Champions. La segona consecutiva. Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Sandra Paños, María Leon, Marta Torrejón, Patri, Mariona, Oshoala... estan fent història.

Avui sentirem una conversa amb Aitana Bonmatí. Té 24 anys. Té els peus a terra i té una ambició i unes ganes de guanyar-ho tot que no se les acaba. Ens explica com és viure aquest somni d'omplir el Camp Nou, d'arrossegar milers d'aficionats fins a Torí, de ser referents per als més petits --els nens de 7, 9, 11 anys-- que les segueixen partit a partit. Són un fenomen. En són conscients i ho demostren a cada ocasió, amb gestos poc habituals en el futbol d'elit, com el respecte pel rival, la camaraderia amb l'equip, les emocions positives o l'agraïment a l'afició.

Ens explica l'Aitana que per a ella ser del Barça vol dir jugar bé, vol dir mostrar uns valors, vol dir formar part d'un projecte més gran, que supera el xut i gol. Al camp, vol dir pensar en gran, sortir amb el convenciment que el Barça està per sobre de qualsevol altre equip, sense tenir por a ningú, jugant els partits fins a l'últim minut. Fora del camp, vol dir respectar el rival, respectar l'afició i respectar-se a una mateixa. És la més exigent amb ella mateixa, i reconeix que el fet d'haver jugat de petita amb nens i contra nens, rebent insults per fer-ho millor que ells, ha forjat el seu caràcter, com a jugadora i com a persona.

L'Aitana fa temps que va al psicòleg i reivindica que es trenqui d'una vegada per sempre aquest tabú, que ningú se n'amagui. Demana, també, que sigui un servei realment públic, accessible a tothom, sense els mesos d'espera que hi ha ara mateix a la sanitat pública. És ben conscient dels privilegis que té algú com ella, que juga al Barça i té tots els recursos a tocar de la mà, però no s'oblida de qui es troba en la situació oposada. Que algú com l'Aitana parli així, que digui que tothom va just d'autoestima, que no passa res per mostrar les debilitats, per acceptar que no es pot amb tot, té molt més valor que totes les copes que pugui aixecar com a jugadora.

Són un tresor, aquestes jugadores. Elles viuen un somni. Nosaltres, gràcies a elles, vivim un canvi social històric. El Barça femení és una sacsejada. És responsabilitat nostra com a societat aprofitar una empenta com aquesta. Ho deixarem en una moda o ho aprofitarem per tocar els fonaments de la nostra forma de viure, de les herències que hem rebut. Elles lideren el canvi. El vivim com a espectadors o ens hi posem?