Els aliats de Kíiv recelen del pla de Trump: reunió d'urgència entre Europa, els EUA i Ucraïna

Aquest diumenge comencen a Ginebra les negociacions sobre el pla promocionat per Donald Trump per posar fi a la guerra a Ucraïna. Una proposta que, de moment, no convenç Volodímir Zelenski ni la Unió Europea, molesta perquè no se'ls ha tingut en compte, tot i tenir frontera amb aquest conflicte.

A Suïssa, la delegació ucraïnesa es reunirà amb alts càrrecs de seguretat de França, Alemanya i el Regne Unit abans d'encarar la decisiva negociació amb els representants nord-americans per acostar posicions.

El cap de la diplomàcia nord-americana, Marco Rubio, i l'emissari polític de Donald Trump, Steve Witkoff, també arriben aquest diumenge a Ginebra per negociar el pla de Trump amb els ucraïnesos. A la reunió també hi assistirà el secretari de Defensa dels Estats Units, Daniel Driscoll, que dijous ja es va reunir amb Zelenski a Kíiv.

Per la part ucraïnesa, el president Volodímir Zelenski ha designat una delegació d'alt nivell per negociar a Ginebra amb els Estats Units, després que Trump els donés un ultimàtum d'una setmana per acceptar el pla de 28 punts proposat per Washington.

Mentrestant, els aliats de Zelenski, reunits al G20 de Sud-àfrica, han accelerat els contactes i plantegen una resposta coordinada a les intencions de Trump.

Els líders de la UE s'han reunit d'urgència a Johannesburg per plantejar una contraproposta. Consideren que el pla de pau de Donald Trump és una bona base per negociar, però rebutgen les cessions de territori que planteja i que es limiti la presència de l'exèrcit ucraïnès.

"Garantir una pau sostenible"

Els principals aliats occidentals de Zelenski intenten, un cop més, frenar la deriva prorussa de Donald Trump amb Ucraïna. Consideren que la proposta nord-americana implica de facto una capitulació per a Kíiv i un greu problema de seguretat per al Vell Continent.

En una declaració conjunta, els líders d'Alemanya, França, el Regne Unit, Espanya, els Països Baixos, Itàlia, el Canadà i el Japó i alts càrrecs de la Unió Europea asseguren que el pla de Trump és una bona base de partida, però que cal treballar-lo més i que s'ha de fer de forma coordinada amb Ucraïna.

Defensen que "les fronteres no han de canviar per la força" i que limitar la capacitat de l'exèrcit ucraïnès "faria el país més vulnerable davant un futur atac". Per "garantir que la futura pau sigui sostenible", els signants reclamen que tots els punts del pla rebin el vistiplau tant dels països de la Unió Europea com de l'OTAN.

El comunicat diu, molt diplomàticament, que "el pla conté elements importants per a una pau justa i duradora", però --i aquí ve el missatge a Trump-- "cal que sigui més elaborat". I, entre altres qüestions, recorden que "els elements de l'esborrany que afecten directament Europa s'han d'acordar amb Europa" i no imposar-los, com pretén Trump.

La dignitat d'Ucraïna i la UE, en qüestió

Els aires d'ultimàtum del president nord-americà per acabar la guerra a Ucraïna tampoc han agradat gens ni mica a Kíiv, que ho veu com una capitulació, una invitació a rendir-se i "a perdre la dignitat", segons va verbalitzar el president Zelenski. Però, oficialment, el govern de Kíiv no tanca la porta a res.

I la dignitat també és una qüestió que preocupa la Unió Europea, que se sent arraconada del tauler de negociacions i busca reivindicar-se urgentment abans de la reunió entre els Estats Units i Ucraïna a Suïssa, on Brussel·les no havia estat convidada.

"Aquesta és una guerra que només es pot acabar amb el consentiment d'Ucraïna i amb el nostre consentiment, el consentiment d'Europa, perquè és una guerra al continent europeu. Si Ucraïna perd aquesta guerra i s'enfonsa, tindrà un impacte en la política europea i, en conjunt, a tot el continent europeu", ha dit el canceller alemany, Friedrich Merz.

Trump, obert al diàleg

Donald Trump, que divendres donava un ultimàtum a Zelenski perquè dijous acceptés el seu pla, s'ha mostrat aquest dissabte més flexible.

Quan els periodistes li han preguntat si la seva proposta era l'última oferta a Ucraïna, ha contestat: "No, ni de bon tros".

També el cap de la diplomàcia nord-americana, Marco Rubio, ha dit, en un missatge penjat al seu compte d'X, que el text presentat fins ara "és un marc sòlid per a futures negociacions".

La guerra no s'atura

Mentrestant, la guerra no s'atura. Aquest diumenge, hi ha hagut un incendi a la central elèctrica russa de Xatura després de l'atac de drons ucraïnesos. La central ja ha reprès l'activitat després d'un tall de corrent momentani.

També Rússia ha llançat diversos atacs des de la matinada. A la ciutat de Dnipró, 15 persones han quedat ferides per un atac a prop d'un edifici residencial. I a la regió d'Odessa, un atac amb drons ha afectat el sistema energètic de la zona, en un moment en què les temperatures ja són molt baixes.

Dimecres, 32 persones van morir, entre les quals 6 infants, en l'atac rus amb drons i míssils a dos edificis residencials a Ternópil, a l'oest del país.