Els científics demanen als pescadors que siguin els seus ulls al mar per ajudar a salvar animals
El mar està canviant. Ho demostren de manera incontestable els registres de temperatura del mar Mediterrani, amb rècords perillosos. Com el del mes de juliol passat, que va arribar a 26,8 graus, amb un augment de ni més ni menys que 4 graus per sobre del que seria considerat normal, segons els mesuraments climàtics de mitjana des de finals del segle XX.
I la prova que més hem pogut veure en les notícies i les xarxes han estat els comportaments totalment estranys d'algunes espècies d'animals marins recents, com l'acostament de les mantes, rajades gegants o mobules que sovint han acabat amb l'encallament de l'animal a la sorra i que estudia el CRAM, la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins.
Però si a les platges ens hi arriben individus d'espècies com aquesta, la manta, que normalment viuen mar endins, què passa a mar obert? Els científics són conscients que abastar el que passa al medi marí és molt difícil.
Així que els biòlegs del CRAM han demanat ajuda als pescadors per tenir més ulls al Mediterrani que els ajudin a detectar els fenòmens insòlits.
Les amenaces es multipliquen
L'escalfament del mar no és l'únic problema. La sobrepesca i les captures accidentals també posen sota les cordes la biodiversitat marina, una de les amenaces més importants. Així que l'objectiu és també sensibilitzar els pescadors, per intentar minimitzar els danys davant d'una captura d'una tortuga, un dofí o un ocell marí.
Per això els científics visiten tots els ports de Catalunya, pescador per pescador, dins d'un projecte europeu per millorar l'estat de la fauna marina protegida. Amb una capsa a la mà, i una guia de com actuar davant de la captura de cada espècie, l'oceanògrafa i tècnica del CRAM, Sílvia Giralt, explica com actuar quan un animal queda enganxat a les seves xarxes.
La Sílvia ensenya als pescadors una foto d'una baldriga balear i els diu que està en perill d'extinció. "El millor és desenganxar-les ràpidament perquè si no es podrien ofegar, i embolicar-les amb cura amb una tovallola plegant les ales amb cura, que no s'estressin. Després deixeu-les en aquesta capsa de cartró, a l'ombra, fins que arribeu a port i les puguem recollir", els explica la Sílvia.
Els científics ensenyen als pescadors que, per exemple, les tortugues marines, mai s'han de tornar al mar, perquè podrien tenir danys interns que no s'aprecien a simple vista, i que és millor que ells les revisin i en facin la recuperació si cal. També els diuen que no les posin mai amb en un contenidor amb aigua, que millor amb una tovallola humida. Són procediments que poden marcar la diferència entre que l'animal mori o que tingui una segona oportunitat.
Sílvia Giralt considera "bàsica" aquesta col·laboració: "A més de poder salvar animals, aconseguir la informació de quantes captures accidentals fan, o quins animals tenen comportaments anòmals, ens ajudarà a dissenyar plans de conservació".
Pescadors joves en un mar canviant
A la Sílvia l'escolta amb atenció l'Alba Aguilera, pescadora de només 24 anys. És l'armadora més jove de l'estat i l'única pescadora dona del port de Barcelona. I això l'ha portat a ser tot un fenomen a TikTok on té més de 100.000 seguidors.
Així que el seu cas per als biòlegs és tota una oportunitat, perquè pot ser una bona divulgadora sobre els problemes del mar i els consells dels científics. "El mar està canviant molt ràpid. Jo ho visc molt malament" ens diu l'Alba preocupada.
La seva és una família de pescadors. El seu besavi, el seu avi i el seu pare ja pescaven. "Mira, quan jo era petita, el meu pare tirava 20 peces com a esquer i pescava un munt de peix. I jo ara en tiro 60 i potser no 'pillo' res de res". Amb expressió resignada l'Alba ens confessa:
Jo espero que en un futur podré seguir vivint d'aquesta feina, però no sé... El mar que tenim al davant la meva generació no té res a veure amb el que tenien els nostres pares.
Ara fa uns mesos, l'Alba va trobar una tortuga careta enganxada a la seva xarxa. "La vaig embolicar amb una tovallola humida, com em van recomanar els biòlegs. I al Port de Barcelona m'hi esperaven els del CRAM per revisar-la."
La tortuga Christian, una història amb final feliç
L'Alba va batejar la tortuga amb el nom de Christian, el nom de la seva parella. Aquest exemplar va estar recuperant-se al centre del CRAM fins que fa poc la van poder alliberar un altre cop al mar:
Per a mi, la sensació sabent que Christian la van curar, em posa la pell de gallina. És una sensació que em fa molt feliç.
La tasca que poden fer els pescadors no és només de salvar un animal en concret, que és molt important, però sobretot ara necessitem saber com estan canviant les coses al mar. El canvi climàtic s'està accelerant i les amenaces estan augmentant. Les espècies s'hi estan adaptant, però fins on ho podran fer?
Aquest projecte europeu va començar a Tarragona i ara s'amplia a tot Catalunya. A més de tota la informació recopilada pels científics, del 2017 al 2024 van aconseguir recuperar ni més ni menys que 355 tortugues marines.
