Els combats de Palmira posen en perill d'extinció de l'ibis ermità

Aquests dies s'està parlant molt de Palmira perquè Estat islàmic l'està ocupant. És una ciutat de gran valor estratègic on hi ha uns monuments de 2.000 anys d'antiguitat que la UNESCO considera Patrimoni de la Humanitat. En les últimes hores hem sabut que els jihadistes han executat gairebé mig miler de persones i que l'aviació del govern sirià ha atacat feus d'Estat Islàmic. Els combats estan provocant morts i podrien afectar els monuments.

I enmig d'aquesta situació hi ha un aspecte secundari, però alhora commovedor. Les bombes poden fer callar per sempre el cant de l'ibis ermità, una espècie d'ocell en perill d'extinció greu. Aquesta au -que els científics anomenen "geronticus eremita"- té plomatge negre, amb lluentors verdoses, fa uns 75 centímetres de longitud, pesa una mica més d'un quilo i té un bec molt llarg. Fa segles n'hi havia força a Europa, però van desaparèixer, i avui només en queden a l'Àfrica, en concret al Marroc i a Síria. De fet, a Síria donaven l'ibis ermità per extingit des de fa 70 anys, però el 2002 en van trobar set exemplars a prop de Palmira.

Fa dos anys, només una femella va tornar de la migració de l'hivern. La van batejar com a Zenòbia, pel nom de l'única reina de Palmira, que va regnar de manera efímera però gloriosa cap al 270 de la nostra era. Ara no se sap on és Zenòbia -l'au-, i ella és l'única que coneix les rutes migratòries i les pot ensenyar als ibis crescuts en captivitat.

Es creu que només queden tres exemplars d'aquesta espècie, però tampoc no se sap on paren. Els seus guardes beduïns els van abandonar fugint d'Estat Islàmic. Una associació de protecció de la natura libanesa ofereix 1.000 dòlars a qui doni informació sobre Zenòbia. Sense ella, els ibis ermitans, almenys en llibertat, quedaran extingits a Síria.