Els centres de dades i la IA ja impacten en la crisi climàtica

Quan Google va instal·lar el primer centre de dades a Xile, al nord de la capital, l'aiguamoll de Quilicura, el segon més gran del país, era un ecosistema divers. Deu anys després, està amenaçat, en risc de desaparèixer. 

L'activista Rodrigo Vallejos, de Resistencia Socioambiental Quilicura, assenyala el gegant tecnològic com un dels responsables pel seu ús intensiu d'aigua necessària per refredar els potents ordinadors del centre de dades. 

Amb els anys, Quilicura s'ha convertit en el territori de Xile amb més centres de dades i un símbol dels costos ocults d'aquestes instal·lacions. 

Perquè la promesa eren llocs de treball i desenvolupament, però res d'això va arribar, només un consum desbocat d'aigua: "L'aiguamoll s'ha anat assecant els últims deu anys. S'ha vist un impacte hídric a l'aiguamoll, és a dir: on abans hi havia llacunes a l'aiguamoll, ara ja no hi són".  

El 2015 el centre de Google tenia permís per captar 1,5 milions de litres d'aigua a l'any, l'equivalent al que necessiten 8.500 llars xilenes, segons la recerca de Vallejos. 

Però actualment és molt difícil saber quant consumeix. Als informes del 2024 sobre impacte ambiental hi ha trobat dues dades: 398 milions de litres d'aigua i 722 milions.

"Ho veiem una vegada i una altra a l'Amèrica Llatina. Les empreses diuen que és un secret corporatiu. No ho volen dir mai i amaguen les dades de tal manera als informes que és molt difícil de trobar. I moltes vegades els mateixos governs locals protegeixen aquest secret corporatiu", afirma la investigadora Paz Peña.

Un centre de dades d'hiperescala, els que es dediquen a la intel·ligència artificial, utilitza cada dia de mitjana tanta aigua com una ciutat d'entre 10.000 i 50.000 habitants, un consum que competeix amb l'aigua disponible per a les persones en un context de sequera i escalfament global. 

La construcció d'aquests centres de dades s'ha disparat per les necessitats de la IA, l'allau d'inversions i l'expectativa de grans beneficis. I ha passat a ser motiu de preocupació per al relator especial de les Nacions Unides, Pedro Arrojo. 

En un informe presentat a l'última Assemblea General de l'ONU, alerta que l'opacitat i les enormes quantitats d'energia que requereixen aquestes infraestructures tecnològiques clau per a la vida digital generen riscos creixents en l'actual context de crisi climàtica i amenacen de fer descarrilar la transició energètica, els esforços per passar a consumir energies netes. 

Per això demana aturar la construcció de centres de dades fins que no se sàpiga l'impacte real que generen. "Els estats i les institucions internacionals han de promoure una moratòria de la posada en marxa d'aquests centres de dades i proporcionar informació sobre el seu consum d'aigua i energia", apunta a l'informe. 

Explica que s'han convertit en una "perillosa competència davant d'altres demandes, incloses les necessitats bàsiques i, en particular, els drets humans, l'aigua potable i una electricitat assequible per satisfer les necessitats bàsiques de les poblacions empobrides".

Per alimentar el creixement de la intel·ligència artificial, els Estats Units preveu que el consum elèctric dels seus centres de dades es triplicarà en només tres anys fins a arribar el 2028 als 325 terawatts hora (TWh). És a dir, segons les dades del Departament d'Energia, la IA als Estats Units consumirà tanta energia com tot Espanya en un any (246 TWh). 

Segons Paz Peña, Mozilla Fellow 2025, els EUA, després d'abandonar els acords de París, "fins i tot estan construint noves fonts d'energies fòssils només per donar energia als centres de dades per la IA. Perquè construir energia fòssil és tan barat que ho estan fent i això evidentment és un problema".  

Peña apunta que els centres de dades atrauen una important inversió al territori, però un cop construïts només necessiten una trentena de treballadors per al manteniment. En canvi, els governs locals donen exempcions fiscals milionàries a aquestes empreses o els regalen territoris perquè s'hi instal·lin. 

"Estem fent una transició energètica per a les necessitats d'un grapat, només d'un grapat de grans tecnològiques del món que no necessàriament deixen beneficis socials a les comunitats locals", afirma.

"Si no podem exigir a la indústria que són la punta de llança de la tecnologia mundial com Google, com Microsoft, que siguin sostenibles en el seu desenvolupament, aleshores què podem esperar del futur de la humanitat", conclou Rodrigo Vallejos.